I, de sobte, un ciutadà publica això al seu compte de twitter:
Com haurà comprovat, el que intenta denunciar aquest personatge, sense dir-ho, és la connivència de Júlia Otero amb Anna Gabriel, o sigui amb la CUP, o sigui amb els indepes. O sigui, algú que apareix en una foto amb algú altre de la CUP ha de ser acomiadat del seu lloc de treball. I per aconseguir arribar fins aquesta empanada, el ciutadà ha agafat un instant d'un programa de TV3 emès fa un any i un mes on Otero va entrevistar Gabriel. Ah, per cert, i també va entrevistar-hi David Fernández. Però això el senyor Vela ho oblida. O ho ignora. O ho desconeix. Perquè segurament el senyor Vela ni sap que tot va succeir en aquest "Fora de sèrie":
Però, ¿qui és aquest ciutadà anònim que es molesta en recuperar una imatge d'una entrevista de fa 13 mesos i la treu de context per llençar merda barata contra Otero? Doncs un senyor que destaca de si mateix... el sentit comú!!! SEN-SA-CI-O-NAL!
I, a partir d'aquí, ja tenim la polèmica servida. Amb intervencions memorables de personatges tan pintorescament grotescos com aquest:
I, ¿qui és aquest amable senyor que vol aplicar-li a Júlia Otero una humiliació pública?
Hooome, un altre que també deu tenir un gran sentit comú! I al qual l'afegeix un esperit esportiu que no se l'acaba. Interessant. Estic per fer-me soci de la cosa aquesta de l'Esport Cartagena, perquè ha de ser una injecció de valors digna de ser viscuda.
Però, com no podia ser d'altra manera, a la festa també s'hi han apuntat altres il·lustres nacionalistes espanyols plens d'esportivitat i sentit comú com Hermann Tertsch, gran periodista amb una credibilitat tan immensa que passarà a la història per haver gravat la crònica crítica d'una jornada de vaga general... el dia abans de la vaga!!! IN-COM-MEN-SU-RA-BLE!!!
Com veu, la intervenció del brillant periodista que també passarà a la història de les lletres per haver convertit una baralla de borratxos de matinada en un bar en una conspitació mundial contra la seva persona, va provocar l'aparició del tradicional ciutadà que excreta el típic insult xenòfob que pot llegir just aquí al damunt o del poti-poti il·lustrat d'aquí sota, perpetrat per algú que segurament està intentant acabar l'ESO. Sense gaire èxit, per cert...
I a partir d'aquí, el millor de cada casa...
La conclusió, des del punt de vista social, és que vivim en un món on qualsevol personatge amb poca feina, actuant vagi vostè a saber per quins motius, pot treure de context qualsevol moment de la vida d'una persona i llençar-lo a la plaça pública perquè la gossada s'hi entretingui. I si la gossada és prou nombrosa i forta, la persona pot acabar prenent mal.
Però el cas també és molt greu des del punt de vista mediàtic. La veritat no importa. Algú enfoca un moment i el converteix en un tot. Amb l'únic objectiu de fer mal. Intenta explicar la realitat i veuràs quines respostes obtens. Tant se val en quin moment una periodista va entrevistar una diputada que ha estat elegida democràticament per ocupar un escó en un Parlament democràtic. Tant se val com va anar la conversa. Tant se val que van dir l'una i l'altra. Tu agafes un frame de la vida professional de l'Otero i poses en marxa la justícia de l'oest, consistent en que la massa tumultuosa (aquesta sí) decideix arbitràriament si pengen o no algú que passava per allà.
I si tens sort, potser aconsegueixes el teu objectiu i pots anar pel món dient que tu ets la justícia. I si no te'n surts, al menys hauràs tingut els teus 150 tuits de glòria. Que per un intolerant totalitari és la màxima aspiració possible a la vida.