Definitivament Manuel Valls se'ns en va. Algú es preguntarà si havia vingut. I altres diran que perquè avui hagi pogut marxar ha hagut de venir expressament a fer-ho, ja que feia mesos que no hi era. Si és que algun dia hi va arribar a ser. I és que hi ha gent molt dolenta dient coses molt dolentes.

Al moment del trist adéu, toca repassar la petjada que ens  deixa. Molt positiva. Sens dubte. Durant aquest temps en que ha estat un dels protagonistes principals i cabdals de la política catalana -o més- ha fet tantes coses... Però tantes! Va demostrar el seu gran cosmopolitisme amb aquella foto a la xocolateria del carrer Petritxol. Una estampa tan barcelonina... Concretament de la BCN AGP (Abans del Guirisme Prepandèmic). O sigui, la de fa uns trenta anys. La que va fer-se seu l'espai delimitat pels carrers Rosselló, Marina i Urgell i el mar. Aquell espai de ciutat perfecte per quedar-hi amb els teus/les teves amants perquè era impossible trobar-te ningú conegut. Bé, ni amb ningú del país. De fet, la millor manera de sentir-te com si haguessis marxat a l'estranger era passejar-te per aquesta zona.

Després d'aquella bonica estampa xocolatera, i per demostrar com n'estava de connectat amb la ciutat en la qual es presentava per ser-ne l'alcalde, només li va hagués faltat anar al Sears de la Avenida Generalísimo, allà al costat de Calvo Sotelo i a tocar de l'avinguda Infanta Carlota, i comprar-se una americana amb muscleres per anar a prendre un Gin Fizz al Bocaccio. Però al final no ho va fer, una pena. En canvi no va ser menys simpàtic aquell vídeo al Passeig de Gràcia on hi apareixia dient “bon diumenge” vestit amb “fachaleco” i bermudes davant d'un típic fanal d'aquella avinguda. ¿Quin barceloní del primer quart del segle XXI no té una col·lecció d'instantànies amb un fanal del passeig de Gràcia darrera seu? I amb Floquet de Neu. I amb Cobi. I la Monyos.

Total, que Manuel Valls plega definitivament, tot i que fa tres mesos ja li havíem dit au revoir perquè ja se n'anava. El problema és que alguns comiats s'allarguen, com ha passat amb aquest, que ja va començar a produir-se abans de venir. I a l'hora del balanç, tothom coincideix en que és molt positiu perquè ha fet la feina per la qual va ser contractat. Encara no sabem per qui ni per quin partit va acabar presentant-se exactament, però ha complert amb la seva missió. Li van dir: “Per 20 mil euros nets al mes, impediries que l'independentisme governés la capital catalana?”. I ell va respondre: “Ho dubten?”. Que, escolti, tampoc són tants diners. Sense anar gaire lluny, Umtití i Pjanić cobren mil vegades més que ell i no estan fent, ni de lluny, una feina tan important per España (¡Viva!). A veure, estan arruïnant el Barça, sí, però llavors l'ajuntament de BCN era més important.

Manuel Valls ho ha dit avui mateix al seu comiat a twitter: “Orgulloso de haber frenado al independentismo”. No ha dit que estava orgullós per alguna idea, per algun projecte, per alguna proposta, per alguna intervenció en algun ple al que hagi assistit, cosa que en algun moment hauria estat complicada perquè, per exemple, durant el primer semestre del mandat només va poder assistir a dues de les divuit comissions convocades (perquè frenar l'independentisme esgota molt i després necessites uns mesos de repòs). No, ell va venir per frenar els indepes i ho va aconseguir. Era un element més de l'ofensiva per terra, mar i aire i se'n va sortir. Missió complerta. Felicitats, monsieur!