Avui Manuel Valls ha fet un Titànic. Tots en sabíem el final i el final del principi de Manuel Valls és que es presenta com a candidat a l'alcaldia de BCN. Per quin partit? Bé, aquesta és la primera qüestió.

Perquè Manuel Valls ha estat alcalde, diputat, ministre i primer ministre socialista. Després va intentar pujar al carro d’Emmanuel Macron, un antic ministre del seu segon govern que va deixar el partit i que va guanyar la presidència de la república francesa amb un projecte “centrista” anomenat “En Marche!”. I ara el Valls rebutjat apareix a l'òrbita de Ciutadans, un partit que es presentava com de centre esquerra però que ara competeix amb el PP a veure qui és més espanyol perquè tenen por que VOX els prengui part del pastís.

Però la candidatura de Valls tampoc és ben bé de Ciutadans. De fet avui ha dit “Sóc un home d'esquerres, però sóc un candidat independent”. Per tant s'ha situat en la centralitat. Però la seva centralitat total és impossible. En tot cas, la seva intentarà ser la centralitat unionista. Ell n'ha dit “Plataforma Ciutadana Transversal”, però hauria estat més afinat dir-li “Junts per l'Unionisme”. Perquè, agradi o no, la campanya tindrà dues fases d'elecció. I la primera serà una tria excloent entre unionisme i independentisme. I com que aquesta ja està feta, la segona serà triar el partit de dels “teus” que et convenci més.

Valls, el Valls que es manifestava amb Societat Civil Catalana, no aspira a aconseguir cap vot indepe sinó a arreplegar el màxim de vots de PSC i PP. La pregunta és si amb això pot aconseguir prou regidors com per poder pactar l'alcaldia. Ens ho mirem?

Suposem que Valls realment es converteix en el candidat unionista que trenca fronteres de partits i el votant unionista que ara opta per sociates i peperos es bolquen amb ell. Quants regidors pot arribar a tenir del total de 41? Ara mateix l'unionisme té 12 regidors (5 Ciutadans, 4 PSC i 3 PP), els indepes 18 (9 PDeCAT, 5 Esquerra, 3 CUP i un no adscrit de Demòcrates) i els Comuns 11. Va, siguem generosos i li suposem a Valls una força, un projecte, un carisma i un maragallisme tan brutal que arrossega a tot l'unionisme i a més algun indepe desorientat, algun comú despistat i arriba als 14 (comptant els seus i els de PSC i PP, comptant que el PP li donés suport).

(Incís, quan el país era una altre de molt diferent, tant que només jugaven la partida el PSC, CiU, PP i Iniciativa, el Maragall del 1983 i del 1987 va arribar a treure 21 regidors, però el del 1995 post olímpic va quedar-se amb 16).

I a l'altra banda, què tenim? Que què tenim? Doncs el pre pacte del Maragall que en Pasqual deia que era el de veritat, el del maragallista més maragallista, el de l'Ernest, el del Tete, amb els Comuns. Perquè aquest moviment d'ejectar Alfred Bosch busca això, “eixamplar la base” mirant als Comuns. Si mantinguessin els resultats actuals en serien 16. 16-14. Tenint en compte que ni PDeCAT (o la plataforma que presentin finalment) i la CUP mai faran alcalde Valls, ja no caldria afegir res més sobre aquest tema, oi?

La situació només podria canviar si un hipotètic Junts per BCN post PDeCAT y amb un candidat/ta molt potent fes un resultat que restés força a una Esquerra a qui l'electorat indepe veiés massa en braços del colauïsme i que això deixés el bipartit d'esquerres amb 12 o 13 regidors. Però això només canviaria la relació de forces al cantó indepe i complicaria el pacte d'esquerres. D'aquí a fer alcalde a Valls hi van 3 abismes.

Naturalment això és ara i les coses poden canviar. Potser Valls es treu noms sorprenents del barret, potser proposa fer uns altres JJOO, o un Fòrum o una exposició universal, però em temo que el peix està bastant venut.