Joe Biden, el president que ho és perquè Trump era molt pitjor, va trucar a Pedro Sánchez, el president que estava de vacances -o potser va ser al revés-, i Sánchez diu que van pactar com realitzar l'evacuació de les persones que han quedat a l'Afganistan després de la sortida de les tropes dels EUA. Una sortida, per cert, que sembla dissenyada pels russos. O pels xinesos. Per destruir la reputació dels guardians militars del món. Bé, o directament el responsable va ser un mico cocaïnòman. Des del fixatge de Coutinho, Démbélé i Griezmann i pel preu que en van pagar, al planeta Terra no s'havia vist cosa igual.

Perfecte, el personal de les ambaixades ja ha tornat -o està a punt de fer-ho-. I, probablement, també ho faran la majoria dels que han col·laborat amb els occidentals i ho faran amb les seves famílies. És de justícia. Perquè allà perilla la seva vida. Però, i la resta, què? Vull dir, els que no puguin tornar i els afganesos i, sobretot, les afganeses que s'han quedat allà, què? Vaja, el que vindria a ser la població que ni estava a favor de l'ocupació ni tampoc dels talibans, que és el que acostuma a passar. Allò que anomenaríem “els del mig”. Persones que simplement intenten tenir una vida i que han vist com des de fa quasi cinquanta anys allà els hi va anant gent de fora, normalment armada, els imposa un govern i una situació i després se'n va. I allà s'hi queden els efectes d'una gestió que acostuma a ser nefasta. Ara mateix els han deixat en mans d'uns personatges que serveixen per donar nom als intolerants i als fanàtics. Qui els ho havia de dir, oi, als talibans que es convertirien en un adjectiu qualificatiu. Negatiu.

Ningú pensa mai en la gent. La població. La ciutadania. Ni hi pensen els que envaeixen ni els que són desplaçats pels invasors i esperen pacientment que els invasors marxin avorrits per reocupar el seu lloc. Els ciutadans són allà al mig, però no importen. De fet ni tan sols importa si deixen de ser-hi. Això que anomenem “occident” ho acostuma a vendre amb l'argument aquell de que hi van per salvar la llibertat i la democràcia. El problema és quan algú té un atac de sinceritat i diu la veritat. Li ha passat a Biden, l’home que ocupa al despatx oval perquè era el pitjor dels mals possibles. “No -va dir-, no vam anar a l'Afganistan a crear democràcia”. Van anar-hi per protegir-se del binlandisme existent llavors i evitar més atacs terroristes al menjador de casa seva. A veure, que ho digui no serveix de gaire, però és útil. Per saber quin trist i irrellevant paper hi juguem i d'on i com ens cauran les hòsties.  

Bé, rectifico.. si que ha servit. Poc després, i per apagar l'incendi provocat per “Biden el franc”, el Departament d'Estat va filtrar l'estratègia dissenyada l'any 2003 per George W Bush: un cop eliminats els opositors es tractava d'imposar una democràcia sostenible a través d’un govern titella. Amb això ara ja podem triar a qui ens creiem.

Total, la gent acaba sent aquella molèstia que fa que els grans estrategs, que es veu que no estaven ni en deserts remots ni en muntanyes llunyanes, no puguin culminar les seves meravelloses idees per salvar la seva humanitat, que no és altra cosa que els seus interessos. I és així com veiem això de l'Afganistan o això altre dels menors marroquins que encara són a Ceuta. Mohammed VI els hi va enviar per pressionar Espanya pel tema Polisari. Han passat els mesos i els nanos continuen allà. Al tal Mohammed el que els hi passi als nois l'importa una autentica merda. Per tant, el govern més progressista de la història té un problema i vols retornar-los al seu país. I n'han estat repatriats 700. Però, oh miracle!, ningú ha donat l'ordre. El ministre de l’Interior Grande-Marlaska diu que ell no en sap res. I, com que ningú més en sap res, es veu que al final ha passat que els menors s'anaven repatriant ells sols per una ordre que va donar-se ella sola. Un fenomen que anomenarem teletransportació espontània. Tan espontani com el futur dels trenta-cinc milions i mig d'afganesos que encara queden vius. Un futur, el seu, espontani i, sobretot, que esdevindrà sense que ningú en sàpiga res.