És una de les imatges del dia. Una parella heterosexual fent l'ús matrimonial en un banc públic d'un carrer de la Barceloneta. De dia i emprant una postura que demostra que cap dels dos tenia problemes de lumbàlgia, ni de ciàtica, ni al piramidal, ni al psoas. De fet, no m'estranyaria que els fitxessin per fer un número de contorsionisme al Circ du Soleil. I, de regal, i coincidint amb el vídeo, l'aparició de la fotografia d'un senyor passejant conill per un altre carrer del mateix barri barceloní. Coses de la calor.

I, au, ja tornem a tenir aquell debat estiuenc que competeix amb el dels mosquits tigre, les meduses, la sequera/canvi climàtic, els manters i els incendis. I amb els mateixos arguments, les mateixes declaracions i el mateix “qui dia passa, any empeny” de sempre.

És exactament el mateix debat que vam tenir l'abril de l'any passat quan va aparèixer un altre vídeo amb una parella que feia el mateix que aquests contorsionistes del banc, però a l'andana del metro de l'estació de Liceu (a l'abril, a la nit encara refresca una miqueta per fruir de l'aire lliure).

És exactament el mateix debat que vam tenir l'agost del 2014 amb la foto dels dos “guiris” sortint d'un supermercat de la Barceloneta vestits únicament amb la seva pròpia pell.

És exactament el mateix debat que vam tenir l'octubre del 2011 amb les prostitutes feinejant amb els clients pels racons poc arraconats del carrer Petritxol. Això sí, de matinada i no en horari comercial i compartint una xocolateta amb melindros, visitant una galeria d'art o comprant algun llibre per organitzar una excursió.

O és exactament el mateix debat del setembre del 2009, quan la mateixa obra del carrer Petritxol la representaven als porxos de la Boqueria. I amb molta afició.

I a la llista no hi poso els centenars d'incidents que van des de concerts de bongos fins fer-se de dia fins a carrers que imiten les fonts del Llobregat durant una primavera plujosa però amb pixums, passant per tota mena d'actes que farien fàstic als porcs d'una cort.

Per tant, això d’ara del banc, els barcelonins ja ho han viscut tenint com a alcaldes a Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (Comuns). I el procés sempre ha estat el mateix: 1/ ens posem les mans al cap i ens falten mans (i caps), 2/ quin escàndol que això passi a BCN, 3/ això no pot ser, calen solucions, 4/ es convoquen manis de veïns, 5/ el govern municipal de torn anuncia que implementarà mesures que evitin aquests actes incívics, 6/ el tema desapareix dels mitjans, 7/ el tema queda oblidat, 8/ arriba setembre i el tema desapareix de forma natural, 9/ el tema reapareix l'any següent quan un mitjà publica un nou vídeo o una nova foto. I tornem al punt 1.

Per tant, com que som a 11 de juliol, ja falta menys per la solució que planteja el punt número 8. I, sobretot, passa pel punt 6, el fonamental perquè sembli que tot s'ha solucionat gràcies al punt 5.