No hi ha canvi de cicle polític perquè les dretes no han sumat. D'això anava el 23-J i així ho van plantejar tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo. D'un rebuig als pactes de Sánchez amb ERC, Bildu i la legitimitat tan qüestionada pel PP de la coalició. Ha fet més por imaginar Santiago Abascal a la vicepresidència del govern espanyol que els socis. La reacció ha estat més forta a un país atrapat per la radicalitat de la dreta que el sorpasso electoral definitiu a Sánchez. I encara que el camí d'aquesta XV Legislatura és un pandemònium difícil i tortuós, la idea que la "democràcia trobarà la fórmula per governar" és més constructiva que el resum postelectoral d'Esperanza Aguirre: "No hem desqualificat prou terroristes, independentistes, comunistes i tots els enemics d'Espanya".

Els resultats del 23-J són una esmena als marcs que ha construït la dreta en els últims quatre anys. L'antisanchisme, el que sigui que vulgui dir, té un milió de vots i dos escons més. El "govern Frankenstein" no és cap altra cosa que el sistema parlamentari. La "coalició de perdedors", si fa no fa. El "governar a qualsevol preu" tan repetit, també. I la perillositat de la qual acusaven Pedro Sánchez per pactar amb nacionalistes i independentistes —inclòs el paquet d'indults, sedició i malversació— no ha tingut el càstig pronosticat.

No saber llegir el moment polític, confiar-ho tot a una impossible digestió de la ultradreta per part d'una societat plural, ha portat Feijóo a sentir aquest "Ayuso, Ayuso" al balcó de Génova

Diu Feijóo que els espanyols no poden quedar-se atrapats, ni balcanitzats. És el PP el que està atrapat i balcanitzat amb Vox. Radicalitat és quedar-te només amb la ultradreta al quadrilàter parlamentari, per més que pugis 47 escons. El que és radical és que ningú no vulgui asseure's amb tu i no ho vegis. Que siguis el més votat i en buscar la suma amb altres grups, el PNB anunciï que ni s'asseurà a la taula. Mentre Feijóo creia dirigir-se cap a la Moncloa, el que feia era traspassar "les línies vermelles" que ho farien impossible pel seu "blanquejament de Vox", segons el PNB. O que un altre soci natural, Coalició Canària, en boca d'Ana Oramas, digui que "no hi ha cap possibilitat que Feijóo sigui president" i qualifiqui l'intent de "fantasma".

El PP ha perdut les eleccions en la mesura en què era conscient de la seva solitud i la necessitat de dirigir-se a la majoria suficient per poder governar. El bipartidisme n'ha sortit reforçat, però en un context de blocs ideològics diferenciats, el 23-J, com va passar el 2019, deixa un fraccionament que obliga al diàleg. Amb un resultat de pràcticament empat, guanya qui té més capacitat de garantir i articular la governabilitat.

El 23-J hauria de desterrar la narrativa polaritzant de la dreta. Apel·lar al xantatge en la recerca de suports independentistes és tancar el debat en l'antipolítica. El suport de Junts i buscar una sortida política a Puigdemont ni és fàcil, ni està garantit que s'aconsegueixi. Alhora, la necessitat és la virtut. La suma de l'esquerra és precària, però forma part de la política obrir aquesta conversa. No només la de Pedro Sánchez. La política són els esforços per buscar solucions. Obrir debats parlamentaris perquè les opcions siguin tan consensuades com sigui possible. Si no funciona, si abocats a aquest possible fracàs hi ha repetició electoral, serà frustrant, però més constructiu que continuar delegant la política a la via penal.

Fa cinc anys vam veure la defunció política de Mariano Rajoy a la sortida d'un restaurant durant la moció de censura. Vam veure la caiguda de Pablo Casado en directe en una roda de premsa d'Isabel Díaz Ayuso. El PP no es va equivocar en la gestió de les expectatives, es va equivocar amb Vox. No saber llegir el moment polític, confiar-ho tot a una impossible digestió de la ultradreta per part d'una societat plural, ha portat Feijóo a sentir aquest "Ayuso, Ayuso" al balcó de Génova. El president del PP vol activar amb una investidura fantasma el comptador de la possible coalició de Sánchez. Aquest comptador, al crit d'aquest "Ayuso, Ayuso", també és el seu.