La Unitat Central Operativa va entregar al Tribunal Suprem divendres passat un informe de 289 pàgines sobre el patrimoni de José Luis Ábalos que planteja interrogants sobre la coherència entre les seves declaracions públiques i les dades econòmiques analitzades. Un document que, sense prejutjar responsabilitats penals, mereix una anàlisi rigorosa de les seves conclusions davant el soroll generat i la pena del banc dels acusats que tan de moda està.
L'últim informe de l'UCO sobre José Luis Ábalos aporta elements d'anàlisi que transcendeixen el cas individual i plantegen preguntes sobre el funcionament de determinades estructures partidàries. Els investigadors han documentat 95.437 euros en despeses sense justificació bancària aparent i més de 60.000 euros ingressats en efectiu sense declarar entre el 2014 i el 2024. A més, el document assenyala l'existència de pagaments des del PSOE fets en efectiu mitjançant sobres. Un document que genera interès mediàtic i de l'opinió pública i que ha de ser analitzat amb prudència, per preservar el principi fonamental de la presumpció d'innocència, sense deixar passar per alt les qüestions que criden l'atenció a qualsevol observador amb un mínim de capacitat crítica.
La gestió patrimonial documentada per l'UCO
Segons l'informe, Koldo García i la seva llavors esposa Patricia Uriz haurien portat allò que els investigadors anomenen una comptabilitat A i B de les despeses d'Ábalos. L'UCO ha localitzat converses de WhatsApp en què s'esmenta aquesta doble comptabilitat, també anomenada llista 2, que aparentment no es correspondria amb despeses oficials. El document detalla com Koldo hauria pagat de forma habitual despeses personals de l'exministre: pensions alimentàries, matrícules universitàries, viatges, hotels i joies. L'UCO descriu aquest sistema com una gestió patrimonial que “resultava ser custodiada i gestionada” pel matrimoni García-Uriz.
És important subratllar que aquestes conclusions formen part d'una investigació en curs i que els afectats mantenen el seu dret a la defensa i a aportar les explicacions que considerin oportunes, per la qual cosa no s'hauria de caure, com ja està succeint en mitjans de comunicació i entre adversaris polítics, en l'afirmació fàcil, per temptador que això pugui resultar. No són temps per a l'anàlisi calmada, per a la prudència i el respecte fins que els fets quedin realment provats. I aquest és un punt que em sembla important, sobretot en escoltar les respostes que els acusats estan donant de manera pública. Però no per això deixen de sorprendre'ns qüestions com les que es detallaran aquí.
El llenguatge en clau documentat
Un dels aspectes que crida l'atenció de l'informe és la documentació d'un presumpte llenguatge xifrat per referir-se als diners en efectiu. Segons l'UCO, es farien servir termes com ara xistorres per a bitllets de 500 euros, enciams per als de 100 i fulls per als diners en efectiu. Aquest tipus de comunicació, si es confirmés, podria indicar l'existència de cauteles per evitar referències directes a transaccions econòmiques. No obstant això, serà l'autoritat judicial qui determini l'abast i el significat real d'aquestes expressions en el context global de la investigació.
Els pagaments documentats des de Ferraz
L'informe inclou fotografies de sobres amb el logo del PSOE que contindrien diners en efectiu dirigits a Ábalos i Koldo. Segons l'UCO, entre el 2017 i el 2021 el PSOE hauria pagat a Ábalos un total de 19.600 euros, alguns en efectiu. El document assenyala un desquadrament de 505 euros entre el que ha estat declarat oficialment pel partit i els pagaments documentats. Aquestes discrepàncies necessitaran explicacions tant per part del PSOE com dels afectats per aclarir-ne la naturalesa i la legalitat. La formació política ha defensat públicament que “tots els ingressos fets a Ábalos estan declarats”, versió que s'haurà de contrastar amb les conclusions definitives de la investigació judicial.
Hi ha un contrast notable entre les manifestacions públiques d'Ábalos i les seves declaracions davant l'autoritat judicial
Les declaracions: públiques versus judicials
Hi ha un contrast notable entre les manifestacions públiques d'Ábalos i les seves declaracions davant l'autoritat judicial. Mentre que a les xarxes socials manté que “tots els pagaments són legals i estan justificats”, la seva actitud davant el jutge del Suprem ha estat més cautelosa. En la seva compareixença del juny de 2025, l'exministre va expressar la seva voluntat de “col·laborar” amb la Justícia, tot i que també va assenyalar que vivia “una situació molt tensa” i va manifestar dificultats per a “establir un relat coherent”. Crida l'atenció que no va reconèixer la seva veu en determinades gravacions fetes per Koldo García, i va suggerir possibles manipulacions. Ábalos va negar davant del jutge haver donat instruccions sobre licitacions i va sostenir que no tenia “capacitat de gestió” efectiva com a ministre. Aquestes declaracions hauran de ser valorades pel tribunal en el context de les proves aportades per l'acusació.
Valoració jurídica provisional
Des d'una perspectiva jurídica objectiva, l'informe de l'UCO planteja elements que requeriran una anàlisi judicial detallada en el futur i sobre els quals estarem atents. Aquests elements són, fonamentalment: en relació amb el suborn, els 95.437 euros sense cap justificació bancària aparent podrien requerir una explicació sobre el seu origen i la seva finalitat.
Respecte a una possible malversació, l'ús de fons per a despeses privades documentades necessitarà un aclariment sobre la seva naturalesa i autorització.
Sobre blanqueig de capitals, l'existència d'una presumpta “comptabilitat B” per a gestionar fons requereix una anàlisi sobre la licitud del seu origen i de la seva destinació.
Pel que fa a organització criminal, l'estructura documentada de gestió patrimonial haurà de ser valorada judicialment per determinar si constitueix una organització estable amb finalitats il·lícites.
El jutge Puente ha aplicat a Ábalos mesures cautelars similars a les d'altres investigats: retirada del passaport i compareixences quinzenals, decisions que responen a la valoració judicial preliminar del cas. La presumpció d'innocència regeix fins que hi hagi una sentència ferma, però no per això es passa per alt la presa de mesures que permetin protegir el procés i que no s'eliminin o contaminin proves. Òbviament hi ha fets que necessiten ser aclarits, i per això, ja s'apunta a elements sospitosos que hauran de ser escrutats amb més deteniment.
El PSOE com a organització: anàlisi institucional
L'informe planteja interrogants que transcendeixen la responsabilitat individual i afecten el funcionament orgànic del PSOE. Els sobres amb logotip oficial, les liquidacions en efectiu des de Ferraz i els desquadraments comptables documentats requereixen explicacions institucionals clares. És fonamental que tant el partit com els afectats aportin els aclariments necessaris per determinar si aquests procediments responen a pràctiques regulars i legals o si, per contra, constitueixen irregularitats sancionables.
Reflexió sobre la coherència política
El cas planteja, entre d'altres i a parer meu, una reflexió sobre la coherència entre el discurs polític i les pràctiques organitzatives. El PSOE va accedir al govern el 2018 després d'una moció de censura que tenia entre els seus arguments la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció. Els elements aportats de moment per l'UCO, sense prejutjar-ne la valoració judicial definitiva, em fan plantejar preguntes sobre la coherència entre aquest discurs i determinades pràctiques internes que ara estan sota escrutini judicial. Sense atrevir-me a donar una opinió, ja que encara ens falten dades, resulta cridaner que al PSOE s'entreguin aquest tipus de sobres amb diners en efectiu, quan actualment hi ha altres vies perquè no hi hagi cap mena de dubte sobre els pagaments, que bé poden ser perfectament justificats i legals, però que, en les formes en què són fets, desperten sospites, a hores d'ara, innecessàries. Per què es paga en sobres amb diners en efectiu podent fer transferències bancàries que faciliten la gestió econòmica i la transparència?
Conclusions provisionals
L'informe de l'UCO aporta elements d'anàlisi que mereixen un seguiment judicial rigorós, respectant en tot moment la presumpció d'innocència dels investigats. Les evidències documentals presentades requereixen explicacions coherents per part dels afectats. Òbviament, aquest tipus d'elements han de ser aclarits en seu judicial, però a causa de l'enorme escàndol que estan suposant, ja sigui perquè ve alimentat pels mitjans de comunicació interessats, per l'oposició política i per mera tradició, també requereixen un aclariment públic. No és un assumpte menor i tot el que ja està sortint a la llum sobre tot el “cas Koldo” ens mostra que les coses que es donen a conèixer són estranyes, són opaques i, sobretot, que els falta coherència amb els discursos públics que els responsables assenyalats donaven des dels seus càrrecs institucionals. Això sí que ja es pot dir, sense estar saltant-nos cap mena de principi fonamental de presumpció d'innocència.
La investigació judicial determinarà la veracitat i l'abast legal dels fets documentats. Mentrestant, cal mantenir la prudència analítica sense renunciar a l'escrutini democràtic de les institucions. No resulta senzill traçar la línia divisòria, ja que hi ha elements que permeten prejutjar ràpidament sense aturar-nos a reflexionar amb detall. I per això, en aquest moment, em sembla important pecar de prudent. Quan la desinformació és tan utilitzada, i molts dels informadors tenen enormes conflictes d'interès, és més necessari que mai examinar aquest tipus d'informació amb calma i cautela. També com a ciutadà. La fortalesa del nostre sistema democràtic resideix precisament en la capacitat de les institucions judicials per investigar amb rigor i de la societat civil per exigir explicacions sense vulnerar els drets fonamentals dels investigats. El cas Ábalos serà, en definitiva, una prova més d'aquesta fortalesa institucional.