El govern espanyol ha apuntat aquesta setmana la possibilitat de prohibir X a Espanya. La mesura, proposada per la ministra Sira Rego (Sumar), s’emmarca en la lluita que la Moncloa, el PSOE, els seus socis d’esquerres, i especialment Pedro Sánchez, mantenen contra les xarxes socials i els seus propietaris, a qui despectivament defineixen com a tecnooligarques. (Dubto que es refereixin a Amancio Ortega com a textiloligarca o a Ana Botín com a bancoligarca) De totes maneres, intentaré separar el gra de la palla.

El globus sonda de prohibir X a l’Estat espanyol ha arribat després de la proposta de prohibir totes les xarxes socials als menors de 16 anys, sigui l’antic Twitter, Instagram o qualsevol altra. Un dels errors del govern espanyol (si és que ha estat un error) ha estat barrejar totes dues coses, perquè el debat sobre l’accés dels adolescents a les xarxes no hauria de tenir res a veure amb la fixació de la Moncloa amb X. La decisió de limitar el contacte dels menors de 16 anys a aquestes plataformes és un debat pertinent, però, sobretot, ha de ser transversal amb els sectors educatiu, mèdic, psicològic, a més del tecnològic i el juvenil, entre altres coses perquè el principal inconvenient d’aquesta mesura és saber com es pot aplicar de manera real i evitar suplantacions d’edat.

Amb una mà volen prohibir l’antic Twitter i amb l’altra obren comptes de TikTok per captar el vot dels joves

Ara bé, una cosa és impedir —com a mesura de prevenció— que els menors de 16 anys puguin penjar històries a Instagram i una altra molt diferent, il·legalitzar una xarxa concreta per a tota la població. Entre altres coses perquè no es pot limitar un dret tan fonamental com la llibertat d’expressió i menys per enemistat ideològica amb el propietari d’un mitjà de comunicació. La cosa està tan sensible que en aquest punt haig d’aclarir que detesto Elon Musk (no fos cas que algú es pensés que soc trumpista). Però la democràcia és una cosa més seriosa, i un dels seus pilars fonamentals és poder dir el que a hom li plagui i com li plagui, i qualsevol altra cosa és censura, amb totes les lletres. Tot plegat, és clar, amb una línia vermella: el delicte. És això el què s’ha de perseguir i no pas el mitjà. De la mateixa manera que si aprofités aquesta plataforma que em brinda El Nacional per amenaçar de mort a algú, el Codi Penal actuaria contra mi i no contra l’empresa que l’edita, amb X ha de passar el mateix.

Si acaba prohibint X, el govern espanyol entraria en una deriva de tarannà autoritari i, a més, amb un component ideològic que el situaria a una extrema esquerra més pròxima a la Xina que a Noruega (el país que lidera el rànquing de llibertat d’expressió segons l’informe que publica Reporters Sense Fronteres). I la comparació amb la Xina no és casual perquè mentre amb una mà vol prohibir X i l’accés dels menors a les xarxes, amb l’altra mà, Pedro Sánchez i els seus ministres s’han obert un compte a Tiktok per atraure el vot dels joves. Com tothom sap, TikTok és una empresa de capital xinès amb seus empresarials repartides arreu de diversos paradisos fiscals i legals com les Illes Caiman, amb tot el que això suposa d’evasió d’impostos i de captació de dades de milions de ciutadans, entre ells, els de l’Estat espanyol. No tindria sentit una persecució a ultrança contra X i que TikTok tingués camp lliure per absorbir dades d’usuaris, especialment els més joves. Però el pitjor que es pot dir d’aquest possible veto és que seria absurd: és com si per evitar pintades a les parets un bon dia es decideix prohibir la venda d’esprai.