Mentre el món tremola després de l'aterridor discurs inaugural de Donald Trump, potser no hem fet atenció suficient a un altre discurs pronunciat uns dies abans, potser menys busca-raons en la forma –més british, esclar- però molt més substancial en el contingut.

Des de l'altra potència anglosaxona, la primera ministra del Regne Unit ha precisat els termes en què pretén consumar el Brèxit. I ho ha fet amb dos propòsits evidents: primer, tranquil·litzar els britànics sobre les conseqüències de l'abandonament; segon, plantar-se davant dels interlocutors europeus establint les seves condicions negociadores i combinant la política de la mà estesa amb indissimulades amenaces si no n'atenen les pretensions. Com en l'acudit: Oi que no ens farem mal?, sense admetre que el mal major, gegantí, irreparable, ja està fet.

Llegint May, sembla que el que la Gran Bretanya ha fet no ha estat donar un cop de porta a la coalició d'estats més reeixida de la història, sinó el contrari

Per aclarir la molt fundada inquietud dels britànics davant del pas cap al buit que el Brèxit significa, els ha explicat un conte de fades. Llegint May, sembla que el que la Gran Bretanya ha fet no ha estat donar un cop de porta a la coalició d'estats més reeixida de la història per posar un cadenat al canal de la Mànega, sinó el contrari. Després del Brèxit, s'iniciarà un període d'harmoniosa i pròspera col·laboració amb la resta d'Europa sense empipadors lligaments burocràtics; i a més, la Gran Bretanya gaudirà de la llibertat per obrir-se des de la gloriosa solitud de l'illa al món sencer: els Estats Units de Trump, les economies emergents d'Orient, els països de la vella i sucosa Commonwealth, tots esperen amb els braços oberts un Regne Unit alliberat de l'odiosa cotilla brussel·lesa per amanir-lo amb les riqueses de múltiples acords de lliure comerç amb totes les regions del món.

Theresa May proposa als britànics dotze objectius per al Brèxit que han de dur el Regne Unit a l'arcàdia feliç: feliçment sols, però immillorablement acompanyats. Repassem i comentem breument aquests objectius:

1. "Certesa". May és conscient que Brèxit és sinònim d'incertesa, i per això ataca el problema des del principi. Amb prou feines explica com es proposa de transformar l'angoixa en serenitat, però hi fa un parell de driblatges:

Diu que es revocarà l'acord d'adhesió a la UE, però que s'incorporarà a les lleis britàniques gran part del dret comunitari. I diu que sotmetrà el resultat final de la negociació a l'aprovació del Parlament. Trampa: el que el Tribunal Suprem ha dit i està a punt de repetir és que el Parlament ha d'aprovar el fet mateix d'iniciar el procés de divorci, no el seu resultat final.

Escòcia es disposa a reclamar la repetició del referèndum i des de l'Ulster recorden que els ciutadans d'Irlanda del Nord tenen el dret a la nacionalitat irlandesa

2. "Control de les lleis pròpìes". Que, en essència, escapés de renunciar de la jurisdicció europea, inclosa la que es refereix als drets humans. "Farem les nostres lleis aquí i aquí les interpretarem". Tot això embolicat en un discurs pretesament universalista.

3. "Enfortir la Unió". No la Unió Europea, òbviament; sinó la dels països que formen el Regne Unit. Aquí toca la nafra més dolorosa: perquè un dels efectes més immediats del Brèxit és precisament esquerdar la Unió. Escòcia es disposa a reclamar la repetició del referèndum independentista i des de l'Ulster ja sonen veus que qualifiquen el fet de treure'ls de la UE contra la seva voluntat com "una acció hostil" i recorden que, segons els acords del Divendres Sant (que van posar fi a la violència), els ciutadans d'Irlanda del Nord tenen el dret a la nacionalitat irlandesa. El que ens porta al següent punt:

4. "Mantenir la Common Travel Area amb Irlanda". És a dir, que el Regne Unit restableix el control de fronteres amb tot Europa, menys amb la República d'Irlanda. Molt convenient: ja veurem què n'opinen a Brussel·les del fet que un dels seus membres mantingui aquesta relació de privilegi amb el soci pròfug.

5. Control de la immigració. Vet aquí la mare dels ous. És tan xenòfob el Brèxit que, fins i tot admetent que la sortida del mercat únic els fa mal econòmicament, estan disposats a pagar-ne aquest preu amb tal de no veure els lampistes polonesos passejant lliurement pels barris de Londres.

Rebutja May tots els immigrants? En absolut, només els pobres i els illetrats

Rebutja May tots els immigrants? En absolut, només els pobres i els illetrats. "Volem que els millors i més brillants vinguin a treballar i a estudiar a la Gran Bretanya, estem oberts al talent internacional, sempre voldrem la immigració qualificada". Però no la que, segons ella, "pressiona sobre els serveis públics, sobre els habitatges i sobre els salaris dels nostres treballadors". Els recordo que no parla de gent d'altres races o continents, sinó d'espanyols, italians, portuguesos, grecs, romanesos, etc.

6. "Mantenir els drets dels europeus a la Gran Bretanya i dels britànics a la UE". La qual cosa és perfectament contradictòria amb tot l'anterior. De fet, no explica com pretén aconseguir aquesta quadratura del cercle.

7. "Protegir els drets dels treballadors". Un altre brindis al sol. Diu que ho farà incorporant una part de la legislació laboral europea. Però en aquesta no hi ha aberracions com el detestable "contracte de zero hores" que ha tornat el mercat laboral britànic als temps de Dickens.

8. "Lliure comerç amb els mercats europeus". Que és exactament el que ja tenien i al qual han renunciat amb el Brèxit. Per recuperar-lo, proposa un nou acord comercial "que doni a les empreses britàniques la màxima llibertat per comerciar i operar als mercats europeus, i que aquests puguin fer el mateix a la Gran Bretanya".

Per a aquest operatiu necessitàvem el soroll el Brèxit? Sí, perquè el secret arriba després: el que May no vol –i ho reconeix sense vergonya- és continuar contribuint als pressupostos del mercat únic europeu.

9. "Nous tractats comercials amb altres països". Tal com dèiem, el món sencer –començant per l'Amèrica de Trump- espera joiós la Gran Bretanya per comerciar lliurement amb ella, alliberada dels molestos aranzels comunitaris.

10. "Ser el millor lloc per a la ciència i la innovació". La qual cosa, com és ben sabut, s'aconsegueix millor des de la solitud que aprofitant les sinergies d'un sistema d'investigació i desenvolupament tecnològic compartit amb uns altres 27 països.

11. "Cooperació en la lluita contra el crim i el terrorisme". N'hi haurà, segur. Però no es pot ignorar que el Brèxit ha sembrat la llavor de la desconfiança entre el Regne Unit i la resta d'Europa, i això infectarà inevitablement tots els aspectes de la relació.

12. "Un Brèxit suau i ordenat". No sembla gaire suau trencar d'un cop sec amb les quatre llibertats (de béns, capitals, de serveis i de persones). El que vol dir és que es prendrà el temps per controlar l'hemorràgia que aquest país s'ha provocat a si mateix amb la insensata decisió.

Les dues nacions que de forma més determinant han modelat occident, es repleguen sobre si mateixes

Finalment, embolicada en un mar de bones paraules i de mans esteses per a un futur d'harmònica convivència amb Europa, arriba l'amenaça. Si la negociació no la satisfà, "seríem lliures per establir impostos competitius i adoptar les polítiques que atraguessin la Gran Bretanya les millors empreses i els inversors més grans del món". Cosa que és muntar un paradís fiscal.

I segueix: "No crec que els líders europeus desitgin dir als exportadors alemanys, als grangers francesos, als pescadors espanyols, als joves aturats de l'eurozona i a molts milions més, que els empobriran només per l'afany de castigar políticament la Gran Bretanya". Au vinga.

Donald Trump: "Amèrica, primer". Theresa May: "Posarem a la nostra preciosa Unió al cor de tot el que fem". Les dues nacions que de forma més determinant han modelat occident, es repleguen sobre si mateixes i es desentenen de tot el que no siguin elles mateixes. Quina catàstrofe.