Pebrots, kiwis, albergínies, ají peruà, tomàquets i alfàbrega. A Roma no només hi ha cardenals o la Capella Sixtina, sinó aquests aliments que es planten al Vaticà, i que a partir d’ara seran part de l’hort orgànic que ha volgut instaurar el papa Lleó XIV. Fins ara existia un terreny cultivat que servia com a petit hortet, just al costat del monestir Mater Ecclesiae, dins els Jardins Vaticans. Des que el papa Francesc va escriure l’encíclica Laudato si, ja es va començar a practicar la lògica orgànica i de respecte pel medi ambient també dins els murs romans. El papa Lleó, coherent amb el pontífex anterior, creu en la "cura de la creació", i això té conseqüències tan pràctiques com respectar el temps de cada planta i dels terrenys, i no optar per més producció sinó per menys i millor. El terreny on es planten són els històrics jardins vaticans, amb més de 8 segles de tradició agrícola. No es fan servir químics i es vol que la cultura orgànica impregni la manera de fer de l’estructura vaticana, per protegir els recursos naturals amb vista al futur. Aquesta decisió vaticana ha aixecat la mofa d’alguns catòlics que neguen que hi hagi problemes amb el medi ambient i que pensen que l’alarma del canvi climàtic és una exageració.
Amb aquest gest, el papa Lleó predica amb l’exemple i des de la petita praxi vaticana hortícola deixa constància de com vol menjar i de com vol que es tracti la terra. La idea que la Santa Seu, com també des de fa dècades altres esglésies cristianes, està repetint, és que la terra "no és una possessió sinó un do", i que els qui la cultiven ho han de fer "amb respecte i saviesa" perquè estan participant així en "l’obra creadora de Déu". No es tracta, per tant, només de cultivar la terra sinó de ser conscient que la tasca en si té més transcendència. Hi ha moltes maneres de buscar la transcendència, i una és treballant la terra.
L’hort del Papa no és una anècdota d’estiu, sinó un signe que la Santa Seu també aposta per les polítiques ecològiques i no ho fa només en discursos o acords
Al cor del Vaticà, al costat del monestir de clausura que va voler Joan Pau II, s’està visibilitzant aquest espai de recés, un petit recer que fa olor d'alfàbrega i de cítrics centenaris. És un hort minúscul, de poc menys de 400 metres quadrats. Quatre terrasses cultivables on la fe es barreja amb l'ecologia més exigent. Aquest espai comença a l'Edat Mitjana. Va ser el papa Nicolau III Orsini qui, a finals del segle XIII, va voler crear un hort fruiter en traslladar la residència papal del Laterà al Vaticà. Un viridarium protegit per nous murs que proveïa la taula pontifícia. Vuit segles després, la vocació d'aquella petita terra es manté intacta. Se n'encarrega un jardiner expert, ajudat per joves col·laboradors i per les religioses del monestir. La gestió recau en el Servei de Jardins i Medi Ambient del Vaticà. Aquí, la sostenibilitat és norma. S'han deixat enrere els fems de Castel Gandolfo i avui només s'utilitza un fertilitzant granulat certificat, que de fet, és específic per a cada planta. Vatican News ho ha deixat escrit: les bones pràctiques agronòmiques redueixen la necessitat d'utilitzar productes fitosanitaris. Els paràsits es mantenen a ratlla de forma natural. Tot es registra en un quadern de camp, com exigeix la llei. Les substàncies naturals, en canvi, no requereixen registre.
La terra es cuida amb tècniques molt específiques: es practica la rotació de cultius. Les lleguminoses, com les mongetes tendres, fixen el nitrogen de manera natural. Enguany s'ha provat un fertilitzant a base d'algues marines per als tomàquets. El calendari dels cultius segueix les estacions. All fresc, alfàbrega, plantons, xilis peruans de gran intensitat, i carbasses que maduren fins al novembre. Enguany, a petició de les monges, s'han plantat els primers kiwis. Ara, a finals d'agost, comença la sembra d'hivern amb cols, bròquils, espinacs i enciams. El maig és el mes de més activitat. L'estiu és difícil per la calor. Tomàquets, albergínies, pebrots i cogombres de la Pulla també s’hi conreen, però la joia de la corona són els cítrics. Són plantes centenàries, d'uns 150 anys, on s'han empeltat varietats desaparegudes del mercat i es conreen sense cap producte químic. Es mengen amb la pela. Les monges en fan melmelades, galetes i pells confitades per als hostes i la producció també proveeix entitats benèfiques, com la Casa Dono di Maria. L’hort del Papa no és una anècdota d’estiu, sinó un signe que la Santa Seu també aposta per les polítiques ecològiques i no ho fa només en discursos o acords.