Els alumnes noruecs van tornar a l’escola el dilluns disset d’agost, o sigui que la mort del rei Harald ens ha enxampat quan engeguem la rutina de la tardor. Dijous ja hi va haver indicis de l’empitjorament de la salut del monarca, i mentre la família entrava i sortia de l’hospital, les autoritats que eren a l’estranger tornaven cap al país. Molta gent d’Oslo es va concentrar davant del palau, i a Trondheim, la meva ciutat, alguns van començar a deixar flors davant de la casa que té la família al carrer major. Divendres, després de l’òbit, es van activar els rituals: banderes a mig pal, llibres de condol, repics de campanes. Com marca el protocol, a dos quarts de dotze l’hereu es va reunir amb el govern i va anunciar que prendria el nom de Haakon VIII.
Cada monarquia té un paper diferent al seu país. La britànica és un símbol imperial, però també, des de fa segles, una màquina inacabable d’exportació cultural —des de les obres de Shakespeare a La corona. Els Borbons espanyols serveixen per justificar l’acció de les elits madrilenyes, perquè si el monarca de torn és retrògrad i corrupte, i tanmateix immune, és lògic que els súbdits fidels també es comportin així.
La casa reial noruega actua com un dels pilars del país, perquè tot i que la nació noruega és mil·lenària, l’estat modern és molt jove, resultat d’un referèndum unilateral celebrat el 1905. Va obtenir la seva legitimació definitiva el 10 d’abril del 1940, quan Haakon VII es va negar a nomenar el primer ministre que volien els nazis. Tota la família va haver de fugir cap al nord travessant els boscos del país mentre els bombardejava la Luftwaffe. Una acció heroica, molt lluny de la pantomima del 23F. El futur rei Harald llavors tenia tres anys, i va passar la major part de la guerra refugiat als Estats Units.
Ara bé, l’element simbòlic també comporta formar part de l’esperit del país. Hi ha una dada clau quan s’observa aquesta monarquia: els membres de la casa reial noruega van a l’escola pública, i això vol dir que els amics d’institut de la princesa Ingrid Alexandra no són fills dels rics d’Europa, sinó de les classes mitjanes de la capital. Sempre s’ha exigit als monarques i la seva família que es comportin com uns noruecs més o menys normals: que passegin per Oslo, facin esport, passin les vacances en una cabana al bosc i mantinguin una gran discreció i humilitat. És per això que l’aventura de la princesa Marta Lluïsa i el xaman s’ha vist com una traïció.
La família reial noruega, educada a l’escola pública, ha de mostrar discreció i humilitat
El rei Harald sempre va ser un home molt tímid i que arrossegava moltes dificultats a l’hora de parlar en públic, potser perquè va perdre la mare quan encara era adolescent, i es va quedar amb un pare, el rei Olaf V, que tenia una personalitat abassegadora. Va tenir molta sort quan va conèixer Sònia Haraldsen, la filla universitària d’un comerciant tèxtil d’Oslo, amb qui va sortir vuit anys fins que no va obtenir el permís per casar-se. En tots els actes públics que requerien una certa espontaneïtat Harald deia quatre paraules, i llavors la reina prenia el protagonisme.
Suposo que els dos moments que es recordaran del seu regnat seran el paper després dels atemptats del 2011, i el discurs que va fer als jardins del Palau Reial el 2016: "Els noruecs són del nord, del Trøndelag, del sud, i de les altres regions. Els noruecs també han immigrat de l'Afganistan, el Pakistan, Polònia, Suècia, Somàlia i Síria. Els noruecs són noies que s’estimen noies, nois que s’estimen nois, i noies i nois que s'estimen entre ells. Els noruecs creuen en Déu, en Al·là, en Tot i en Res". I després d’afegir que "la llar és on hi ha el nostre cor", ho va rematar amb un "Noruega sou vosaltres, Noruega som nosaltres". Res a veure amb el discurs del Borbó el 3 d’octubre del 2017 quan, amb un rostre ple de fúria, va expulsar una part dels ciutadans —els catalans independentistes— de l’ordre constitucional.
Veurem què passarà amb el regnat de Haakon VIII, tot i que sempre ha tingut un caràcter de peix bullit. La seva esposa li ha provocat dues grans crisis —la condemna del fillastre per violació i la relació amb Jeffrey Epstein— tot i que de moment la salut passa al davant de tot: fa dos mesos la reina Mette-Marit va rebre un trasplantament de pulmons arran d’una fibrosi, i la supervivència a deu anys d’aquesta operació és només d’un 50%. D’aquí que, per respecte, els mitjans nacionals no hi hagin fet gaire sang. També troba un país sacsejat des de la invasió russa d’Ucraïna i l’amenaça de Donald Trump de devorar Groenlàndia. El juny de l’any passat Harald i Sònia van voltar en vaixell per les illes noruegues a l’Àrtic per refermar-ne la sobirania.
Per als que som de Trondheim el relleu al tron és una gran ocasió, perquè la cerimònia de benedicció, que va substituir la coronació, no es fa a Oslo sinó a la nostra catedral, la de Nidaros. I un detall trist: aquest setembre el rei Harald tenia previst de fer una visita oficial als últims quatre municipis que li faltaven de tot el país. No hi ha estat a temps.