En la seva molt esperada presentació del llibre "Espanya amenaçada", Luis de Guindos va relatar els moments i les circumstàncies més difícils i exigents que des del 2012 ha travessat una economia que encara no ha sortit de la crisi. Ho farà -va dir- quan recuperem els nivells de renda d'abans de la recessió i quan arribem als 20 milions de treballadors". I va afegir, referint-se a l'aturada política, que "la inèrcia del creixement és molt forta, però això no durarà". La qüestió és que encara quan se superi el desgovern la inèrcia no durarà molt temps. I és que tot l'entorn exterior, cap al que està orientada l'economia espanyola, s'està deteriorant.

El passat 8 de setembre, Mario Draghi, president del BCE, va dir que l'economia europea es mou en un entorn de gran incertesa. "L'escenari segueix subjecte a riscos a la baixa" va agregar, i després de situar el creixement de la zona aquest any en 1,7%, va reduir la previsió per a 2017 i 2018, fins a l'1,6%. És a dir, Europa en comptes d'anar a la recuperació va a l'estancament.

Europa en comptes d'anar a la recuperació va a l'estancament

Experts com Carmen Reinhart i Kennett Rogoff havien estimat que perquè hi hagi una recuperació global després d'una gran recessió financera (com la iniciada en 2007/2008), es necessiten 10 anys. Doncs bé, per al BCE el 2018 ningú no reingressarà amb facilitat en l'Arcàdia perduda.

A la Reserva Federal (Fed), quan es parla de creixement als EUA, els dubtes sobre si ha arribat el moment de normalitzar la política monetària i pujar els tipus d'interès, en comptes de reduir-se amb el temps s'incrementen. En el seu discurs a Jackson Hole, la presidenta de la Fed, Janet Yellen, va citar dues figures claus del moment. El primer és John C. Williams, president de la Fed de San Francisco, que està suggerint elevar l'objectiu d'inflació del 2% al 4%, amb la finalitat de recórrer a les polítiques monetària i fiscal a fons. De no fer res, adverteix "en aquesta nova normalitat en què ens movem, les recessions tendeixen a ser més llargues i profundes i les recuperacions més lentes".

L'altre gran teòric, Robert Gordon, que comparteix parcialment la tesi de l'"estancament secular" de Larry Summers, afirma que "en un període de temps en el futur, potser de 25 a 40 anys, el creixement de la renda real disponible per al 99% de la població serà del 0,2% anual davant el 2% anual en els cent anys anteriors a 2007". Vents adversos bufen amb duresa.

A aquesta orientació declinista s'acaba d'afegir el servei d'estudis del Deutsche Bank, segons el qual "estem acabant el cicle llarg de 35 anys que va començar en els 80". A l'informe del 8 de setembre titulat "An ever changing world", l'equip dirigit per Jim Reid assenyala que "l'economia global es dirigeix cap a tres dècades de lent creixement. La inversió farà marxa enrere durant els propers 35 anys. I els polítics tindran dificultats per complir els reptes econòmics, socials i polítics que es derivin".

L'economia global es dirigeix cap a tres dècades de lent creixement

L'estudi del Deutsche Bank argumenta que totes les condicions subjacents als 35 anys anteriors d'augment del creixement i la prosperitat mundial s'estan esvaint.

"Estem a punt de veure una reestructuració de l'ordre mundial que regia la política, la política econòmica i els preus dels actius des de 1980 fins a l'actualitat", assenyala l'informe.

D'acord amb Deutsche, els temes comuns en els propers 35 anys seran els següents: menor creixement real, una inflació més alta, menor comerç internacional, una emigració més controlada i menors guanys de les empreses com a percentatge del Producte Interior Brut (PIB), entre altres qüestions, com l'envelliment de la població o l'educació.

En resum, a l'escenari que es dibuixa per al futur no és fàcil albirar-hi la presència de la banya de l'abundància. El marc actual de marge desapareixerà. Bo seria aprofitar-ho al màxim mentre hi hagi temps.