L’esperpent de prohibir el color groc a la final de Copa de dissabte pot afrontar-se de dues maneres: o t'emprenyes molt o optes pel sarcasme.

Tant per tant, millor derivar l'emprenyada cap a la segona opció, sobretot perquè segons a quines edats cal començar a tenir cura de la salut. I una emprenyada mai no és bona. A part d'inútil.

Però, esclar, t'hi poses (amb això del sarcasme) i de seguida t’adones que és impossible superar l’esperpent del propi fet. O sigui, a partir del moment que algú decideix requisar una bufanda (o sigui quedar-se-la, o sigui furtar-la) perquè és d'un determinat color, el nivell d'estirabot intel·lectual és absolutament immillorable. I tu ja no hi tens res a fer. I t'has de rendir davant l'evidència que és impossible fer sarcasme d'una situació prodigiosament sarcàstica en origen.

Davant d'un fet tan grotesc com el de dissabte, és humanament impossible afegir-hi més ridiculesa, més extravagància. Va ser com un actor interpretant una escena d'extrem dramatisme i aconseguint que la gent es rebolqui pel terra de riure. Allò havia de ser l'autoritat fent complir la llei i ni els millors guionistes d'humor de la història, reunits durant mesos en una pluja d'idees sense aturador, serien capaços de superar l'estultícia generada. De la tomba de Groucho Marx ens arriba la seva veu suplicant que siguin esborrades de la història del cinema les escenes de la part contractant i la de la cabina del vaixell perquè allò de dissabte és IN-SU-PE-RA-BLE.

Escolti, és que van requisar objectes perquè eren... DE COLOR GROC! És a dir, l'espavilat de torn va dir: “compte, amb el groc que és perillós” i els seus subordinats van posar-se a impedir que aquest color entrés al camp. És que a partir d'ara els diccionaris hauran de canviar la definició d'absurd. Absurd: “Decisió per la qual algú prohibeix l'exhibició d'un color. En el cas que ens ocupa el groc”.

I ara vénen els dubtes. Què serà el següent que prohibiran? Fins on estan disposats a fer el ridícul i a quedar en evidència? La burla a la intel·ligència té límits? ¿Arriba un moment que el disbarat i la insensatesa col·lapsen com si fos un forat negre i queden absorbits per la seva pròpia follia?

Al principi d'entrar en vigor la normativa que prohibia entrar líquids als avions, a l'aeroport de Palma requisaven les ensaïmades farcides. L'argument era que el cabell d'àngel o la crema podien ser usats en la fabricació d'explosius. Jo creia que això era impossible de superar, però vaig equivocar-me.

Gràcies senyor Zoido per estimular la nostra infinita capacitat de sorpresa.