La cacera de bruixes contra Laura Borràs no té res a veure amb la corrupció. Tampoc no crec que tingui a veure amb els suposats afers de faldilles que li imputen les porteres del país. Els amors tenen un impacte en les aliances personals, i per tant en les relacions polítiques, però la jungla catalana s’ha tornat tan crua que les amenitats de sempre han perdut pes.

A Borràs la volen apartar perquè dona valor polític a l’abstenció. La seva figura és un monument a la frivolitat del partit que va liderar el procés. Borràs treballava per Oriol Izquierdo i va fer el salt a la política amb Artur Mas i Ferran Mascarell. La presidenta del Parlament és filla de l’antic règim, és un fruit madur de la sociovergència. És la més jove de totes les folklòriques que es van posar al servei de les mentides del procés. 

En una època d’oblit i fatalisme, Borràs resulta incòmoda perquè és un àlbum de fotografies de tots els escarnis que els partits van perpetrar contra els votants. La seva figura polititza massa el país, tant se val que sigui contra Oriol Junqueras o contra Pedro Sánchez. Borràs era útil quan es tractava de desprestigiar les institucions i de fer passar vergonya als catalans. Ara que ningú ja no espera res de la política, del que es tracta és de tornar discretament als vells negocis.

Borràs va massa a la seva. Al final sempre s’entén millor amb Madrid que amb les jerarquies estrafetes de la malla catalana

Per entendre per què Borràs ha caigut en desgràcia va molt bé llegir el Twitter de Jordi Graupera i recordar la seva trajectòria, sobretot des que Biden va guanyar les eleccions als Estats Units. Borràs va massa a la seva. Al final sempre s’entén millor amb Madrid que amb les jerarquies estrafetes de la malla catalana. No és casualitat que entre els suports que ha rebut no hi hagi ningú proper a David Madí. Tampoc no em va estranyar que Salvador Sostres elogiés les seves “virtuts filològiques” quan acabava de posar-se la corda al coll votant contra la immersió lingüística.

Aquesta primavera, quan la caiguda de Borràs ja es veia venir, Sostres va mirar de seduir-la i de cridar-la a la moderació, per poder salvar-la. Ara fa dies que no n’escriu res, suposo que la dona per perduda. Suposo que aviat tornarà a escriure sobre el nostre amic Graupera. Al final s’ha produït el miracle i el camió de les escombraries que el Príncep de Girona havia demanat per poder recollir les despulles de l’exlíder de Primàries sembla que està a punt de convertir-se en una caravana dels Reis Mags conduïda pel mateix Isidre. 

Des que era petit, i el pare m’explicava el conte de la Ventafocs, que no assistia a una comèdia tan ben feta. Quan vaig veure que Bernat Dedéu animava Borràs a resistir amb arguments antimoralistes, vaig córrer a repassar el Twitter del Graupera. Ara em sembla que la nova comèdia de Vichy contra la corrupció es podria titular tranquil·lament: El grauperisme és amor. Si elevant la figura de Quim Torra es va desarmar el món de la cultura —i d’aquí neix Casablanca, per exemple—, ara sembla que Graupera fa números i s’ofereix per desarmar els últims reductes de la política.

La qüestió és treure valor a l’abstenció i que els catalans no es puguin dividir mai entre els que voten i els que no voten. Encara que faci riure i sembli una broma, la qüestió és pacificar el país a força d'escarnir Primàries i d'invertir els papers que aguantaven la comèdia autonòmica. Ara es tracta que siguin els convergents els que imitin els nois d’ERC i facin una oposició moralista i folklòrica. Ara es tracta de tornar a l’oasi català amb polítics que siguin empàtics i bones persones, però sobretot que siguin jesuítics i submisos com Junqueras. 

Borràs té massa personalitat i gasta massa metres de tela per encaixar en el nou panorama. Els bons convergents han d’anar amb espardenyes o xancletes, si més no durant els primers anys de purga. Quan puguin tornar a aspirar a manar sense fer merder ja en parlarem. La prioritat és que aquesta idea que vivim en un règim de Vichy quedi reduïda a un acudit adolescent, com el que va fer el mateix Graupera no fa gaire a Twitter. I que TV3 torni a ser el que era, com en temps de Marta Ferrussola.