Com vaig vaticinar a Londres-París-Barcelona, l’evolució del món, combinada amb els traumes que escampen les derrotes, ha ficat el país en una guerra que no podem guanyar. Només un d’aquests tombs de la fortuna que de vegades neixen de la mà d’un geni pot evitar una nova ensulsiada. Aquesta vegada el Valle de los Caídos el faran els nostres periodistes i polítics, amb l’ajut dels joves destruïts pel desencís i la incultura. 

Espanya ja ha començat a fer la geopolítica de Franco, i la victòria de Joe Biden ajudarà a reforçar-la. L’Enric Juliana ho explicava l’altre dia en un article sobre les bases militars que els americans tenen a la Península. Espanya, que té els millors criats d’Europa, servirà als Estats Units en la guerra contra la Xina, contenint les ambicions de França i les frivolitats d’Itàlia. 

Si voleu saber per què TV3 i RAC1 han donat corda a les eleccions americanes, penseu en la visita d’Eisenhower o en la pel·li de Bienvenido, Mister Marshall. Les vaques sagrades del país van néixer durant el franquisme i el règim de Vichy no deixa d’oferir-los un retorn de luxe a les misèries d’infantesa. Les generacions educades durant la democràcia haurien d’oposar-hi resistència, però tenen més pedanteria que memòria i han quedat massa afeblides per la davallada de l'economia.

Occident paga ara les dinàmiques que li havien servit per progressar a costa de tercers. Ja no hi ha asiàtics per explotar, ni africans per esclavitzar ni tan sols independentistes per enredar. En les velles democràcies tothom tendeix a esfondrar-se sobre els seus defectes i mancances, però ho fa amb les lliçons apreses i això enverina més el clima. A Catalunya es veu molt clara la possibilitat que la democràcia torni a generar monstres dantescos. 

En el món que ve, de saquejos i mentides blanques, cada cop serà més difícil distingir entre el cinisme i les conviccions

Si parlo tant del Jordi Graupera i del Bernat Dedéu no és per fer-los la punyeta. És perquè eren la darrera línia de defensa de la política d’aquest país i estan llençant per la finestra el poc capital que havien aconseguit acumular. Dedéu ja va teatralitzar el seu suïcidi quan va escriure que jo sempre tinc raó mentre pactava amb Tatxo Benet; si Graupera diu que reescric la seva vida deu ser perquè té previst reescriure-se-la ell mateix o, com a mínim, no descarta fer-ho.

La victòria de Joe Biden farà que, a Catalunya, els marges del debat i la comunicació es tornin encara més estrets del que ja eren. Aquests dies fins i tot la premsa americana feia mandra de llegir. Seria humà que Dedéu es transformés en Mari Sampere i que a Graupera li sortís l’acadèmic de pa sucat amb oli que confon la seva gran capacitat explicativa amb el talent i la grandesa. El fet que TV3 i el grup Godó valorin les virtuts que li escarnien quan competia per ser alcalde l’hauria de fer veure que recula.

Graupera recula, mentre es pensa que està fent equilibris, perquè es creu massa intel·ligent per admetre que encara no és prou bon polític, ni s’estima prou l’ofici, ni ha rebut prou òsties, per poder manar. Dedéu ha pactat amb Benet perquè se sent incapaç d’acabar un llibre, i prefereix viure com un barrut que no pas haver d’esforçar-se a donar exemple i córrer el perill de prendre’s seriosament l’ànima del grup d’amics que diu liderar.

Occident ha triat morir a poc a poc perquè en general no creu en el seu renaixement i les tries de molts dels meus amics m’ho recorden constantment. Jo mateix estaria fotut si hagués abaixat la guàrdia i m’hagués permès el luxe de dubtar de les meves intuïcions. En els moments de descomposició, el talent és més important que la intel·ligència perquè no en pots treure res de bo del món, quan el món s’esfondra.

El bitxet groc de Wuhan ha donat una treva a Catalunya i quan la història es torni a posar en marxa molts s’adonaran que han perdut un temps preciós corrent en la direcció equivocada. Llavors veurem si alguns eren tan intel·ligents com es pensaven i encara poden rectificar o acaben desitjant que no haver-me llegit mai. Els Estats Units ha escollit Joe Biden intentant vestir la mona de seda, però per dissimular les seves mancances, Junqueras dorm a la presó, Puigdemont és a l’exili i Companys va acabar afusellat.

Si vaig obrir el Patreon, va ser per no perdre’m en el laberint i poder escriure a temps les coses que em semblen importants. En el món que ve, de saquejos i mentides blanques, cada cop serà més difícil distingir entre el cinisme i les conviccions. No tindria sentit quedar-se mut mentre Espanya planeja de convertir-se en una peça angular de la guerra freda entre la Xina i els americans alçant un nou Valle de los Caídos amb les virtuts dels meus familiars i els meus amics.