Mentre França lluita per trobar una fórmula de govern que permeti evitar les eleccions i retardar la inevitable arribada de l’extrema dreta al poder, a Catalunya i a Espanya veiem com a cada nova enquesta es consolida l’extrema dreta de Vox i Aliança. La victòria sense pal·liatius d’un Trump eufòric per haver imposat una pau a Gaza reforça la idea que quan tens la força i l’utilitzes pots fer quasi el què vulguis. Fins i tot encara que ens sembli impossible, hem de reconèixer que el líder mundial de l’extrema dreta ha posat pau. Per sort, fins ara cap dels líders emblemàtics de l’extrema dreta han actuat contra la democràcia. Ni Milei, ni Trump, ni Meloni, per agafar tres dels exemples més exitosos, han emprès reformes serioses per perpetuar-se en el poder o per alterar el joc democràtic. O, si més no, això sembla. I tots tres han resolt problemes pendents: Milei ha aturat la hiperinflació, Meloni ha estabilitzat el govern i Trump ha posat fi a la guerra a Gaza, almenys, de moment. L’extrema dreta té les coses clares, la denúncia fàcil i la solució a tocar. Mentrestant, les forces democràtiques es passen el dia discutint, vetant-se, acusant-se entre ells i deixant de banda aparentment els problemes. Posar d’acord a la gent per a fer qualsevol cosa en comú, tots sabem que és complicat. Això fa que la democràcia sembli sobrevalorada quan es tracta de prendre decisions efectives.

Però el què ens hem de plantejar, en primer lloc, és si quan guanyin les extremes dretes amb més contundència i amb més complicitats entre elles, s’acabaran posant d’acord per dissoldre el sistema democràtic. Jo crec que sí, que l’extrema dreta acabarà imposant un estat totalitari, i que, per tant, cal començar a visualitzar la democràcia com un nou vector de la política. A més de l’eix nacional i l’eix dreta-esquerra, cal valorar seriosament, quan votem, l’eix demòcrata-totalitari. No podem donar per suposat que el sistema democràtic aguantarà l’arribada al poder de partits d’extrema dreta. Tenim el convenciment implícit que el sistema democràtic actual ens blinda de qualsevol intent de totalitarisme. Estem suposant que l’extrema dreta no voldrà, com els feixismes dels anys vint, eliminar la democràcia. Digueu-nos innocents, però si preguntéssim a l'opinió pública si tenen por que amb l’arribada al poder de l’extrema dreta s’alteraran les regles democràtiques, estic segur que surt que no. Però si no és així, si arribats al poder inicien un procés d’alteració de les regles democràtiques, patirem. I jo crec que les alteraran i enterraran la democràcia. Almenys la què coneixem a Occident. Soc partidari, doncs, de tenir clar que cal ajuntar forces per constituir tants governs de coalició com calgui per evitar la pujada al poder de l’extrema dreta. A França, a Espanya o a Catalunya. A tot arreu.

L’extrema dreta puja a tot arreu per la pròpia incapacitat dels sistemes democràtics occidentals de gestionar la cosa pública

Però amb la creació d’aquest nou eix antipopulista, anti extrema dreta, no n’hi ha prou. Ja ho estem veient a França: cal governar bé. L’extrema dreta puja a tot arreu per la pròpia incapacitat dels sistemes democràtics occidentals de gestionar la cosa pública. Que l’extrema dreta s’apropiï dels missatges més contundents, no vol dir que els problemes que magnifica no existeixin. El problema de com gestionar la immigració és real. Si creem “guetos”, ho pagarem caríssim. Si deixem que les botigues de “pakis” i basars “xinesos” envaeixin tot el comerç local, ho pagarem caríssim. Si deixem que les importacions asiàtiques inundin tot el mercat de productes —cotxes elèctrics inclosos—, acabarem molt malament. Si deixem que l’administració pública i l’excés de normativa ho envaeixi tot, ni podrem pagar-ho, ni podrem fer res. Poso un altre exemple: el problema de lentitud en la regulació de l’habitatge. Com denunciava en Joan Vila en els seus impagables articles dominicals no podrem fer 210.000 habitatges abans del 2030, si una simple modificació de POUM ocupa, com a mínim, quatre anys.

Si la política democràtica, els partits i les formes de govern occidentals que han donat resposta a tants problemes des de fa dècades, no superen la fase de proposar solucions reals i immediates als problemes actuals, ho farà a la seva manera l’extrema dreta. Aleshores haurem d'encreuar els dits i esperar que les reformes antidemocràtiques no arribin sense resistència ciutadana. Una ciutadania farta dels polítics, de les baralles mediàtiques, cansada dels discursos sense resultats, immersa en problemes d’habitatge, de feina, en ple xoc cultura, i sense esperança de canvi real, no tindrà cap incentiu per evitar que l’extrema dreta posi ordre. I un cop més, haurà sigut culpa nostra, dels demòcrates, que ens segrestin la democràcia. Com ho va ser fa cent anys.