Hi ha una frase feta catalana que m’agrada molt: Donar gat per llebre. Per als que no en coneixeu el significat, vol dir ‘engalipar’, és a dir, ‘enganyar amb falses promeses, amb bones paraules’, és a dir, fer un Pacte Nacional per la Llengua de 138 pàgines. Tantes pàgines, vulguis que no, fa que te’n malfiïs de bon començament. Tothom sap que una molt bona manera de fer que la gent no s’assabenti del que diu un text és fer-lo llarg, enrevessat, monòton i —per tant— avorrit. Quants ciutadans es llegiran el Pacte Nacional per la Llengua defensat pel PSC, ERC i els Comuns de la primera pàgina fins a l'última sense adormir-se o abandonar la proesa a mig camí? Ja us ho dic jo: 3 o 4 persones que els costa agafar el son, a tot estirar.
Per salvar el català, no cal tanta parafernàlia, amb una sola frase —i voler-ho— n’hi ha prou: A partir d’aquest moment, el català i l’occità són les úniques llengües oficials de Catalunya. Per tant, qualsevol persona que vulgui venir a viure i a treballar a Catalunya haurà d’aprendre’n alguna de les dues. No cal res més. No cal complicar-se la vida ni complicar-la als altres. Perdem massa temps en la burocràcia i les formes i massa poc en el contingut i les ganes de fer canvis. Quan un text té molta palla, sol ser o bé perquè no té contingut o bé perquè el contingut que té és indesitjable per al receptor. El Pacte Nacional per la Llengua defensat per PSC, ERC i Comuns és un clar exemple d’ambdues coses. Potser, més que Pacte Nacional per la Llengua, n’hauríem de dir: Empenteta al català perquè sembli que fem alguna cosa per salvar-lo, però, si no ens en sortim, tampoc passa res.
Al MHP Carles Puigdemont tampoc li ha passat per alt aquesta presa de pèl: “És el col·laborador necessari perquè la reculada del català es faci amb anestèsia […] De debò que tota aquesta vergonya no us interpel·la, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua?”. Fins i tot Grok, després de llegir-lo tot sencer (té la gran sort de no veure’s afectat per l’astènia primaveral), no ho veu clar —i que jo sàpiga Grok no és cap independentista català radical i, per tant, és bastant objectiu—:
“No salvarà el català per si sol”, ha respost sense embuts. Però he pensat: “Potser no l’has deixat pensar gaire estona; que pensi una mica més, a veure què passa…, potser canvia d’opinió”. I després de pensar una mica més, la seva resposta ha sigut aquesta:
“El meu parer és clar […] insuficient per revertir el retrocés del català”. Com veieu, Grok (que, recordem, ha llegit el document des de la primera fins a l’última pàgina) ho té molt clar: és insuficient. I, que jo sàpiga, un insuficient és un suspens de tota la vida. Ara, la pregunta que em ve al cap és: per què fan un Pacte Nacional per la Llengua insuficient? Crec que tots en sabem la resposta: si no volguessin que fos insuficient, no en seria.
Potser els sembla que això de respectar la diversitat és més una feina dels catalans que d’Espanya
M’ha fet especial gràcia que a les pàgines dotze i tretze del text s’hi digui que “Catalunya és lingüísticament diversa des del punt de vista de l’ordenament legal, que reconeix dues llengües pròpies, el català i l’occità, cadascuna en el seu territori; estableix tres llengües oficials, el català, el castellà i l’occità, i en reconeix una quarta, la llengua de signes catalana” i que a Espanya, en canvi, només sigui obligatori aprendre el castellà. No cal ser una filòsofa il·lustre per entendre que, si Catalunya forma —malauradament— part d’Espanya i és lingüísticament diversa i ha de respectar aquesta diversitat, Espanya, per lògica pura (continent i contingut), encara té més diversitat lingüística i hauria de ser igual o més respectuosa amb aquesta diversitat. Però sembla que a Madrid no els preocupa gaire que no s’ensenyi català a les escoles i instituts de la resta de comunitats autònomes. No els deu semblar prioritari. Potser els sembla que això de respectar la diversitat és més una feina dels catalans que d’Espanya. El que tinc clar és que —tot i que m’agraden molt els gats— ens han donat gat per llebre i que el català desapareixerà si no canvien radicalment i immediatament les coses.