Mentre que algunes persones pensen que la història dels denominats papers de Bárcenas els agafa lluny, altres pensem que no és així i que és un cas paradigmàtic sobre com han funcionat moltes coses dins de l'estat espanyol i que ens dona la raó als qui creiem que és una democràcia imperfecta, força imperfecta.
Sí, sens dubte, es tracta d'un cas de corrupció i al llarg del procediment, i al voltant seu, s'han vist tota mena maniobres i actuacions que posen els pèls de punta. Algunes d'aquestes maniobres, que no totes, estan sent investigades en aquests moments dins de la que s'ha denominat operació Kitchen, en la qual s'investiguen les operacions il·legals que es van dur a terme, en contra de Luis Bárcenas i la seva família, per aconseguir les proves que suposadament tenia respecte al finançament il·legal del Partit Popular.
Almenys això és el que se'ns ha dit fins ara, però tinc el costum de mirar més enllà de la cantonada i tinc la sensació que l'operació Kitchen que ens estan venent no pretenia aconseguir només els papers de Bárcenas.
Un dispositiu i desplegament de les clavegueres d'aquesta intensitat no pot estar orientat a la il·lícita consecució d'unes notes manuscrites que fan referència a donatius il·legalment lliurats per diversos empresaris al PP i de la comptabilitat dels quals era responsable Luis Bárcenas.
Ni tan sols es justifica tot el que s'ha fet per obtenir uns suposats enregistraments de converses entre Bárcenas i Rajoy o entre Bárcenas i el traspassat Álvaro Lapuerta, exgerent del PP... Em costa de creure.
Segurament, i amb poc risc d'equivocar-me, el que buscaven era una cosa molt més rellevant, molt més grossa i molt més comprometedora... I, n'estic segur, el temps ho demostrarà.
Segurament descobrirem que Bárcenas no era més que el vèrtex a través del qual passaven quantitats ingents de diners procedents d'una corrupció sistèmica que dista molt de ser la reflectida als seus papers
Una anàlisi rigorosa de totes les quantitats que apareixen incorporades a la comptabilitat B del Partit Popular, com ara donacions de grans empreses constructores, demostraria que són una suma irrisòria si la comparem amb el total d'obra pública que aquestes mateixes empreses i en aquells mateixos períodes de temps van contractar amb l'Estat, governat, llavors, pel PP. Es podria dir que els papers de Bárcenas no són més que la xavalla d'una altra cosa molt més gran: el 3% de tota aquesta obra pública contractada en aquest període de temps.
Les quantitats ingents de diners públics contractats per aquestes empreses i la coincidència perfecta amb la xavalla que apareix als papers Bárcenas, posats en relació amb els diners que l'extresorer té a Suïssa, fan pensar que, en aquest país, o en qualsevol altre, hi ha molta més gent que té importants quantitats de diners procedents de la concessió d'aquests contractes públics.
No és lògic pensar que, davant de milers de milions d'euros contractats, les donacions només hagin servit per pagar unes despeses qualssevol i perquè s'enriquís Luis Bárcenas. Segurament, i tard o d'hora, descobrirem que Bárcenas no era més que el vèrtex a través del qual passaven quantitats ingents de diners procedents d'una corrupció sistèmica que dista molt de ser la que es reflectia als seus papers.
Només una cosa així, una cosa molt grossa i difícil d'assimilar, justificaria els esforços desplegats per obtenir les proves que Bárcenas suposadament tenia i que, com bé s'està acreditant a la Kitchen, va comportar unes operacions de clavegueres que, a més, segurament han costat grans quantitats de diners públics, diners de tots nosaltres.
Només una cosa així, una cosa molt grossa i difícil d'assimilar, justificaria que tot un magistrat de l'Audiència Nacional, com era llavors Enrique López, s'hagués prestat a fer de mitjancer entre Luis Bárcenas i la defensa del Partit Popular. Intermediari de no se sap què ni per a què, però, sens dubte, de cap cosa bona.
Encara recordo com Enrique López va defensar amb dents i ungles la seva imparcialitat quan el vam recusar i com es negava a apartar-se de la sala que jutjaria l'operació Gürtel. Ningú no entenia que insistís a continuar, malgrat les evidències sòlides de la seva falta d'imparcialitat i conflicte d'interessos per jutjar aquest cas.
Dels denominats papers de Bárcenas ja ho sabem tot o gairebé tot; el que falta per saber és si comptabilitzaven tota la corrupció que existia o no era més que la xavalla a partir de la qual es pot seguir la pista de centenars de milions destinats a corrompre un grup polític molt concret
El problema de la corrupció és que al final se sap on comença, però gairebé mai on acaba, però, en el cas dels papers de Bárcenas, cada dia estem més a prop d'arribar al final d'un procés que no ha estat fàcil ni ens ho han posat fàcil. Tot han estat traves, incomprensions, amenaces, difamacions i travetes perquè no s'avancés.
Si el que sospito és cert, i el vèrtex de tot era Bárcenas, ni m'estranya que li hagin muntat una Kitchen ni que un magistrat de l'Audiència Nacional hagi sortit a fer de mitjancer.
Si el que sospito és cert, i el vèrtex de tot era Bárcenas, tard o d'hora acabarem sabent quants dels beneficiats en aquests papers de xavalla ho han estat també en quantitats ingents i totes fora d'Espanya.
Si el que sospito és cert, i el vèrtex de tot era Bárcenas, no ens estranyi que descobrim que la xarxa clientelar, la xarxa de corrupció i els involucrats siguin de tota classe i condició i que, al final, veurem com aquest cas acaba sent el que millor reflecteixi un mal costum com és el de robar.
En qualsevol cas, dels denominats papers de Bárcenas ja ho sabem tot o gairebé tot. El que falta per saber és si comptabilitzaven tota la corrupció que existia o, d'altra banda, no era més que la xavalla a partir de la qual es pot seguir la pista de centenars de milions destinats a corrompre un grup polític molt concret en una trama molt concreta, però en la qual, al final, han acabat arrossegant fins i tot jutges d'alt nivell.
Saber la veritat és un dret que tenim tots els ciutadans, explicar-nos-la és una prerrogativa que, ara per ara, encara té Bárcenas si vol, en certa manera, beneficiar-se dels avantatges que el Codi Penal reconeix als qui col·laboren amb la justícia.
En qualsevol cas, perquè sigui creïble el que Bárcenas expliqui, haurà d'aportar proves, proves clares que permetin corroborar les seves paraules. En definitiva, no ens val que reconegui haver estat el vèrtex de tot, haurà de provar-ho... I, aquesta vegada, actuar de vèrtex de la veritat.