Ho hem dit ja moltes vegades, però potser és bo recordar-ho: la pròxima euroordre (OEDE) que cursin les autoritats espanyoles en contra del president Puigdemont i la resta de consellers a l'exili serà la mare de totes les batalles jurídiques i tenim raons per ser optimistes.
No és moment ni lloc per explicar com ho farem, però tothom es mereix saber determinades coses que, de cara a aquesta pròxima OEDE, són essencials i que també han influït en les anteriors ocasions.
En primer lloc, hi ha una llista de 32 delictes, entre els quals sí que es troba el terrorisme, que comportaria el lliurament del reclamat sense entrar a valorar la doble incriminació (principi segons el qual cal comprovar si un fet és delictiu en ambdós països). En aquesta llista no es troba ni la rebel·lió, ni la sedició, ni la malversació.
En segon lloc, i a diferència del que creuen alguns autodenominats experts, que un fet sigui incardinable a un delicte d'aquest catàleg, llista dels 32, no significa, ni de bon tros, que el lliurament es produeixi automàticament. Només es produirà si es donen una altra sèrie de circumstàncies.
En tercer lloc, fins i tot si es marca la casella de terrorisme, no implica, necessàriament ni obligatòriament, que els fets objecte de reclamació siguin susceptibles de ser incardinats al delicte de terrorisme. De fet, el novembre del 2017 la jutgessa Lamela va intentar marcar un gol amb la mà senyalant la casella de "corrupció" i això tampoc no va colar.
Finalment, és evident que la transposició de la directiva comunitària reguladora de l'euroordre no tots els països l'han realitzat de la mateixa manera i en alguns, com succeeix per exemple tant a Bèlgica com a Escòcia, els drets fonamentals també són causa de denegació del lliurament.
És a dir, per molt que es vulgui construir una causa per terrorisme, això no significa que prosperi en l'àmbit de les OEDE. Fins i tot més, m'atreveixo a dir que el fet de realitzar una escalada a nivell jurídic per intentar-ho per "terrorisme" ben bé pot ser un bumerang que torni en contra dels qui pretenen manipular la realitat i el dret amb l'exclusiva finalitat d'aconseguir el lliurament del president Puigdemont i de la resta de consellers en l'exili.
Si es planteja una tercera euroordre partint d'uns delictes diferents dels utilitzats en la primera i segona OEDE, serà de gran ajuda per a la defensa del president Puigdemont i els consellers
Només des d'una perspectiva absolutament provinciana o "nacional-obcecada" és imaginable que a unes determinades persones primer se'ls persegueixi per rebel·lió/sedició i malversació i, posteriorment, se les reclami per terrorisme, per suborn, per pederàstia o pel que els sembli i que, així i tot, siguin entregades. En realitat, una situació d'aquestes característiques només serviria per potenciar i donar suport a la nostra tesi que es tracta d'una persecució política.
Per cert, qualificar aquesta situació de persecució política no és un caprici, sinó una simple assumpció del que va constatar el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. Tema que serà sobre la taula en la propera OEDE.
Dit d'una altra manera: si es planteja una tercera euroordre partint d'uns delictes diferents dels utilitzats en la primera i segona OEDE, serà de gran ajuda per a la defensa del president Puigdemont i els consellers. Insisteixo, no importa quins siguin aquests nous delictes, ja que el resultat serà just el contrari de l'esperat des de les files "nacional-obcecades".
Alguns, sempre més ardents que informats, estan convençuts que es pot jugar amb el sistema d'euroordres i que són de posar i treure o que un dia es pot demanar per un delicte i l'endemà per un altre. El sistema funciona sobre la base de la confiança entre estats, però mai no s'ha dit que sigui una confiança cega.
Fa dies que les "filtracions" interessades d'una causa declarada secreta estan servint per estimular l'imaginari dels qui creuen que la indissoluble unitat de la nació espanyola es pot defensar a qualsevol preu i colpejar una vegada i una altra amb relats més i més fantasiosos que poden servir, a curt termini, per generar sensacions que no es corresponen amb la realitat.
Sembla evident que els "nacional-obcecats" estan provant de construir una causa per terrorisme en contra dels presidents Puigdemont i Torra i els seus entorns i que, en aquest afany, no escatimaran esforços ni perdran l'ocasió de fer el ridícul. Tot per la pàtria, que sempre queda bé dir-ho.
L'objectiu essencial de l'actual campanya de filtracions i criminalització global del moviment independentista busca, sobre la base de la rumorologia, crear nerviosisme i por
El nivell d'absurditat de les acusacions que es van filtrant no té límit, però no són més que una clara confusió entre desitjos i realitat. Mentre no s'aixequi el secret de les actuacions no podem saber què ha passat realment, què és el que han pogut o no fer els avui presos, als quals, per cert, empara la presumpció d'innocència malgrat el que creguin alguns.
Si els fets són certs, seria greu i aliè al conjunt del moviment independentista, que, per definició i demostració és pacífic. Si els fets no són certs, seria greu perquè demostraria fins a quin punt arriba la capacitat de retorçar la veritat i el dret per criminalitzar una minoria nacional.
En qualsevol cas, i per molt delirants que siguin les actuals filtracions, si hi ha una cosa que hem de tenir clara és que una OEDE no és quelcom que cursa ni la Guàrdia Civil ni la fiscalia, sinó que ho fa un jutge que haurà de mesurar fins on està disposat a arribar en una escala del ridícul que es troba en el seu punt més àlgid.
A més, i sense que el deliri del que s'ha filtrat ens faci ennuvolar la vista, hem de tenir present que el jutjat central d'instrucció 6 no és competent per investigar ni el president Puigdemont ni el president Torra, per la qual cosa, evidentment, el que allà s'estigui o no investigant, més enllà de ser un exercici de pirotècnia, no té un efecte directe en cap dels dos presidents.
Les OEDE es cursaran, això passarà ben aviat, però ho seran en funció dels delictes pels quals han estat processats els exiliats i amb base en la sentència que es dictarà. La resta no deixen de ser especulacions mancades de qualsevol base jurídica i molt allunyades de la realitat regulatòria de les ordres europees de detenció i lliurament. I, una vegada cursada, demostrarem el que sempre hem dit: el problema no és la forma sinó el fons, és a dir, no ho són les qualificacions jurídiques sinó els fets. I aquests sabem que no són delictius, fora d'Espanya.
L'objectiu essencial de l'actual campanya de filtracions i criminalització global del moviment independentista ―al marge de què sigui cert o no en el procés declarat secret― busca, sobre la base de la rumorologia, crear nerviosisme i por. Davant de tal cúmul de despropòsits, l'únic encertat és mantenir la tranquil·litat i no abandonar l'única forma de lluita vàlida: la no-violència activa.