S'atribueixen a Sant Narcís, bisbe de Girona en el segle IV i patró de la ciutat, innombrables miracles, sent el més famós el de les mosques, obrat el 1286 durant el setge de la ciutat per les tropes de Felip II de Borgonya. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir una multitud de mosques que van atacar les tropes franceses, sembrant de cadàvers l'host invasora i evitant així la presa de la ciutat. Molt més recentment, a Girona s'han obrat diversos miracles. O no és gairebé un miracle disposar del Celler de Can Roca, el millor restaurant del món? I què dir de l'elecció de Carles Puigdemont, un alcalde empàtic i amb punch, com a president de la Generalitat en una esquivada que va acabar doblegant la resistència de la CUP?
La ciutat dels miracles en necessitarà un de nou per rescatar el seu nou alcalde, Albert Ballesta, focus de massa notícies en molt poques setmanes i gairebé cap de bona. En el temps de la velocitat de les coses ja se sap, allò dels cent dies de gràcia ha passat a millor vida. El cert és que, en aquests moments, la percepció general és que el nou alcalde ha entrat amb mal peu i que li està faltant cintura negociadora. Quan el debat entorn d'un cartipàs negociador gira entorn del sou de l'alcalde -una diferència de 5.000 euros a l'any, 300 euros al mes- i el nombre d'assessors que pot tenir, el manual d'home públic aconsella tornar a començar la negociació amb altres bases i no dur-la a terme a qualsevol preu. Si, a més, aquest pacte és d'un alcalde convergent amb el PP i Ciutadans, als antípodes polítics, les goteres de l'acord seran tan grans que la ceguesa rau a no haver-les vist abans. Finalment, si la rematada és que C's es despenja en l'últim minut i t'acaba deixant sol i sense cartipàs has rebut la primera lliçó a la tot just estrenada poltrona municipal: el que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible.
Caldrà esperar que, apresa la primera lliçó, l'aprenent vagi millor preparat per a la segona. Perquè lamentar-se i criticar l'oposició, al final, serveix de bastant poc.