Queden dues setmanes per cap d'any i, com és habitual, és una època de pensar en tot allò que ha passat aquests 365 dies. Les televisions, les ràdios i els diaris fan programes recordant els successos més importants de l'any. Les revistes científiques també ho fan, però es divideixen una mica per no competir. La revista Science fa anys que celebra el Descobriment de l'Any (The Breakthrouhg of the Year). No cal pensar gaire per endevinar que la palma del protagonisme científic del 2020 se l'enduu les vacunes contra el Sars-Cov-2, la notícia que ha generat tanta esperança i expectació enmig de la pandèmia. La Covid-19 també ha generat molta divisió, perquè els negacionistes i altres grups conspiranoics han fet córrer notícies falses. Crec que el terme "fake news" ja ha arrelat i fet fortuna entre nosaltres. Actualment, sembla més contundent titllar de "fake" que de "fals" qualsevol dels rumors falsos que ens envaeixen dia sí i dia també, via xarxes socials. Ens podríem preguntar quanta gent que espera la vacuna té realment intenció de vacunar-se, o espera que es vacuni tothom menys ells, però això seria tema per un altre dia.

Hi ha vida més enllà del coronavirus. Una altra manera d'explicar les grans notícies científiques de l'any és a través de les imatges. Els humans som animals visuals, i les imatges impactants tenen un poder de convenciment immediat, mentre que les paraules necessiten més temps per ser processades i interpretades. "Ho he vist amb els meus propis ulls", diem, quan volem convèncer a algú d'alguna qüestió que pot semblar inversemblant. La revista Nature es decanta per aquesta altra manera de recordar-nos fites científiques. La imatge d'entrada del recull fotogràfic de Nature 2020 és la versió moderna  de la vuitena plaga bíblica que, segons explica el llibre de la Gènesi, va assotar Egipte. Llagostes, la plaga que cau del cel i envaeix tot l'horitzó, exèrcits sense fi de petits drons famolencs que agosten les plantes i devasten tot el territori deixant-lo sense cap bri d'herba per mantenir la resta d'animals, incloent-hi els humans. Kènia i altres països africans han patit aquest any una plaga de llagostes com no l'havien sofert des de fa més de 70 anys.

Evidentment, totes les imatges escollides són espectaculars, cadascuna dins del seu àmbit. Des d'una fotografia obtinguda des d'un telescopi mostrant que la invasió de satèl·lits al cel nocturn enterboleix i dificulta l'estudi dels estels, a com un raig làser pot segar una cèl·lula cancerosa i revelar-ne l'interior. Us recomano que les mireu totes, però jo us faré cinc cèntims de les que m'han impactat més i, he d'admetre, no em faria res que decoressin la paret que miro buscant inspiració. La primera foto que he escollit mostra el desenvolupament embrionari d'un peix pallasso (Amphiprion percula, com el peix Nemo de la pel·lícula de Pixar/Disney) dins de l'ou, transparent. Amb una precisió exquisida i una captivadora composició cromàtica, podem veure juntes les imatges del desenvolupament de l'embrió dins d'un mateix ou, a dies 1, 3, 5 i 9 postfecundació: des d'una massa de cèl·lules on costa distingir res concret, fins a veure-hi un peix amb l'ull perfectament format, a punt de sortir de l'ou. Aquesta fotografia ha guanyat el concurs Nikon Small World, que rep imatges absolutament fascinants del món científic.

1

 Crèdit: Daniel Knop/ segon premi del concurs de fotomicrografia Nikon Small World

La segona imatge que ha capturat la meva atenció és més senzilla, aparentment. Si no llegiu el peu de figura, ben bé sembla una superfície daurada com la d'una joia, però quan llegiu el detall és impossible que no us quedeu bocabadats: és la imatge de la superfície solar de més alta resolució mai aconseguida, gràcies al telescopi solar Inouye, a Hawaii. Sempre dibuixem el sol com si sortissin flamerades d'una bola de gas informe, i resulta que la superfície està formada per cel·les de plasma en ebullició. Fixeu-vos en cada cel·la (l'àrea aproximada de cadascuna és similar a la del territori de Texas), el centre brillant indica el broll del plasma incandescent, mentre que les vores més fosques indiquen que el plasma es refreda i cau de nou cap a l'interior per convecció. Hi ha punts molt brillants sobre les ratlles fosques, indicadors de l'elevada energia dels camps magnètics en aquests punts. Si visiteu la pàgina del NSO (National Solar Observatory) encara hi trobareu més explicacions i vídeos amb imatges increïbles del nostre Sol.

2

(Imatge del Telescopi Solar Daniel K. Inouye, pàgina web de NSO/NSF/AURA)

He deixat com a última imatge de l'any 2020 de les que us volia parlar, la d'un organoide de pell humana, és a dir, pell diferenciada dins una càpsula de Petri, a partir de cèl·lules pluripotents induïdes humanes (hIPSCs). Increïblement, s'hi poden veure els bulbs pilosos, d'on sortiran els pèls, i els vasos sanguinis que també s'han diferenciat, talment sembla una imatge de ciència-ficció. Aquest és el futur de la regeneració de teixits i òrgans humans, com en altres articles ja us he comentat. A mi se'm posa la pell de gallina veient aquesta perfecció de pell... Potser serà la solució definitiva per als empelts de cabells per als calbs?

3

 Crèdit: Jiyoon Lee and Karl R. Koehler, article original publicat a Nature 2020, doi: 10.1038/s41586-020-2352-3

Cada imatge, cada fita, em sorprèn més. No em digueu que no són imatges espectacularment belles! Una bona manera d'acabar aquest any i albirar que la ciència encara ens ofereix i ens oferirà moltes més sorpreses per deixar-nos badant boca.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Fer números
Opinió Fer números Montse Castellà
Seguretat i eficàcia
Opinió Seguretat i eficàcia Gemma Marfany