Aquesta és una de les cançons que més m'agraden de Simon & Garfunkel. Quan l'escolto, se'm posa la pell de gallina i els ulls se m'humitegen. Hi ha moltes cançons dedicades a l'amistat incondicional en les adversitats, i aquesta és una de les més ben trobades. Tots hem vist ponts als nostres rius i rierols, i també hem vist aigües turbulentes, i sabem com de fortes i braves són les aigües riu avall en temporada de tempestes i pluges. Molts de nosaltres no pensem en què l'aigua que tirem per la pica, la dutxa i el lavabo formarà part de les aigües turbulentes d'algun riu. Les aigües de les clavegueres poden anar a depuradores d'aigua, on seran netejades de deixalles, i també poden ser esterilitzades de bacteris, però no som conscients que les aigües expliquen la història més immediata de les persones que vivim al seu voltant.

Potser molts de nosaltres creiem que quan estirem la cadena o premem un botó, l'aigua s'emporta canonada avall tot allò que ja no volem ni necessitem, sigui orina i femta, o qualsevol altre residu. Aigües avall, d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. Però les aigües són analitzades a la depuradora, i poden explicar què està passant a la ciutat o al poble del costat. Evidentment, també hi trobem la petjada, a voltes molt evident, de les indústries (tèxtils, papereres, químiques...) que fan servir l'aigua per al seu funcionament, però avui sobretot em voldria fixar amb les deixalles domèstiques. Potser sabíeu que es poden trobar restes del consum de drogues a les aigües residuals, ja que bona part de la droga consumida es perd via orina. Un estudi de la Comunitat Europea fet amb les aigües residuals de 70 ciutats europees el 2018, va demostrar que Bristol lidera el consum de cocaïna, i Barcelona és la que en consumeix més al sud d'Europa (podeu consultar el mapa interactiu). Les aigües fosques porten a la llum els excessos que passen amagats per la resta de la societat i, fins i tot, se'n poden determinar els pics de consum durant els caps de setmana. Les aigües són "espietes" dels nostres costums.

Altres estudis d'aigües residuals també han determinat quin és el consum de medicaments a les ciutats europees. L'ibuprofèn, el naproxèn i altres compostos també es poden identificar, i un estudi fet a peu (a les clavegueres principals de sortida d'aigües) d'un hospital general, un hospital psiquiàtric i una residència d'avis demostra que la major part del consum d'aquests medicaments es dona a les cases particulars, dins l'àmbit individual. Aquests compostos químics tan actius o els seus derivats acaben a l'orina i femta i, finalment, a les aigües, amb el perill que poden comportar aquests compostos químics, en determinades concentracions, per als ecosistemes aquàtics terrestres i marins.

Doncs bé, no és estrany que a les aigües també trobem restes biològiques dels agents infecciosos, com ara bacteris i virus. I el virus que més ens està preocupant últimament és el Sars-Cov-2. La notícia de la setmana correspon a un article científic enviat a publicar (està penjat a medRxiv i, per tant, es pot llegir i consultar però encara no està revisat per altres científics) per un reconegut grup de recerca en virologia del meu departament a la Universitat de Barcelona. És probable que hàgiu sentit a les notícies que s'ha detectat presència del genoma del virus i, per tant, ja hi havia persones infectades pel Sars-Cov-2 el gener de 2020 a Barcelona, molt abans dels primers casos comptabilitzats. La detecció de virus en aigües residuals actua com a sentinella, ens avisa de la situació, fins i tot molt abans de la que detectem per altres sistemes. Penseu que, tot i que el Sars-Cov-2 és un virus del sistema respiratori, també n'excretem via fecal. Aquests virus passen a l'aigua residual i en les mostres que s'extreuen a les depuradores per a l'anàlisi de la qualitat i composició de l'aigua quan arriba ens dona una foto de la realitat de la infecció, sigui coneguda o no. Moltes persones poden haver passat la malaltia de forma asimptomàtica o molt lleu, però deixen anar els virus a la femta. Aquestes persones no es van fer PCR de detecció en aquell moment, però la petjada de la presència del virus es detecta perquè amplifiquem el seu genoma en les mostres d'aigües. Des del pic el 13 d'abril fins a finals de maig, s'han analitzat setmanalment les mostres d'aigua procedent de dues depuradores diferents. S'observa com la càrrega viral va decreixent amb el confinament, fins que el 25 de maig és gairebé indetectable. Per tant, a més dels casos coneguts de contagi, podem analitzar les aigües residuals i tenir una altra visió de l'estat de la infecció. Per confirmar els resultats, els investigadors no fan una única prova de PCR, sinó que en fan 5 de diferents, amplificant 5 regions del genoma del Sars-Cov-2. Troben una total concordança, demostrant que les mesures són fidedignes.

La pròxima vegada que us pareu en un pont a veure les aigües turbulentes, penseu també que hi ha una foto de la nostra societat que les aigües s'enduen riu avall

Analitzant dades d'aigua congelada del desembre fins a març, ja detecten que hi havia casos al gener, almenys a Barcelona (sembla que altres estudis determinen que a França ja hi va haver casos, no detectats com a Covid-19,  al desembre), que devien passar desapercebuts com a casos de grip, fins que va esclatar la pandèmia i llavors, la càrrega viral detectada a les aigües també va anar incrementant. Van analitzar mostres d'aigua una mica més antigues, del 2018 i 2019. I aquí és on ve la sorpresa, ja que en mostres d'aigua de març de 2019 es detecta Sars-Cov-2, usant dues PCR independents. Ei, parem aquí! Estem dient que quan ningú no en tenia ni idea, ni d'aquest virus ni de la Covid-19, ja hi havia persones infectades, però després, en mesos posteriors, no es detecta càrrega viral. D'on van sortir aquells virus del març de 2019? Barcelona és un hub, un lloc central en una gran xarxa de mobilitat per turisme i negocis, hi ha grans esdeveniments i reunions multitudinàries, congressos, concerts, partits, i la gent arriba des de tot arreu del món. Molt probablement, algú (o diverses persones) van passar per Barcelona i van deixar la seva "petjada" vírica a les aigües però, per sort, la infecció no es va estendre com a epidèmia.

Un dels resultats més interessants del treball és que quan la Covid-19 es va anant controlant al maig, a l'última setmana, ja amb PCR negativa pel que fa a l'aigua recollida a les depuradores, si s'analitzen les aigües residuals directament de les clavegueres (aigües d'indrets concrets), quan encara no s'han diluït en totes les aigües comunes, podem trobar focus de PCR positives. El que ens diu aquest resultat, és que les aigües residuals són com sentinelles de la nostra salut. Ara que coneixem què volem buscar i com trobar-ho, les PCR d'aigües de les clavegueres ens poden indicar amb precisió la presència de la infecció i el lloc probable de focus, abans, fins i tot, que el contagi massiu i els símptomes greus ens facin anar a l'hospital.

La pròxima vegada que us pareu en un pont a veure les aigües turbulentes, penseu també que hi ha una foto de la nostra societat que les aigües s'enduen riu avall. Les aigües són sentinelles.