Una de les moltes imatges d'Islàndia que recordo amb una emoció especial va ser la visita a la glacera Jökulsárlón. Si et porten en llanxa d'excursió pel llac de desglaç, vas trobant els petits icebergs arrencats que suren sobre l'aigua calma que, amb sort, estan ocupats per una petita colònia de foques, fins que arribes a la paret vertical imponent on la llengua de la glacera arriba fins a l'aigua. Sempre m'havia pensat que el gel era incolor o blanc, fins que veus el gel antic, que fa anys que està premut i comprimit, que brilla amb tonalitats blaves, des del blau cel fins al turquesa intens. Sorprenent. Però encara et sorprenies més amb les vetes negres i grises que sovintejaven dins del gel i en els blocs que suraven. "Són la nostra història", em van dir els guies, "les cendres volcàniques de cada erupció es dipositen sobre la neu i el gel, i en quedar cobertes per més neu i gel queden guardades en el seu si, mut testimoni de què va passar". Un relat bonic i que alhora ens obre els ulls a una realitat que altres companys científics estudien: el nostre entorn natural porta un recompte de les activitats que succeeixen en el món i pot guardar-ne el record si es "grava" sobre un substrat que queda protegit i ens fa de full de paper on s'explica la història si se sap llegir.

glacera jokulsarlon gemma marfany

Foto de la glacera Jökulsárlón, on es veuen les vetes de les cendres volcàniques

Hi ha molts altres llocs del món on mirar el que ens expliquen els gels eterns o, si més no, perdurables. Un dels llocs on s'ha fet un estudi de prospecció més acurat és a Groenlàndia. Allí s'obtenen cilindres de gel d'uns 10 cm de diàmetre que travessen metres de profunditat, capes i capes de gel, cada any representat en uns mil·límetres, segles rere segles. Si aquest cilindre de gel ara es talla en cercles paral·lels, estrictament ordenats del de més amunt al de més avall, tenim una història dels gels i, per tant, una història del nostre món on no només podem trobar les restes d'erupcions, sinó també de l'acció humana. Des de l'edat de bronze fins a l'actualitat,  l'home, amb les seves indústries mineres, metal·lúrgiques i de transformació ha deixat anar a l'atmosfera milions i milions de partícules de components i metalls pesants. Aquestes partícules circulen per l'atmosfera i es distribueixen fins que amb les precipitacions d'aigua o neu cauen a terra, on queden atrapades en la neu congelada. Estudiant de forma seriada i ordenada cada llenca de gel i emprant un espectròmetre de masses per a separar i identificar compostos i metalls, tenim un informe detallat de les activitats humanes a través del temps.

Així, per exemple, l'any 2008, uns científics americans van analitzar en els gels de Groenlàndia les restes de la indústria basada en el carbó, fent un seguiment anual des dels gels del 1772 al 2003 i mesurant les concentracions d'elements químics com el tal·li, cadmi i plom. Curiosament van trobar que les empreses de finals del segle XIX i inicis del segle XX van contaminar fins a 5 vegades més l'atmosfera i els gels de l'Àrtic (probablement per la manca de filtres o de qualsevol tipus de control de la contaminació als alts forns), que no pas durant la segona meitat del segle XX.

Es pot establir una cronologia quasi perfecta de la història dels imperis i civilitzacions al Mediterrani, de les guerres i de les epidèmies, de les èpoques d'expansió i de les de pau

Doncs bé, aquesta setmana justament, s'acaba de publicar un excel·lent treball d'anàlisi d'aquests gels àrtics en què l'anàlisi ha arribat fins a llenques de gel datades des de 1.800 anys a.C. fins a 800 anys de la nostra era. Mirant la concentració de metalls pesants dipositats en aquests gels, amb cada mesura representant aproximadament dos anys, es pot establir una cronologia quasi perfecta de la història dels imperis i civilitzacions al Mediterrani, de les guerres i de les epidèmies, de les èpoques d'expansió i de les de pau, tot basat en les partícules microscòpiques de plom depositat.

I com pot ser això? Perquè les civilitzacions humanes necessiten metalls a la seva vida diària, per fer armes, però també per fer monedes. A les mines la plata es presenta barrejada amb el plom, per la qual cosa, les menes han de fondre's a altes temperatures i la plata s'acaba separant per un procés de refinació anomenat copel·lació (tot plegat alliberant fum espés i amb partícules de plom). La plata va ser el component principal de les monedes de l'antiguitat, sobretot del denari romà, sobre el qual es van sustentar els pagaments generats pel comerç de l'Imperi de Roma. Com més territoris ocupats, més comerç i més sous a pagar, més denaris i, per tant, més mines havien de ser explotades i més plata en circulació. En canvi, en èpoques de recessió, se n'havia de produir menys. Així que mirant la proporció de plom als gels àrtics recomptem la història antiga. El detall d'anàlisi és tan fi, que mirant la composició isotòpica es pot esbrinar si les menes de plom amb plata venien d'Ibèria (les mines de la zona de Riotinto ja eren conegudes i explotades pels romans), de la Gàl·lia o d'Alemanya.

Es troben les primeres emissions de plom importants amb l'expansió dels fenicis al Mediterrani (1000 anys a.C.), s'acceleren amb el creixement dels imperis cartaginesos i romans (que van explotar les mines ibèriques), però reflecteixen també fidelment les guerres llargues, per exemple, decau amb la primera i després amb la segona guerra púnica. Té un repunt important a l'època en què Juli Cèsar va fer la campanya contra els lusitans, baixa en les campanyes dins d'Hispània i torna a repuntar amb Octavi, i així successivament va seguint la història de l'obtenció massiva de plata. Durant els primers segles de la nostra Era, va patir dues davallades molt grans, per dues epidèmies que van delmar la població de l'Imperi Romà. Ja a la nostra van arribar en menys d'una centúria la Pesta antonina (segon segle) i la Pesta de Gracià (tercer segle), que van arribar des de les guerres del Mitjà Orient i es van estendre com un llamp. Van durar prop d'uns 15 anys i van matar a uns cinc milions de persones cadascuna. Per les descripcions de Galè i d'altres metges i historiadors de l'època s'infereix avui dia que es tractava de verola o xarampió (molt probablement de la primera). Una verdadera desgràcia humana, que va ja començar a suposar una baixada en l'ús de la plata i l'entrada a l'edat mitjana, amb una baixada de la contaminació per plom.

Sembla tot tan increïble! Mai hauria pensat que els gels són la nostra sonda al passat, que analitzar els gels seria com mirar pel forat del pany del temps, amb un nivell de precisió inimaginable, i el que encara ens queda per descobrir!