He llegit un article científic aquesta setmana que m'ha deixat en xoc. Vivim una època convulsa, certament, i soc conscient que vivim perillosament prop d'un canvi climàtic irreversible, però sabíeu que ja estem immersos en la sisena gran era d'extincions massives? Estem posant fi a la diversitat animal d'aquest planeta i aquesta pèrdua ens agafarà de ple. Abans que l'increment de temperatura faci inhabitable bona part del nostre planeta, molts dels ecosistemes hauran perdut el seu equilibri per la destrucció de poblacions senceres de certes espècies, el que comporta l'empobriment de la seva diversitat genètica i la seva extinció.

Durant els últims 450 milions d'anys, el nostre planeta, la Terra, ha viscut cinc períodes d'extinció en massa. Aquests períodes han sigut causats per desastres naturals d'elevada magnitud –com ara erupcions volcàniques massives, l'exhauriment de l'oxigen oceànic, l'impacte d'un asteroide, o l'increment de la temperatura global– i entre el 70%-95% de totes les espècies vivents es van extingir en un sospir. En tots els casos, la diversitat i riquesa de les formes de vida han tornat a ressorgir, però després de milions d'anys d'evolució. Actualment, es considera que viuen sobre la Terra al voltant del 2% de totes les espècies d'éssers vius que mai han existit, la qual cosa implica que l'espècie humana ha sorgit dins d'una era amb una elevadíssima diversitat biològica. Però hem entrat ja fa temps en la sisena extinció en massa, de forma molt acusada des del segle XIX, i això es deu directament o indirecta a l'acció humana, que en els últims 10.000 anys ha passat d'una població mundial calculada d'un milió de persones a més de 7.700 milions, quasi quatre ordres de magnitud superior.

Aquesta extinció en massa està sent cada cop més accelerada, molt probablement perquè les poblacions humanes creixem descontroladament i amenacem de mort els hàbitats d'altres espècies. Si ens esperaríem de mitjana dues-tres espècies extingides per cada 10.000 espècies en un segle, només en els últims 100 anys, han desaparegut més de 400 espècies de vertebrats, i es calcula que cap al 2050, ja se n'hauran extingit més de 1000. Si només pensem en els vertebrats terrestres, de les aproximadament 29.400 espècies que coneixem, n'hi ha 515 (un 1,7%) que tenen menys de 1.000 individus en tot el món, i d'un bon nombre d'espècies en queden de 1.000 a 5.000 exemplars, que són els següents de la cua de les extincions. Aquestes poblacions són tan limitades que podem preveure que ben aviat ja no hi seran. Penseu en tots els llibres de contes que tant ens agrada llegir als petits. Aviat no hi haurà pandes gegants, ni rinoceronts a Sumatra, ni tortugues a les illes Galápagos, ni cabres ibèriques o linxs ibèrics... es comença per aquí i s'acaba amb goril·les, orangutans, lleons i tigres... Tindrem llibres de contes plens d'animalons extingits.

Us pot semblar poc rellevant, però és que cada espècie és diferent i única, i quan una s'extingeix, perdem els seus gens, les seves particulars característiques i tot el rang d'interaccions que tenen amb altres espècies i amb l'ambient. Cada espècie té una funció dins del seu ecosistema, i quan una s'extingeix, hi ha un seguit d'extincions més, perquè depenien de la relació amb la primera. N'hi ha qui parla de "zombis ecològics", aquells animals que eren importants per sostenir un ecosistema, i que amb els números tan disminuïts i sense l'ecosistema original han passat a ser una curiositat del zoològic o d'una reserva animal. Això ha passat amb els bisons americans, que van ser els reis de les praderies de Nord-amèrica. Fins al segle XIX, es calcula que hi havia de 60 a 80 milions d'animals, van arribar a ser menys d'un miler, degut a la cacera exhaustiva que se'n va fer durant la construcció del ferrocarril, com a font de carn i també per tal d'eliminar el perill que suposaven les seves estampides. Avui només queden unes desenes de milers de bisons en reserves, però és que tampoc no queden praderies. Tot és agricultura extensiva.

La majoria d'espècies de vertebrats en extinció es troben en regions tropicals i subtropicals a Sud-amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania, també en petites illes, on els humans han ocupat el territori i expulsat a les espècies endèmiques. La major part de les espècies que s'han extingit són amfibis i aus. Les aus continuen estant a la llista dels animals amb major perill d'extinció en proporció.

especies perill extincio

Percentatge de les espècies dins dels grans grups de vertebrats que es troben en perill d'extinció (imatge extreta de Ceballos, Erlich i Raven, 2020)

No fa pas gaire, es va publicar un article que parlava que ja no hi ha ocells, els camps i les ciutats s'han tornat silenciosos a Europa i Amèrica. L'anàlisi del genoma d'alguns d'aquestes espècies d'ocells que s'han extingit durant el segle XX i dels quals en tenim mostres d'esquelets i plomes demostren que l'extinció va ser sobtada i clarament lligada a l'expansió dels humans en els seus territoris habituals. Els humans contaminem i destruïm ecosistemes, canviem les condicions de vida i de pas que els fem habitables per a nosaltres, arraconem i extingim a les espècies que hi habiten. Encara més, també fem negoci amb les espècies salvatges, que en algunes cultures són caçades de forma il·legal perquè són considerades un menjar selecte, un talismà protector o portadors de presumptes propietats curatives.

Cal una reflexió profunda i una acció concertada global. Estem provocant l'extinció en massa de milers d'espècies, i si no ho aturem, més tard o més d'hora acabarem estant en aquesta llista, ja que un món sense suficient diversitat biològica no és sostenible.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Bea Talegón
Opinió Una trucada Bea Talegón
Àngels Martínez Castells
Opinió Res a celebrar, molt a aprendre Àngels Martínez Castells