El genoma humà té 20 anys. Més ben dit, el dia 15 de febrer del 2001 (fa 20 anys) es va publicar a la revista Nature l'esborrany complet del genoma humà i la seva anàlisi inicial, en primer lloc, el realitzat per un consorci públic de molts països del món. L'endemà, l'anàlisi realitzat per una empresa privada es va publicar a la revista Science. Cal dir, però, que la seqüència del genoma ja era pública i accessible per a tothom –almenys la que va realitzar el consorci públic– perquè l'any 1996, en un congrés a les Illes Bahames, els genetistes de tots els grups internacionals que hi estaven implicats van veure clarament que un esforç col·lectiu només pot avançar de forma sinèrgica si totes les dades obtingudes són accessibles a tothom.

Avui dia, continuen sent accessibles per a tots els investigadors, i clarament hi ha un abans i un després d'aquesta fita històrica. La revista Nature ha elaborat un volum especial en obert que conté 8 articles molt il·lustratius –i també reflexius– de la presentació en societat del genoma humà. Crec que cap genetista no se'l pot perdre, però sobretot us volia recomanar que accediu a l'enllaç que porta a  la meravellosa immersió divulgativa sobre les fites aconseguides en aquest camí dels genomes. Molt  recomanable per a persones encuriosides, i és clar, estudiants i professors de tota mena, perquè a més de tenir un breu text divulgatiu d'explicació, les imatges que l'acompanyen són espectaculars i hi trobareu enllaços per aprofundir en els temes que us cridin l'atenció.

Jo vaig viure aquest bateig inicial del genoma humà. I tots els que treballem amb malalties minoritàries podem donar fe que tenir a l'abast d'un clic d'ordinador tota la seqüència del genoma humà, més la potencialitat de les tècniques de seqüenciació massiva a partir del 2012, ha canviat la vida dels que ens dediquem al diagnòstic genètic i, sobretot, als pacients i les seves famílies. Encara ens queda per aprendre, però ja podem diagnosticar i donar nom i cognom a moltes malalties; aquest és el primer pas per oferir consell genètic, diagnòstic prenatal i postnatal, i dissenyar una medicina de precisió per a aquests pacients i familiars.

Us podeu imaginar que els inicis no van ser gens fàcils, intentar posar d'acord investigadors de tants països diferents, l'elevadíssim cost de milers de milions de dòlars (si ho convertim tot en aquesta moneda)... però és que com us he comentat, el 2001, el genoma no era complet, hi havia forats (gaps, en anglès) considerables. Això és comprensible, al capdavall, quan algú vol fer un mapa d'un lloc desconegut, és més fàcil anar pel pla que per les zones muntanyoses o pel mig de la selva, i el genoma humà té zones relativament inaccessibles i plenes de trampes, amb seqüències repetides o de difícil accés per les metodologies de finals del segle XX. Ara podem dir que tenim el mapa bàsic complet del genoma humà. Però és això suficient per estar contents i satisfets?

La resposta és que no, i que encara ens manca molt. En primer lloc, no és un genoma humà equitatiu, no ens representa a tots els humans en la mateixa proporció. Hi ha molts genomes d'humans seqüenciats, però més del 90 % pertanyen a persones del món occidental. Tenim un mapa eurocèntric del genoma humà, bàsicament perquè als Estats Units o a Europa és on s'han fet més esforços de seqüenciació, i el DNA analitzat correspon a humans d'origen genètic europeu (perquè ens entenguem, encara que siguin termes incorrectes genèticament, persones de pell blanca). Manca moltíssima informació sobre el genoma d'humans d'altres orígens genètics. La Xina i el Japó estan acumulant dades pròpies, però cal remarcar que els genomes de comunitats indígenes d'arreu del món i, també, d'africans estan absolutament infrarepresentats. El genoma humà actual no és representatiu de tots els humans, i les anàlisis genètiques i inferències genotip-fenotip (relació entre la seqüència del DNA i les característiques físiques, metabòliques i comportamentals dels individus) està clarament esbiaixat. Ens manca fer un gran esforç en aquest sentit i, per això, s'està intentant implementar la seqüenciació de genomes a l'Àfrica, per exemple, que és on rau la diversitat humana més gran (actualment, menys de 2% de totes les seqüències de genomes humans són d'origen africà). Només perquè us en feu una idea, anàlisis preliminars indiquen que hi ha més d'un 10% del genoma humà que roman desconegut, són seqüències que podem trobar en individus africans que, o no són presents en altres humans o són molt diferents, i no sabem què codifica! Hi ha projectes que es proposen seqüenciar almenys 3 milions de genomes de persones africanes de diferents zones geogràfiques, culturals i etnolingüístiques per fer un mapa més complet del que som com a espècie. El que encara ens queda per aprendre de nosaltres mateixos!

Podeu pensar que aquest és un exercici poc rellevant, però és crucial per poder dissenyar la medicina de precisió preventiva i terapèutica que albirem. En conjunt, el DNA dels humans és 99,9% idèntic, però també tenim moltes diferències que expliquen les nostres característiques diferencials. Només si coneixem les nostres variants genètiques en profunditat podrem escatir com dissenyar medicaments més eficients, que no siguin eficaços només per a un grapat d'humans, sinó que aquest coneixement sigui beneficiós per a tots. És el que té estudiar la diversitat genètica, ens permet identificar les correlacions genotip-fenotip amb una visió més àmplia i profunda, i identificar vies metabòliques i dianes terapèutiques, que sense aquesta diversitat genètica, ens passaria desapercebuda durant molts anys.

El genoma humà (el que ens comprèn a tots, en la nostra diversitat) és un bé comú que cal preservar i estudiar. Per això també cal que tots tinguem accés a aquesta informació. La convenció de les Bermudes va prometre que tot el que s'obtingués amb diners públics seria públic. Però ja us he comentat que un dels esborranys del genoma humà publicat el 2001 era d'una empresa privada, i només els que pagaven hi tenien accés. Ara hem superat aquesta època inicial, però altres dificultats impedeixen l'accés lliure a totes les dades del genoma que es generen. La ciència oberta, amb accessibilitat a totes les dades genòmiques és encara un objectiu que no s'ha assolit. També hem de dir que no és tan fàcil com obligar a tothom a compartir el seu DNA i les seves dades genètiques. N'hi ha que procedeixen d'empreses privades a les quals els clients "regalen" el seu DNA a canvi d'una anàlisi genètica directa al consumidor, i les empreses volen protegir seus drets "d'ús" o comercialització d'aquesta informació. Però és que, fins i tot en hospitals o centres públics, cal considerar la privadesa i la confidencialitat de les dades genètiques (les mostres de DNA van unides a característiques personals, com ara malalties), i molt important, han d'anar acompanyades d'un consentiment informat adient. No es pot demanar a la gent que doni el seu DNA sense explicar-li bé a canvi de què, quins són els objectius, com es protegiran les dades i la seva intimitat. Tots podem ser generosos i donar el més íntim que tenim, el nostre DNA, però cal que hi hagi confiança amb els investigadors, que expliquin exactament quins objectius, com i per què, s'usarà aquesta informació. Aquestes consideracions bioètiques no sempre són tingudes en compte i són essencials en referència al genoma humà. La investigació no pot passar per sobre dels drets personals, però podem avançar cap a objectius que ens beneficiïn a tots.

El genoma humà té 20 anys. Hem avançat molt. Tanmateix, encara ens queda molt per assolir els objectius esperats. Hem descobert que tenim al voltant de 20.000 gens que codifiquen per proteïnes (es pensava que eren uns 100.000); hem descobert que aquests gens no arriben ni al 2% de tot el nostre genoma i ens queda un 98% restant que conté seqüències necessàries per a l'estructura i regulació del genoma, la "cara oculta" del nostre genoma; també sabem que ens hem dedicat sobretot a estudiar uns pocs gens i cercar medicaments específics per a uns poquets d'aquests. Si mireu la portada de la revista i l'article d'anàlisi de Big Data a l'interior, estem enmig de la revolució genòmica però també veureu, amb una sola mirada, com d'esbiaixats encara som els investigadors, que preferim fer recerca per camins suats que descobrir i explorar nous gens. Cal sortir de la zona de confort, encara queda molta feina per fer.

Tanmateix, no em digueu que estudiar el genoma humà, esbrinar allò que ens fa humans, no és increïblement apassionant.