Segurament les hienes no figuren entre els animals que ens generen una major simpatia. De fet, en moltes cultures se les considera covardes o brutes, possiblement perquè en èpoques de gana, poden remoure la zona on hi ha enterraments, i menjar-se les restes humanes que hi troben. Les hienes són animals que viuen en clans i ataquen col·lectivament per obtenir preses que mengen ràpidament. Quan no troben menjar fresc, també s’adapten a menjar carronya i normalment veiem als documentals com mengen les restes d’animals caçats per un grup de lleones, tot i que les hienes són bones caçadores. Una idea falsa que tenim és que les hienes s’assemblen als cans, però són més properes als fèlids (família dels gats) que als cànids (família dels gossos). Les hienes tenen dents carnisseres i uns ullals molt poderosos, que trenquen amb gran facilitat els ossos dels animals caçats, amb major eficiència que els cànids. Hi ha diversos tipus de hienes, però avui em centraré en les hienes tacades (Crocuta crocuta), que tenen una pell tacada que recorda a la del lleopard.
Doncs bé, avui us voldria parlar de la política que exerceixen dins dels clans de les hienes tacades. Per començar, us diré que tot i que els clans tenen mascles i femelles, són clans matriarcals molt estables, amb una femella dominant que viu molt temps. Les femelles d’aquesta espècie tenen un clítoris molt allargat anomenat pseudopenis, i la disposició anatòmica dels genitals fa que només si les femelles volen i ho permeten, poden ser muntades. D’aquesta manera seleccionen el mascle amb qui volen aparellar-se. Aquesta disposició genital tan particular potser explica perquè en Les Metamorfosis d’Ovidi es considerava que les hienes podien canviar de sexe i naturalesa, de mascle a femella, i a l’inrevés.
Els clans de les hienes (entre 20 a un centenar d’animals) són estrictament matrilineals, de forma que els mascles hi estan poc temps i poden marxar, mentre que les femelles queden. Encara més enllà, hi ha veritables dinasties de femelles dominants. És a dir, les femelles dominants tenen filles que seran dominants, mentre que les femelles de baix rang, tindran filles d’estatus social baix. Curiosament, aquesta estructura tan rígida fa que no hi hagi conflictes, i que les femelles acceptin la seva posició dins de la jerarquia social. Com que no depenen dels seus atributs físics (la seva força o volum) per mantenir-se en el seu estatus, la femella dominant viu molts anys com a matriarca i, en general, serà substituïda per una de les seves filles, establint vertaderes dinasties. De fet, tant la mare com les germanes grans protegeixen en qualsevol conflicte a les femelles més joves, per la qual cosa, la substituta sempre és una de les filles petites que, des de joves, han sigut promogudes a dominar, gràcies a l’ajut de la seva línia familiar femenina. En canvi, les hienes joves filles de femelles de baix rang, no tenen aquesta sort. La qüestió és que aquest manteniment d’statu quo només pot existir i continuar si hi ha coalicions dins del clan. I això és el que succeeix. Les femelles dominants i d’alt rang es defensen entre elles i defensen a la seva descendència, en coalició, talment com a l’edat mitjana els nobles defensaven al seu rei (bé, en teoria era així, però amb les hienes funciona).
Aquesta dinàmica de dinasties, amb un estatus social tan marcat també determina expectatives de vida i d’èxit reproductiu. Les femelles dominants viuen de mitjana prop dels 10 anys, mentre que les femelles de rang baix no arriben als tres anys de vida. Aquestes diferències també determinen diferències en el nombre de fills i en la supervivència dels fills. Això fa que dins d’un clan, algunes línies matrilineals creixin molt (arriben a multiplicar per 10 el nombre de descendents dins del grup) i d’altres disminueixin o fins i tot, línies matrilineals que desapareguin del grup. No és una situació trivial, fixeu-vos que és una societat, un clan tribal molt desigual, tant genèticament com d’estatus social. I com es pot mantenir tan desigual, em podeu preguntar, com és que les femelles de menys rang ho accepten? Bé, en algunes circumstàncies en què no s’ha mantingut la jerarquia, com que les femelles van en coalició, acaben totes malferides. Ja he comentat que tenen unes magnífiques dents i ullals i les ferides que s’infligeixen les unes a les altres no són precisament carícies. Així que és probable que mantenir l’estatus de dominància i diferents rangs les permeti sobreviure a totes millor, ni que sigui amb grans diferències de classe ni equitat. No crec, però, que aquesta estabilitat en la desigualtat sigui igual d’acceptable dins les societats humanes, i la nostra història n’està plena d’exemples que demostren que les desigualtats extremes generen un gran malestar social i acaben portant a revolucions.
Aquesta història social de les hienes, tan particular, ha merescut ser la portada de la revista Science d’aquesta setmana, perquè se n’ha fet un estudi comportamental i de relacions socials d’un clan de hienes durant 27 anys. Han analitzat 73.767 interaccions dins del clan, però a diferència de les anàlisis comportamentals de femella en femella, han estudiat les interaccions en diverses generacions, utilitzant mètodes d’anàlisi de xarxes, en aquest cas de la xarxa de relacions socials. I el que demostren, i aquest és un punt molt important, és que les coalicions de la femella dominant es transmeten a les femelles filles, particularment, a la filla que dominarà. Estem parlant que les filles, a més d’heretar els gens de la mare i l’estatus, està heretant les relacions socials dins del clan. Si la mare dominant té establertes relacions de coalició amb altres femelles d’alt rang, la filla és ensenyada des de petita i es limita el seu contacte a aquestes femelles i les seves descendents, per la qual cosa, es perpetuen les coalicions dins del clan, i aquestes coalicions poden durar molts anys, fins i tot després que la mare mori. Les altres femelles defensaran i obeiran a la femella dominant, d’igual forma que ho feien amb la seva mare. És increïble!! Les hienes quasi són “humanes”. Entre els humans, la història ens mostra que la gent poderosa intenta aliar-se amb altra gent poderosa i porten els fills a les mateixes escoles o als mateixos llocs perquè es coneguin i trobin interessos comuns, companys de pupitre. O també ho heu vist en les estructures de clans familiars, en què les fílies i fòbies, les lluites territorials, els amors i odis interfamiliars es transmeten de generació en generació. És clar, això té sentit si la societat, en aquest cas, el clan, té una estructura jeràrquica molt establerta i rígida, amb pocs graus de flexibilitat.
El que és important també és que aquesta estructura d’herència de contactes i xarxa, també permet ràpidament transmetre coneixement per vies establertes de confiança entre els animals i, per tant, com es prenen decisions i com es comporta el grup. Per pensar-hi una bona estona, us deixo una de les imatges en xarxa!
A network of Social Bonds / Font: Firth i Sheldon, Science 373: 274-275; DOI: 10.1126/science.abj5234