101

Els professors d'universitat tenim un conjunt de tasques que se suposa que hem de desenvolupar de sèrie, com ara les de docència dins dels estudis universitaris i la recerca dins d'un camp del coneixement, en el meu camp, la genètica. Independentment que fem aquestes tasques amb major o menor dedicació i èxit, a més, se'ns demana que siguem emprenedors, transferim coneixement i divulguem ciència a la societat, tot això a cost zero. Sigui com sigui, no podem ser bons en tot –com no ho és ningú– però sempre podem fer una bona feina en aquelles tasques que ens agraden més o que, atès el nostre tarannà i aptituds naturals, amb una mica d'esforç i un xic de sort ens surten prou bé. Així, he arribat a l'article 101 a elnacional.cat, una xifra que comença a ser important i que volia compartir amb vosaltres, doncs és gràcies al fet que em llegiu que hem arribat aquí.

Una de les tasques que m'agrada fer quan puc, és apropar la ciència a la resta de la societat. En particular, m'agrada parlar i divulgar als joves perquè penso que són el nostre futur. Molts cops em trobo amb estudiants que encara no saben què faran a la seva vida, i quan els miro als ulls, em veig reflectida tal com érem molts de nosaltres quan teníem 12 o 13 anys, una mica esmaperduts, però plens d'entusiasme i intensitat davant totes aquelles coses que els atreuen. Doncs ara, projecteu-vos en el dia d'avui, mireu els joves i adolescents, els vostres fills, els fills dels veïns o els vostres estudiants; passeu per sobre del seu posat i actitud displicent... Us imagineu que poguéssim dedicar tota aquesta intensitat i creativitat amagades a problemes de recerca, siguin científics o humanístics? Quin potencial no tindríem com a societat? Evidentment, no parlo d'imposició, sinó de fer-ho suficientment atractiu...

Per això, quan em proposen participar com a jurat en fires de recerca jove, exposicions de treballs científics d'alumnes de secundària, sempre que puc m'hi apunto. I així ho vaig fer fa poc, per a la XX Exporecerca Jove que es va celebrar conjuntament amb el YoMo (Youth Mobile Festival, organitzat pel Mobile World Congress). Allí vaig anar, amb la meva carpeta i un mapa dels estands, per anar a preguntar als alumnes (entre 12 i 18 anys, seleccionats de tot arreu d'Espanya en el meu cas) quins treballs de recerca havien executat, com havien plantejat una hipòtesi i com havien esmerçat moltes hores de lleure per fer un experiment científic... No us podeu imaginar la satisfacció amb què la gent jove, quan veu un adult interessat, explica els experiments que ha fet. De veritat que els hi surten pampallugues als ulls quan preguntes, s'animen amb les respostes, són inventius i assertius. Potser us pregunteu quins treballs poden exposar estudiants tan joves... us puc dir que molt diversos, des dels que estudien la distribució de mides de tellerines (uns mol·luscs bivalves) a la platja amb baixamar i plenamar, als que miren de generar un plàstic biodegradable a partir del midó de patata, de la iuca o el plàtan; de si una patata pot generar llum, a esbrinar si els caramels poden tenir propietats antibiòtiques. No vaig veure tots els treballs, però dels que em va tocar jutjar i avaluar, us he de dir que el que em va robar el cor va ser un projecte d'un grup d'alumnes de batxillerat entusiastes, desperts i motivats (Proxecto Rebinxe) que em van exposar el projecte d'estudi i protecció de la biodiversitat al Concello de Mondoñedo, a Lugo, un lloc rural on els alumnes de la classe (no arriben a la dotzena) fa més d'un any que estudien els hàbits de les aus nocturnes i ratpenats dels seus boscos, i aquest any, a més, hi han afegit l'observació de manades de llops. Increïble el nivell de detall dels estudis, de la presa de dades, de les explicacions a la gent de cadascun dels pobles dels voltants perquè protegeixin a les bestioles... Me'ls imagino als caps de setmana, reunint-se plegats per mirar les imatges capturades per les càmeres col·locades al bosc, editant els vídeos, dissecant les egagròpiles (les boles de pèl i deixalles dels animalons ingerits que les aus regurgiten perquè no són digeribles)... En fi, una feina de recerca excel·lent i defensa de la biodiversitat per la qual molt pocs dels científics tenim recursos, gent, ganes i energia per fer-ho. Sort que han guanyat el primer premi en la seva categoria!

I aquí volia arribar jo, amb el gran poder que tenim a la societat per fer créixer i progressar ràpidament la ciència. Tot just aquesta setmana ha sortit un comentari a Nature parlant sobre un projecte magnífic que han dut a terme 25.000 escolars a Dinamarca. En aquest projecte, iniciat la tardor passada, van demanar que els alumnes obtinguessin mostres de plantes dels seus voltants (fins a 11.000 n'han recollit) i les analitzessin microbiològicament a les escoles per aïllar-ne els bacteris tipus lactobacils. Els humans coneixem i apreciem les propietats d'algunes soques d'aquests bacteris en activitats biotecnològiques, ja que a més d'intervenir en la fermentació de iogurts i formatges, també es fan servir en la conservació d'embotits i altres aliments. Doncs bé, una empresa de Dinamarca es va proposar obtenir noves espècies, fins ara desconegudes, d'aquest grup de bacteris. Els investigadors van idear un experiment en massa, implicant les escoles i els nens; van proporcionar a les escoles els mitjans per a fer els primers cultius microbiològics i les primeres proves de classificació, i totes aquelles mostres que eren del grup dels lactobacils, eren enviades a l'empresa, que les va aïllar i seqüenciar. La gran sorpresa ha estat que s'han descobert 10 espècies noves en tres mesos, quan tots els investigadors en descobreixen en el millor dels casos, una de nova a l'any. Aquest projecte ha apropat la ciència als escolars danesos, ha proporcionat "força de treball" per a obtenir aquestes soques noves, amb potencialitats biotecnològiques per a descobrir. A canvi, l'empresa ha publicat les espècies i ha generat un repositori de dades públic perquè qualsevol grup de recerca o empresa del món pugui investigar en aquestes espècies. Ara, encara estan immersos en l'activitat d'anomenar-les amb noms científics... potser els posaran el nom de l'escola o de la nena o nen que la va aïllar per primer cop?

Aquest és l'efecte de l'anomenada ciència ciutadana i, per sort, sembla que hi ha un interès molt gran per part dels agents socials en implicar a la societat en la ciència que a tots ens interessa. Podeu trobar pàgines web properes que us informen de projectes que s'estan desenvolupant, tant a la UB com a la ciutat de Barcelona, des d'analitzar la qualitat de l'aigua dels rius observant els animalons que hi trobeu, a detectar exemplars de mosquit tigre... Però avui volia fer èmfasi en aquesta ciència desenvolupada per gent molt jove. Potser pensem que els nens i el jovent no tenen la formació ni els coneixements, però si són adientment guiats, preparats i aconsellats, poden arribar molt lluny. I amb aquesta idea em quedo, que cal ajudar i promoure vocacions científiques entre els joves, donar-los-hi els medis i el suport, deixar que puguin desenvolupar i crear. Som una comunitat, entre tots podem créixer més.

I potser llavors, algun dia, alguns d'aquests nous científics també divulgaran. I potser, també aquesta tasca de "disseminació" (de sembra d'interès per la ciència) tindrà un premi especial, com el que tot just he rebut enguany del Claustre de doctors i el consell social de la UB, juntament amb el company David Bueno. Gràcies per aquest premi que el dec, en gran mesura, a vosaltres, els meus lectors.