Segurament, si us pregunto quin és l'animal que és més mortífer del món, em diríeu l'animal que us fa més por, potser sia el tauró o el cocodril, o potser la serp, o l'aranya... però us equivocaríeu de molt, ja que l'animal més mortífer, amb molta diferència, és un animal al qual considerem una mera molèstia: el mosquit. Una de les persones més conegudes que està molt conscienciada al respecte és en Bill Gates, que té un blog on escriu regularment sobre els perills de les picades de mosquit. Una de les infografies del blog la podeu trobar a continuació, en la qual us quedarà molt clar quina és la posició preeminent dins del regne animal.

animal mes mortifer

(extret del blog d'en Bill Gates, https://www.gatesnotes.com/Health/Most-Lethal-Animal-Mosquito-Week)

Els mosquits maten cada any 725.000 persones, mentre que les serps només en maten unes 50.000 i els taurons, considerats com uns depredadors absoluts, només maten 10 persones de mitjana cada any. Fixeu-vos també en una dada colpidora, els segons depredadors mortífers de la humanitat actual són els mateixos humans, amb una mitjana de 475.000 morts anuals, a causa de les guerres, el terrorisme, els assassinats, la violència de gènere... (certament, "L'home és un llop per a l'home", com va dir Hobbes). Les serps són els tercers animals mortífers, seguits a poca distància per animals de companyia, els gossos, a causa de la transmissió del virus de la ràbia, la qual cosa vol dir que, en el fons, aquestes morts es deuen a un descuit dels humans. Per què els mosquits són tan mortífers? No és pas per la seva envergadura ni pel perill físic, sinó perquè són vectors de malalties infeccioses causades per paràsits i virus, dels quals en podem esmentar, a tall d'exemple, la malària, el dengue, la febre groga, el chikungunya i, últimament, el zika, amb els seus efectes devastadors sobre el desenvolupament del cervell en fetus... (com podeu trobar amb més detall a la pàgina web d'ISGlobal, una entitat participada de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Clínic).

Hi ha més de 2.500 espècies de mosquit i es poden trobar arreu del món, excepte a l'Antàrtida. Hem de recordar que només les femelles ens piquen, per tal de proveir d'aliment als ous de la seva progènie, i que com que els humans som un dels seus hostes preferits, i els humans hem anat canviant d'hàbits, la selecció natural ha fet que els mosquits actuals presentin també hàbits d'alimentació adients, i ara prefereixen picar a l'exterior i a hores de baixa intensitat solar, en lloc de fer-ho a la nit, dins de cases on hi ha insecticides arreu. Cal que els humans ens conscienciem de la importància dels mosquits en la transmissió de malalties. I, per això, des de fa ja un temps hi ha una setmana a l'any dedicada a aquest tema, promocionada des de l'OMS. Justament enguany, la setmana del 6 al 12 de maig és la setmana de la Conscienciació dels Mosquits.

 La manera més racional (i científica) de vèncer a un enemic és conèixer-lo molt bé, per tal de saber quins són els seus punts forts i quins els seus punts febles

Potser us esteu preguntant, què hem de fer a les vesprades i nits d'estiu, en les quals ens asseiem fora a la terrassa per a gaudir de la marinada i la bona companyia? Com ens troben els mosquits? És cert que tenen preferència per algunes persones i els piquen més? Serveixen d'alguna cosa els repel·lents i les espelmes de citronel·la? La resposta no és del tot positiva ni negativa. Anem a pams. Tots els animals que es mouen, ho fan en un espai que perceben mitjançant una munió de sentits i que és dinàmic, perquè depèn de la trajectòria i la distribució dels estímuls. Per exemple, en el cas humà, que som animals visuals, ens guiem per l'espai on estem i per com veiem que canvia la posició dels objectes que ens envolten a mesura que ens movem. Doncs bé, les femelles mosquit famolenques usen tres sentits diferents per guiar-se en la cerca d'un nou hoste al qual picar, i combinen estímuls olfactius, visuals i tèrmics. Segons un treball en què avaluen la rellevància de cada tipus d'estímul per separat, els investigadors determinen que els mosquits comencen a enfocar-se cap a les seves potencials preses (i ja us puc dir que estem molt amunt a la seva llista), a una distància aproximada d'entre 50 m i 10 m, perquè són capaces "d'olorar" el diòxid de carboni que transpira a través de la pell. Guiades per aquest estímul, quan s'apropa, entre 10 m i 5 m de distància, visualitza (veu) l'objecte que el pot interessar i, llavors, acaba d'enfocar el seu hoste usant els sensors tèrmics. Per tant, la femella mosquit és capaç de sentir i integrar tots aquests estímuls per trobar-nos. En resum, les femelles mosquit han evolucionat per poder trobar fàcilment els hostes dels quals n'extrauran la sang que porta l'aliment necessari perquè els seus ous siguin viables i generin nous mosquits que, al seu torn, puguin picar nous hostes. Però la cosa no acaba aquí. S'ha demostrat que els organismes infectats per la malària transpiren per la pell tota una sèrie de components volàtils que són un veritable perfum d'atracció per als mosquits. Si s'exposen mosquits a mitjons que han portat nens infectats per la malària o no infectats, els mosquits van indefectiblement cap als mitjons "perfumats" dels nens que pateixen la malària. Però al cap d'unes setmanes de tractament antimalària, els mitjons dels mateixos nens, ara tractats, deixen de tenir atractiu per als mosquits. És a dir, el paràsit de la malària "controla" tant la producció d'olor dels hostes humans, com les preferències dels mosquits vectors...

Què podem fer els humans per controlar els mosquits? I no m'estic referint a controlar els mosquits que ens molesten a les nits d'estiu, sinó dels que són transmissors de malalties que són letals per als humans. La manera més racional (i científica) de vèncer a un enemic és conèixer-lo molt bé, per tal de saber quins són els seus punts forts i quins els seus punts febles. Si coneixem quins són els recursos genètics del mosquit, quins són els gens que s'han anat seleccionant a favor, i quines són les seves característiques, potser podrem desenvolupar eines biotecnològiques efectives i el màxim de sostenibles, en el sentit que no actuïn indiscriminadament contra altres espècies animals. Per a això, cal conèixer bé totes les instruccions genètiques del mosquit. A finals del 2018, es va publicar una seqüència quasi completa del genoma de mosquit (encara que no us sembli un organisme gaire imponent, està farcit de seqüències repetides d'ADN, la qual cosa dificulta, i molt, orientar-se en el seu genoma i poder obtenir la seva seqüència de forma completa i fiable). L'anàlisi del genoma del mosquit ens ha obert una finestra a quines estratègies fa servir per sobreviure. Per exemple, s'ha descobert que té tot un conjunt de gens duplicats, per detoxificar el seu ambient. En altres paraules, el mosquit és molt més resistent a insecticides que altres insectes, fins i tot, presenta gens amb variants genètiques que el fan resistent al DDT, un dels pesticides més potents que l'humà ha generat i que no es pot emprar, per la seva elevada toxicitat. Ara bé, com que ara tenim el seu genoma, també podem explorar quines febleses presenta o quines idiosincràsies, i així, desenvolupar tractaments per evitar la maduració sexual de les femelles o, fins i tot, que no puguin respondre a l'olor produïda pel conjunt de productes volàtils que transpira la pell humana, tal com explica un article acabat de publicar aquesta setmana. En aquest treball, els científics han editat genèticament el genoma de mosquits, de forma que no poden produir els receptors que processen l'olor humana i, llavors, no presenten preferència per picar als humans. A veure si només ens caldrà canviar de perfum!!!

Ara parlant seriosament, potser podrem trobar una solució al quasi milió de morts anuals causades per les picades de mosquit, si els modifiquem genèticament per tal d'evitar les seves picades (i la seva reproducció), i així disminuir la seva població als països on les malalties infeccioses que transmeten delmen la seva població.

Gemma Marfany
Opinió Tu a Mart i jo a la Terra Gemma Marfany