Tots som conscients que el nostre cos va canviant i no se sent igual al llarg de tot el dia. Els pares amb fills malalts que tenen febre, saben que al matí el termòmetre mostra valors més baixos i que durant el dia, i sobretot al vespre, la febre puja unes dècimes. Les persones amb artritis reumatoide saben que quan s'aixequen al matí noten les articulacions dels dits inflades i adolorides, i que a mesura que passa el dia, la inflamació baixa una mica i permet més moviments. No tenim gana a totes hores, de fet hi ha gent que s'aixeca sense gens de gana, tot i haver passat tota la nit en dejuni. El metabolisme del nostre cos no és igual durant les 24 hores, hi ha pics hormonals de cortisol (una hormona de resposta a la situació d'estrès que apaivaga la sensació de dolor) a primeres hores del matí, que baixen progressivament fins als valors més baixos prop de mitjanit. D'altres, com ara la melatonina (que entre altres efectes, ens ajuda a regular el son), tenen un pic poc abans d'adormir-nos. Els organismes vius a la superfície terrestre ens guiem per la il·luminació del sol, que fa un cicle diari de dia i nit, i ens hi adaptem en el que anomenem ritmes circadiaris (circadiari deriva de la locució llatina que vol dir "al voltant del dia").

Els ritmes circadiaris en permeten anticipar i adaptar-nos per optimitzar les nostres activitats diàries, de dia estem actius i mengem, i a la nit descansem i dejunem. Per tant, els ritmes circadiaris controlen el cicle diari del son (com vaig explicar en un article anterior), del dolor, de l'activitat muscular, del metabolisme dels òrgans grans, com el fetge i el cor. Bé de fet, de forma directa o indirecta, els ritmes circadiaris governen el funcionament de tot l'organisme. Tenim un "rellotge" circadiari central i altres de perifèrics que ens ajuden a interpretar els senyals exteriors. El "rellotge central" resideix a una zona concreta de l'hipotàlem, al cervell, i es guia pels senyals de llum i foscor que li arriben gràcies a la nostra retina, que té fotoreceptors i altres cèl·lules que capturen els fotons de la llum, transmeten el senyal al cervell. Quan hi ha llum a l'habitació ens despertem més fàcilment, perquè el nostre cervell rep la llum i activa els senyals de vigília. Quan es fa fosc, ens és més fàcil reposar. Per això, als països propers als pols Nord i Sud, amb dies molt llargs a l'estiu i molts curts a l'hivern, les persones ens hem d'adaptar a aquests canvis i quan hi anem de viatge de forma sobtada i sense possibilitat d'una adaptació gradual, molts de nosaltres tenim durant uns dies els ritmes circadiaris una mica destarotats, igual que  succeeix quan viatgem i canviem de fusos horaris. Ens hem d'adaptar al nou ritme.

Podem predir que al futur s'aplicarà una medicina circadiària que segueixi el nostre rellotge biològic, a casa, i també als hospitals

A partir de la informació de la retina, el cervell controla mitjançant neurotransmissors i hormones la resta d'òrgans durant el dia. Però hem de tenir en compte que aquesta informació es contrasta amb la que reben els rellotges circadiaris perifèrics, un dels quals és la pell. La pell del cos és la nostra defensa, la barrera que el medi interior del nostre cos de l'exterior on hi ha aire, llum, aigua. La pell processa la temperatura i la pressió, les textures, però també la llum, el temps de vigília, quan mengem i arriba més aliment, i combina tota aquesta informació. Quan els rellotges central i perifèric no van alhora, sinó que estan descompassats (per exemple, quan mengem de nit, dormim de dia, estem actius a horaris intempestius), incrementa l'aparició de malalties metabòliques, com ara la diabetis, l'obesitat i els problemes cardiovasculars. Hi ha dades que demostren que, a les unitats de prematurs (amb incubadores) i de nounats, respectar un ritme circadiari de llum i foscor reverteix directament en el benestar dels nadons, que incrementen de pes més fàcilment. Passa el mateix a les UCI i la recuperació dels malalts després d'intervencions quirúrgiques. Sembla lògic, doncs, que la medicina que tingui en compte els ritmes circadiaris pot ser més efectiva. Així, molts dels medicaments per a controlar la hipertensió arterial se subministren de cara a la nit, perquè s'ha demostrat que incrementa la seva efectivitat.

Doncs bé, acaba de sortir publicat un article que fa palès que als hospitals es detecten cicles diaris de medicació que poden interferir amb els ritmes circadiaris. És evident que els hospitals funcionen 24 hores al dia durant tot l'any i el personal d'infermeria, en diversos torns, estan pendents tot el dia dels malalts (també a les nits), S'assumeix que les persones reben els tractaments que necessiten quan els necessiten, però un estudi retrospectiu en un hospital pediàtric dels Estats Units, des de 2010 a 2017, en 1.546 pacients que han rebut 500.000 dosis de 12 medicaments diferents, mostra que la distribució de les ordres mèdiques per a medicar els pacients i el moment en què se subministren les dosis receptades no és gens uniforme al llarg del dia. Més d'un terç de totes les ordres per medicar els pacients s'acumulen en només quatre hores, entre les 8 del matí i les 12 del migdia. Aquest horari coincideix amb les rondes dels metges, quan passen a visitar als seus pacients al matí, i amb les sessions clíniques entre diferents facultatius que decideixen la medicació de forma conjunta. A l'hospital estudiat, hi ha un decalatge d'unes dues hores entre que s'envia l'ordre de medicació i es dóna la primera dosi al pacient, ja que l'ordre ha de ser processada, ha d'arribar a la farmàcia hospitalària, i l'ha de rebre la infermera (o infermer) encarregada de subministrar-la al pacient. Per tant, el subministrament del medicament, també segueix un ritme cíclic, dues hores més tard de què els metges indiquin la medicació. A mitja tarda, hi ha un petit repunt d'ordres mèdiques i subministrament, per baixar a partir del vespre i nit. Aquest ritme cíclic segueix la rutina de les rondes mèdiques i dels canvis de torn del personal sanitari. I això és així independentment de la causa de la malaltia, del diagnòstic i del medicament receptat. Segons els autors, tots ells metges, l'efectivitat de la medicina hospitalària pot millorar si es fa extensiva a tot el dia, ja que creuen que la pràctica clínica no es pot limitar a les visites del matí. Argumenten que les crisis hipertensives, el dolor i les infeccions poden succeir en qualsevol moment de les 24 hores d'un dia i no tenen per què acumular-se de forma selectiva al matí. Proposen que les ordres per a medicar haurien de poder ser realitzades a qualsevol hora del dia, i el subministrament del medicament hauria de respectar el ritme circadiari per a cada cas, quan el medicament pot ser més efectiu i més segur. Això segurament demanaria canviar les rutines de les rondes mèdiques, que haurien de poder ser realitzades quan fos necessari per als pacients, i suposaria agilitzar els protocols de medicalització, però sembla una acció que clarament pot redundar en benefici dels pacients, i que milloraria l'efectivitat dels tractaments clínics a un hospital. Això implica molts més estudis per tal de determinar quin és el moment més efectiu per a cada medicament, i analitzar si hi ha diferències entre persones. Hi ha camp per estudiar.

En tot cas, podem predir que al futur s'aplicarà una medicina circadiària que segueixi el nostre rellotge biològic a casa, i també als hospitals.