Salvador Illa ha donat aquesta setmana la seva conferència titulada "El futur és avui", que tenia per objectiu fer balanç dels seus dos anys de govern i presentar una mena d’agenda pensant en la segona meitat d’aquesta legislatura i més enllà. Per sort, el president fa un temps que ha incorporat al seu relat el terme "prosperitat", sinònim de progrés, una qüestió sobre la qual he escrit força al llarg del darrer any, contrarestant-lo amb el créixer per créixer, tan arrelat a Catalunya.
En contra dels que esperaven concrecions de projectes i pistes sobre cap on vol portar el país, la seva conferència va ser, fonamentalment, política i plena de generalitats. El nord polític que ell assigna a Catalunya és àmpliament conegut (convivència, solidaritat, fer-se perdonar per ser catalans, etc.). Com a economista, no hi tinc res a dir, perquè una part de la societat catalana li compra l’objectiu i el relat, i perquè hi ha partits que li donen suport i accepten que governi amb aquest nord. Tanmateix, a la seva conferència va dir algunes coses que afecten directament o indirecta l’economia i el benestar dels catalans, alhora que va ometre referir-se a coses transcendentals. Vegem-ho.
En el terreny econòmic, Illa va destacar que Catalunya ha d’elevar l’ambició econòmica i potenciar les infraestructures. Perfecte, si no fos que posa damunt la taula inversions estratègiques, com l’ampliació del Prat i les de les estacions de Sants i la Sagrera. Sobre l’aeroport, algunes preguntes: per què la Generalitat facilitarà a Aena l’augment de capacitat en grans aeronaus quan ja té la infraestructura de pistes per fer-ho? Per què la Generalitat ha de facilitar que l’aeroport low cost pugui créixer en 30 milions de passatgers i alimentar encara més un sector turístic sobresaturat? Per què la Generalitat diu amén a un PowerPoint d’Aena sense una anàlisi tècnica independent, extensa i rigorosa sobre la necessitat i el cost/benefici de fer créixer un aeroport enorme en un territori saturat? Per què la Generalitat avala un projecte que fa servir com a justificació una volada de coloms per no fer de Barcelona un hub? Per què la Generalitat es posa al servei d’Aena, que no té altre objectiu que augmentar el volum de passatgers i de negoci? Decebedor que l’interès general es gestioni doblegant-se a l’interès d’una empresa pública dominada pels inversors privats. I que Illa ho posi entre els seus projectes, quan és Aena qui fa la inversió, és una maniobra de distracció.
Respecte a les inversions ferroviàries, no tocaria penjar-se cap medalla. Les de Sants i la Sagrera les fa Adif; la Generalitat només n'és subjecte passiu. En les inversions en Rodalies, que afecta 130 milions de passatgers anuals, passa el mateix: qui inverteix és, discrecionalment, Renfe, malgrat la titularitat del servei per part de la Generalitat. Quina diferència amb Ferrocarrils de la Generalitat, que transporta 100 milions de passatgers anuals, amb bona qualitat de servei! Aquí sí que s’han fet els deures; per cert, amb recursos propis.
Illa no diu res sobre les conseqüències de continuar amb el model productiu actual de baixa productivitat, que determina el progressiu empobriment de tots els catalans
En un terreny proper a l’economia, el president ha anunciat un pla per climatitzar 2.530 centres educatius i residències públiques per a gent gran. Bona notícia, però la profunda crisi del model educatiu públic català no ve de la manca de climatització, sinó que té altres orígens. La proposta d’assolir una despesa educativa equivalent al 6% del PIB (com preveu la llei) és un brindis al sol en el context de manca de diners. Com també és un brindis polític al sol la proposta de treballar per arribar a un gran pacte de país sobre l’educació, atesa la importància estratègica del tema. És una idea interessant, però molt em temo que aquest país no necessita fer més pactes nacionals (per la indústria, per la llengua...) que només serveixen per escenificar consensos i bones intencions, però no per a dotar els àmbits afectats dels instruments, els recursos i l’autoritat política per transformar res de manera efectiva.
Sobre un vector crític com és el del canvi climàtic, el president es remet a una inversió com la citada abans, de climatitzar les escoles i les residències, però amb això no es no frenarà el canvi climàtic, si de cas millorarà el benestar de les persones fent que passin menys calor. Més aviat, per lluitar contra el canvi climàtic, el que caldria seria no augmentar l’activitat de l’aeroport, fer que Rodalies funcionés bé o actuar sobre les saturacions del transport per carretera, entre altres. I, a part d’això, què hi ha de concret per millorar una sanitat pública desbordada? I sobre el problema de l’habitatge?
Globalment, de la conferència del president se’n pot deduir el seu compromís de continuar propiciant el creixement econòmic a Catalunya. Però s’atura aquí, no diu res sobre les conseqüències de continuar amb el model productiu actual de baixa productivitat, que determina el progressiu empobriment de tots els catalans (La contradicció de créixer i empobrir-se). No ha parlat de la relació entre el tipus de creixement vigent i la incapacitat de prestar serveis públics de qualitat acceptable. Una pena, quan el que caldria decidir és fins a quin punt es pot créixer amb el model actual i, sobretot, sospesar si continuar així pot millorar realment la vida dels ciutadans que ja viuen a Catalunya. Illa també ha passat per alt que la Generalitat no pot fer front adequadament a la demanda de serveis ni pot impulsar activitats de més productivitat per culpa d’un dèficit fiscal estructural gravíssim que no es corregeix ni mínimament amb el pedaç del model de finançament.
Comptat i debatut, emulant el títol de la conferència del president, soc de l’opinió que, si continuem així, el futur de Catalunya ja el tenim aquí i que, amb els missatges que se'ns donen, amb tots els respectes, el futur serà pitjor. És una situació semblant a la del canvi climàtic, que, malgrat alguns negacionistes, és evident que ja el tenim aquí i que no farà res més que empitjorar.
Amb aquest panorama, francament, el país no pinta bé.