Per fixar un concepte no hi ha res com inventar-se una narració. Moltes cultures del planeta ho han fet al llarg dels segles. La Grècia antiga ens ha deixat alguns mites que continuen oferint sentit a problemes actuals. Un dels més coneguts és el de Prometeu.
Hi ha diferents versions, però totes coincideixen en el furt del foc per part del tità Prometeu i la seva cessió als homes, acció per la qual serà castigat per Zeus. Plató comenta en el diàleg Protàgores que amb el foc els humans es tornaren més poderosos, però com que no coneixien la "ciència política" que els permetés conviure plegats i en pau, el resultat fou l'ús de la tecnologia per imposar-se els uns als altres. Una situació que Hermes, enviat per Zeus, va corregir subministrant aquell coneixement. Tanmateix, podem convenir que en termes quantitatius Prometeu fou bastant més generós que Hermes: els humans amb la tecnologia tenim bastant més traça que amb la política o la moral.
Si fem un ràpid viatge pel progrés tecnològic, les grans parades les trobem en la seqüència foc, revolució agrícola i ramadera (neolític), metal·lúrgia i les dues revolucions: primer la de caràcter industrial (a partir dels combustibles fòssils) i posteriorment la de les noves tecnologies electròniques. Del foc al xip.
Un tema intermitent en les reflexions sobre aquest progrés destaca el contrast entre els períodes de satisfacció que mostra Prometeu —un tità que, com el Sísif de Camus, habitualment també somreia malgrat el càstig de Zeus— i els períodes en què sembla penedit d'haver subministrat el foc als homes.
Durant bona part dels segles Prometeu dorm. Tanmateix, de vegades es desperta sobtadament pel soroll dels crits, invents i armes creades pels humans. Dues referències modernes: el filòsof Günther Anders, primer marit de Hannah Arendt, es preguntava si, vista l'evolució tecnològica del segle XX i els seus estralls pràctics, el tità grec no s'avergonyia del resultat al qual conduïa el seu regal inicial. L'anomena "vergonya prometeica". És un Prometeu avergonyit.
Prometeu avui té dubtes: desentendre's definitivament dels humans? Fer-se pacifista antisistema o ecologista radical? Ara ens tocaria a nosaltres fer un regal a Prometeu. Ajudar-lo a superar la seva depressió és ajudar la humanitat
La primera Escola de Frankfurt (Horkheimer, Adorno) també mostrava les ambivalències inherents a la idea de progrés tècnic. La conceptualitzaven en termes hegelians com la "dialèctica de la Il·lustració". És a dir, les llums sempre arrosseguen ombres; els canvis de progrés inclouen sempre costos en els mateixos valors que han propiciat aquell progrés. Posteriorment i en la mateixa línia, el filòsof Peter Sloterdijk ha parlat d'un Prometeu penedit a conseqüència d'un canvi climàtic ja entrevist a mitjans de la segona meitat del segle passat.
Avui hi ha com a mínim dos àmbits que fan encara més sobtat i dur el despertar de Prometeu. En primer lloc, l'aprofundiment i acceleració del canvi climàtic a través de la combinació de noves tecnologies energètiques i un augment demogràfic accelerat en el planeta propiciat per la industrialització de l'agricultura (generalització de la síntesi de l'amoníac del sistema Haber-Bosch de principis del segle XX).
Però hi ha un segon motiu que ha tornat a despertar Prometeu dels seus somnis de benefactor de la humanitat: les potencials conseqüències de la revolució tecnològica actual, filla d'internet (intel·ligència artificial), especialment si s'imposen les versions antidemocràtiques associades a l'anomenada "Il·lustració fosca" (Nick Land). Valors i objectius antiil·lustrats, com entendre les democràcies i els drets humans liberals com frens al "progrés" del capitalisme i el seu potencial de "destrucció creativa", la legitimitat de l'ús de la tecnologia de les plataformes i xarxes socials per maximitzar les pors i prejudicis d'un electorat prèviament segmentat per grups de valors i actituds, influència en processos electorals d'altres països (l'Argentina, el Brasil...), connivència d'agències (CIA, Mossad) en espionatges selectius (Pegasus), una "vigilància predictiva" que inclou l'extorsió o el xantatge a través de l'ús de la informació privada dels individus, etc.
No resulta superflu el fet que en els mateixos anys en què emergeix aquest moviment reaccionari —Peter Thiel, fundador de Palantir, publica The Straussian moment l'any 2007— es produeix el gir estratègic de Rússia davant el menysteniment d'Occident per les ofertes russes de col·laboració i l'expansió a l'est de l'OTAN (Declaració de Bucarest, 2008). La tecnologia de les anomenades de manera imprecisa "guerres híbrides" també forma part d'aquell gir.
A la pràctica, el món ha empitjorat bastant innecessàriament en termes de geopolítica, objectius, estratègies i lideratges. Prometeu viu avui en un estat de profunda depressió. És un Prometeu deprimit. Situat a la defensiva, no troba la manera de reconduir el canvi climàtic —veu que les solucions proposades no reverteixen o ni tan sols frenen la tendència vers el canvi climàtic. Tampoc veu com parar les conseqüències negatives de la revolució tecnològica (menys seguretat, polarització socioeconòmica, militarització, infantilització ideològica...). Prometeu avui té dubtes: desentendre's definitivament dels humans? Fer-se pacifista antisistema o ecologista radical? Ara ens tocaria a nosaltres fer un regal a Prometeu. Ajudar-lo a superar la seva depressió és ajudar la humanitat. Controlar el canvi climàtic i pacificar la geopolítica. Recordem que la resta dels déus fa temps que va morir.
