Carregant...

"Un polític liquidat, un intrigant gastat és sempre el més miserable del món"
Stefan Zweig

El problema és que, quan la ultradreta arribi al poder, la ciutadania no serà capaç de distingir-la. Arribats a aquest punt —darrere els murs, els ministres assenyaladors i insultadors, el menyspreu del Congrés i les institucions, la desqualificació de l'adversari—, el govern més antifeixista de la història, el que lluita contra la brama i el fang, ha posat la cirereta creant un fitxer policial de periodistes. Tot en pro de la Memòria, perquè els que van tastar caudillo bé que saben el que era això. Un fitxer ideològic de periodistes. Un fitxer sobre el que pensen els periodistes de l'amnistia. Un fitxer sobre llur desafecció o llur adhesió indestructible al líder. Un fitxer inconstitucional, inacceptable, en mans del ministeri que controla les policies i fins i tot Pegasus. Potser els sembla una anècdota, però és d'una gravetat summa, sobretot perquè no sabem per a què, ni per a qui, ni amb quina finalitat es va fer aquest fitxatge de periodistes, que, segurament, no són només madrilenys.

En un document amb capçalera del Ministeri de l'Interior apareixem desenes de professionals classificats en funció de la nostra posició crítica, neutra o genuflexa davant Pedro Sánchez. Per crear-lo el 2023, es va convocar una reunió en la qual van participar una quinzena de persones, incloent-hi alguns membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. D'aquesta nodrida concurrència va sortir l'elaboració d'un document l'existència del qual ahir es va reconèixer, encara que al·legant que era per a ús exclusiu del departament de Comunicació i que el ministre no en sabia res. Salveu el soldat Marlaska, que prou maldecaps té. És absurd que els responsables de premsa a Interior —que ens coneixen des que érem xics— necessitessin un fitxer amb foto de periodistes. Més encara que es convoqués tanta gent per elaborar-lo i encara més que no es fes cas a les persones presents que van al·legar la inconstitucionalitat de tal iniciativa. A aquests últims se'ls va dir que "si no hi estaven còmodes, que no hi participessin". Saben qui no podem estar còmodes amb aquest abús? Ni els periodistes ni els ciutadans el dret a la informació dels quals gestionem.

Què s'ha fet amb aquestes dades? A qui s'han lliurat? Qui necessitava fotografies per identificar-nos? Hisenda? Les brigades d'informació? Els qui operen les clavegueres de l'Estat? Que el fitxer no l'han elaborat a qualsevol dependència, no, sinó al tortuós Ministeri de l'Interior. No ho sabem. Ni la nota emesa ahir era creïble ni el ministre Marlaska va voler contestar els periodistes que li volien preguntar sobre aquesta i altres coses. Les raons a Ceuta entre premsa i ministre van ser notables. Se'n va anar sense atendre les lògiques demandes de la premsa. Marlaska, el covard. Marlaska, l'home que mai no hauria d'haver entrat en cap govern i que continua contra vent i marea després de tots els seus errors, les seves fallades, les seves mentides i les seves malifetes.

Tot aquest atropellament s'ha dut a terme amb diners públics, amb els diners de tots, amb els impostos dels mateixos periodistes abusats. Els mateixos diners públics que utilitza Óscar Puente perquè li analitzin qui escriu què d'ell, per si l'insulten —diu— o per insultar ell —dic jo—. Els mateixos diners que Bolaños ha destinat a una empresa que controla constantment tot el que es diu sobre ell i els seus ministeris en qualsevol mitjà per, de manera instantània, posar-ho en el seu coneixement. Tan instantani és que a mi m'ha arribat a escriure el ministre per oposar-se, gairebé sense haver acabat la frase.

Si tots aquests tripijocs són el modus operandi dels més demòcrates, dels progressistes, dels antifeixistes, és difícil comprendre de què ens ofereixen protegir-nos

Més enllà de l'abús antidemocràtic que suposa filiar ideològicament els informadors, hi ha col·legues que ja s'estan plantejant si la llei de protecció de dades mateixa —que inclou condicions molt dures per a la creació de fitxers— podria emparar els professionals que han estat inclosos i que molt probablement acabarem coneixent aviat. Les multes i les indemnitzacions que recull són importants. Recordem, a més a més, que les dades relatives a la filiació ideològica estan especialment protegides.

De tota aquesta infàmia, perquè és infame el que han fet, fins i tot sense saber quin ús espuri o no li han donat, només se salva una cosa. Un cop més, comprovem que hi ha alts funcionaris i persones amb llocs clau en l'organigrama de l'Estat que ja no estan disposats a cobrir o a silenciar les malifetes que es cometen per protegir Pedro Sánchez o ajudar a mantenir-lo en el poder utilitzant els recursos que són de l'Estat i no de partit. Quan això es generalitzi, potser acabem sabent de quines altres professions s'han creat fitxers policials, a qui més se li vigila la ideologia, qui pot patir represàlies per desafecte. Perquè hi ha represàlies. Molts periodistes ho podrien explicar. Molts mitjans els podrien explicar com són discriminats en les campanyes institucionals, part del finançament necessari per a llur subsistència. I és que, si tots aquests tripijocs són el modus operandi dels més demòcrates, dels progressistes, dels antifeixistes, és difícil comprendre de què ens ofereixen protegir-nos.

"En una societat democràtica, cap organisme de l'Estat té legitimitat per fitxar, catalogar o perfilar ideològicament els qui exerceixen el periodisme, ja que constitueix un atac directe a la llibertat de premsa", defensen les associacions professionals. "Introdueix un element de vigilància i potencial represàlia", com a qualsevol se li acut. Tot plegat executat pels que pretenien legislar per millorar el secret professional, per aconseguir transparència dels mitjans i per regular la professió. Ha! Encara sort que Junts els va aturar negant-se a donar suport a cap d'aquestes normes, que pretenien controlar el Quart Poder.

No deixen canya dreta. No suporten cap control, ni accepten cap crítica. Són la reserva espiritual de la democràcia universal. Ha!

P. D.: Quina anotació creuen que em mereixerà aquesta columna?