A ningú se li escapa que ja han començat les segones rebaixes, és el que té la segona quinzena de juliol; ara bé, aquestes no només es produeixen a les botigues, sinó que també a la política. Més concretament a la política poliamorosa que practica ERC amb el PSOE.
Ho vam veure al pacte de Rodalies amb la famosa "empresa mixta Estat-Generalitat", i ara ho veiem a la mesa de treball per al pacte del "finançament singular solidari" per a Catalunya. Tant una cosa com l’altra van començar malament, i només cal veure com segueixen. Tot i que queda ben clar, que una i altra no avancen al ritme que necessita el país i, en cap cas —a no ser per una equivocació garrafal per la qual pregaré—, no acabaran bé per als interessos de la ciutadania del país. El nostre de país, Catalunya. Perquè realment això va de països i, si no, escolteu el que en diu la presidenta madrilenya, Isabel Ayuso, de la iniciativa: "Es un atraco a la Nación y a la unidad de España" La segona part de l’afirmació és curiosa perquè resulta que és precisament l’aportació de Catalunya a la caixa comuna el que manté aquesta Unitat d’Espanya.
L’objectiu és traslladar a la ciutadania, repetint-ho del dret i del revés, que Catalunya és la privilegiada
No és, però, l’única que desbarra; tant barons del PP, com del mateix PSOE, estan en peu de guerra perquè, si els catalans i les catalanes no paguem, millor dit si paguem i ens ho quedem —sempre paguem!—, resulta que ni Espanya ni els i les espanyoles no sobreviuen com a tals. Tot i que tampoc els fa res dir que som nosaltres, els catalans i catalanes, els mantinguts i mantingudes del sistema. Un sistema que diuen que ha de ser solidari i igual per a tothom, sense mencionar el concert del País Basc i de Navarra. Tot plegat molt curiós.
No ens movem, però, de lloc, i, en definitiva, malgrat que hi ha una allau de números oficials, ja no parlo d’oficiosos, que mostren clarament, matemàticament, el contrari, l’objectiu és traslladar a la ciutadania, repetint-ho del dret i del revés, que Catalunya és la privilegiada. Per això, també des del primer moment, vaig considerar tan desafortunat que es parlés de finançament "singular", però potser ja està fet amb tota la mala idea; més encara si, malgrat les segones rebaixes, a ERC "la música els sona bé".
Aneu al metge, si us plau, i no només a l’otorrinolaringòleg, o digueu-nos d’una vegada qui sou i quan i en quins termes s’ha produït l’abducció.