Va piular Gabriel Rufián, després del "no" de Junts als decrets sobre l’habitatge: "No están votando, están pagando deudas. ¿Quién paga el palacete? Esta es la clave".
Va contestar Jordi Turull: "A hores d’ara, Gabriel Rufián, Catalunya, recordes on és? Tothom sap que ets un invent de les clavegueres de l’Estat infiltrat primer a Súmate i després a Esquerra. Els teus insults no ens fan ni pessigolles."
S’hi va afegir Joan Tardà, que va trobar a faltar que ningú de la direcció d’ERC hagués sortit a defensar Rufián. Tardà, per cert, que ahir es va barallar en directe a TV3 a Ca n’Ariadna Oltra per la llei d’amnistia i els mèrits d’ERC i les crítiques de Junts en el seu moment i ja tal, que diria aquell.
Aquesta setmana he coincidit amb Oriol Junqueras a la SER i amb Jordi Turull a RAC1. Vaig preguntar a Junqueras, amb permís de Marina Fernàndez, per la desautorització que va fer-li Rufián sobre el sentit del vot d’ERC en el decret d’habitatge. Ja ho deuen saber. El portaveu d’ERC a Madrid va dir que encara no havia decidit el vot, mentre el president del seu partit ja havia anunciat el sí. Junqueras, oh, sorpresa, va tirar pilotes fora. I, certament, entenc això del catch-all party, però quan un és pujolista, com Junqueras, i l’altre s’assembla molt a Irene Montero, no sembla que defensin i hagin de votar el mateix.
Que ens expliquin com és possible que uns dirigents que no es podien veure entre ells, que s’odien, portessin el país on el van portar després de l’1-O
Però tornem al fil conductor. Deia que Jordi Basté va tenir Turull i li va preguntar per l’afirmació sobre Rufián. I el convergent —ja m’entenen— no hi va voler entrar. I mira, ho ha de fer. No pots acusar algú de pertànyer a les clavegueres de l’Estat i no aportar-ne proves o aclarir què vols dir. Sobretot si és algú amb qui vas prometre que portaries Catalunya a la independència.
I el mateix serveix per a Rufián. Si té proves que empresaris o bancs, o qui sigui amb interessos en el món de l’habitatge, han pagat la casa de Waterloo i això ha condicionat el vot de Junts, que ho expliqui. I que expliqui també si no li sembla bé com s’ha finançat l’exili.
Ara, més enllà d’això, que ens expliquin com és possible que uns dirigents que no es podien veure entre ells, que s’odien, portessin el país on el van portar després de l’1-O. El senyor que amb el tuit de les 155 monedes de plata va portar Puigdemont a declarar la independència en comptes de convocar eleccions i que va ajudar a arrossegar a uns a nou anys d’exili i als altres a quatre anys de presó, s’ha fet de Podem i una mica del PSOE. O ens enganyava abans o ens enganya ara. O el procés no va ser res més que un joc de la gallina dramàtic que haurà acabat quan torni Puigdemont.