El recent fracàs de la cimera del G-7 (que reuneix els líders dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, el Japó i el Canadà) ha posat punt final a la direcció i lideratge dels països occidentals en l'economia mundial. El fiasco del G-7 ha estat "depriment" va reconèixer la cancellera alemanya Angela Merkel. Ara, la vara de comandament passa directament als bancs centrals, a qui toca gestionar el gir des d'una política monetària basada a estimular l'activitat econòmica a una altra més normal. La tasca no serà fàcil.
En l'última reunió del G-7, Donald Trump va creuar dues línies vermelles per a alguns dels membres del club: va reclamar la incorporació de Rússia al grup i va imposar aranzels sobre l'acer i l'alumini als seus vells socis comercials.
El Canadà, país amfitrió de la reunió, i Alemanya van ser els que amb més duresa van afrontar la negativa de Trump a firmar el comunicat final de les jornades. De les files canadenques va sortir l'epítet de "cràpula d'opereta" dirigit a l'inquilí de la Casa Blanca, des d'on es va indicar que Justin Trudeau mereix "una plaça a l'infern" per ser "deshonest i feble". Per a Alemanya,las taxes imposades pels EUA sobre l'acer i l'alumini "són il·legals".
Un expert reconegut, Jim O'Neill, exdirector d'anàlisi de l'economia global de Goldman Sachs i inventor de l'acrònim BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), va afirmar que el G-7 és "un artefacte, d'una època pasada", ja que no té en compte les noves potències emergents. I com a exemple va assenyalar que "aquest mateix any, la Xina superarà tota la zona euro".
Així, i ja que el G-20 és massa nombrós per trobar un consens, la coordinació dels bancs centrals s'ha fet poc menys que imprescindible.
Després de pujar dimecres els tipus d'interès un 0,25%, al rang d'1,75% al 2%, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va enviar un missatge de tranquil·litat en afirmar que l'economia americana "s'està comportant molt bé, està en bona forma". "Hi ha ocupació, la gent troba feina i la inflació és baixa". El creixement per a aquest any serà del 2,8% i a l'exercici s'aplicaran dues noves pujades de tipus. "La inversió empresarial ha continuat augmentant amb força", va subratllar Powell, la qual cosa permet al banc eludir les incerteses sobre el comerç internacional.
Dijous, el BCE va prometre que mantindrà els tipus fins i tot almenys l'estiu de 2019, però va avisar que posarà fi al programa de compra de deute el proper mes de desembre, concloent la seva política monetària ultraexpansiva.
El seu president, Mario Draghi, va dir que "hem pres aquestes decisions sabent que l'economia està en una millor situació, encara que amb un augment de la incertesa". Sobre el creixement, el BCE espera que en la zona euro sigui del 2,1% el 2018 i de l'1,9% el 2019.
En qualsevol cas, segons l'expert El Erian, ambdós bancs han mostrat "una desviació notable respecte al seu enfocament passat. La Reserva Federal no va prendre mesures per reprimir la volatilitat més important que es va apoderar dels mercats financers al febrer, i el BCE no ha fet res per contrarestar l'abrupta pujada de les primes de risc provocada pels esdeveniments polític a Itàlia al maig". En resum, anem a una conjuntura que pot combinar una tranquil·litat més gran amb episodis que comportin sobresalts, tant econòmics com geoestratègics i polítics.