Avui soc a la FIL, la Fira Internacional del Llibre, a Guadalajara (Mèxic). Com sabreu, perquè ha sortit a les notícies des de fa unes setmanes, Barcelona ha sigut aquest any la ciutat convidada, i tinc l’honor d’haver estat elegida com una de les representants de la cultura científica de Barcelona, juntament amb altres coneguts investigadors i divulgadors científics. Quina és la meva/nostra tasca? Participar en la FIL Ciència per a difondre coneixement a la societat; divulgar i compartir la nostra passió per la ciència amb els assistents.
La Fira és increïblement aclaparadora. Com a catalans, coneixem molt bé la bogeria meravellosa del dia de Sant Jordi, amb llibres, paradetes, escriptors i escriptores signant, i molta gent passejant i comprant llibres. Però aquí, a la FIL, tot està agrupat en un sol espai; la riuada de gent, amb un somriure festiu, és imparable. No queda cap forat lliure, persones i llibres, una amalgama acolorida i dinàmica…, i més gent, i més llibres, per a tots els públics, per aprendre, per a pensar, per a sentir i per a somniar. Però Barcelona no només ha portat el món editorial i dels escriptors i escriptores; no tot són llibres, també hi ha músics, actors i actrius, teatre, cinema, pensament i ciència.
A la mateixa hora que jo havia de participar en una taula rodona sobre les noves tecnologies genètiques que canviaran el nostre futur, vaig haver d’obrir-me pas entre els fans de Joan Manuel Serrat
Com a experiència personal, és fantàstica. He conegut un equip organitzatiu fantàstic, un munt d’escriptores catalanes amb qui he compartit avió i aventures inesperades, com ara deixar dutxar a la meva habitació una escriptora conegudíssima a qui li han perdut la maleta en el maremàgnum de vols des de Barcelona a Guadalajara. Compartir dinar i totopos amb directors de teatre, actrius i guionistes de sèries de TV3, i veure com s'escarrassen per les reunions amb els editors, amb el mateix interès amb què jo em preparo quan he d’introduir-me davant d’un Premi Nobel. Ser observadora i partícip d’aquesta festa de la cultura és enriquidor i divertit, i serviria d'argument per a una sèrie de tele. Penseu que a la mateixa hora que jo havia de participar en una taula rodona sobre les noves tecnologies genètiques que canviaran el nostre futur, vaig haver d’obrir-me pas entre els fans de Joan Manuel Serrat, que feia una conferència per als joves, i amb les fans que feien una cua inacabable per a veure i escoltar Richard Gere, que contribuïa a la FIL Pensament. Com que la nostra sala també es va omplir, no em queixaré dels meus competidors. No tothom pot dir que ha tingut públic estant a pocs metres d’en Serrat i en Gere, tot i que crec que això no m’afegirà gaires punts al meu curriculum vitae narratiu, com ara s’estila.
El que sí que us puc dir és que el millor de tot ha sigut parlar amb els joves estudiants, que amb molt d’interès han escoltat les nostres intervencions i feien preguntes molt acurades i pertinents sobre com modificarem genèticament les espècies de conreu, com podrem mantenir un món sostenible i protegir l’equitat en l’accés a noves teràpies. Avui em toca intervenir en una conferència per als nous estudiants de medicina, biomedicina i biologia als Ecos de la FIL, per parlar de genètica i medicina personalitzada, de la necessitat imperant d’incloure en les anàlisis genètiques grups de diferents ascendències per realment avançar en el diagnòstic, la medicina preventiva i terapèutica de precisió. La inclusivitat no és només necessària per a vèncer el biaix actual en les dades genètiques, sinó que és una eina de coneixement de la biodiversitat humana que ens obrirà noves portes.
En resum, estic a la FIL perquè no hem d’oblidar que la recerca és patrimoni de tots, i la CIÈNCIA també és CULTURA!