No pots sortir de festa si ets la primera ministra d'un Estat que s’ha adherit a l'OTAN sense un referèndum. Aquesta és la vara de mesurar de part dels qui condemnen Sanna Marin pel que, almenys un cop a la vida, heu fet els qui em llegiu i jo mateixa: prendre un parell de copes, ballar cançons dolentíssimes amb els amics, passar-m'ho bé. Ahir li llegia a El País a l’escriptora i columnista Ana Iris Simón que “ningú diu que els polítics no tinguin dret a l’oci. El que s’assenyala és que, si la situació que li has venut al teu poble per a prendre certes mesures és de perill i d’emergència, és una mica estrany que te'n vagis de farra durant aquest perill i aquesta emergència”. És a dir, que com que essent primera ministra et toca valorar quin és el nivell de perill i d’emergència que la mà llarga de Putin infon sobre la ciutadania del teu país i prendre-hi mesures, no pots fer res que no sigui clausurar-te a la teva cambra a la torre més alta del castell i ser primera ministra. Has de ser primera ministra fent-te un ou ferrat, ser primera ministra canviant el rotllo de paper de vàter, ser primera ministra mentre buides les càpsules de la cafetera pensant que sempre et toca a tu, ser primera ministra quan una amiga et fa confidències. Ho has de ser perquè, de fet, ho ets. Però ser-ho no significa haver de ser jutjada per tot allò que fas essent primera ministra si no són funcions de primera ministra. És bàsic i generalment acceptat, però el debat no és aquest. Aquesta és l’excusa. A Sanna Marin no se li castiga la festa, se li castiga haver tingut el cap fred i la majoria parlamentària per fer allò que part de l’esquerra d’aquest país sempre considerarà alta traïció: plantar cara a Rússia. I fer-ho amb un somriure i una copeta a la mà de tant en tant.

No hi ha cap festa ocasional que invalidi algú per a ser primera ministra encara que hagi sol·licitat l'entrada a l'OTAN

S’ha de ser de cal justet per pensar que la lectura del perill o emergència d’una nació ha de ser la mateixa que la lectura del perill o emergència sobre una vida humana, i que ha d’afectar directament l’oci de qui la viu. Fins i tot durant una guerra hi ha qui surt de festa si la logística li ho permet. Una altra vegada, el problema no és la farra. No hi ha cap festa ocasional que invalidi algú per ser a ser primera ministra, i no hi ha cap festa ocasional que invalidi algú per a ser primera ministra encara que hagi sol·licitat l'entrada a l'OTAN. No hi ha cap correlació entre una cosa i l'altra si l’excés de la primera no intervé en l'execució de la segona. Només hi ha l’interès brut de qui, amb una Europa en guerra davant dels morros, és capaç de recórrer al puritanisme més tronat per negar-li la vida privada a qui considera que no s’ha portat bé.

Sanna Marin està sentenciada per no haver-se quedat de braços plegats quan calia prendre decisions per a protegir els finesos

Sanna Marin està sentenciada per no haver-se quedat de braços plegats quan, veient els morts estesos als carrers de Butxa amb les mans lligades a l’esquena, calia prendre decisions per a protegir els finesos. Això, que per a algú amb dos dits de front hauria de ser motiu d’admiració i fins i tot d’orgull, desperta les cremors dels nostàlgics més sonats. Entre Ana Iris Simón i els fets malbé que en una manifestació contra la invasió d’Ucraïna a Barcelona duien pancartes contra l’OTAN no hi ha gaire diferència, en el fons. Són gent que li buscaria excuses al diable per tenir raó. I que pensa que una primera ministra només pot divertir-se si abans s’ha comportat. Quin vaixell tan atrotinat, el dels escèptics de pa sucat amb oli. No m’hi trobareu. Entre tirar a l'abocador la carrera política d’una primera ministra de 36 anys perquè Putin i aprendre a no fotre’s a la vida de la gent si la vida de la gent no interfereix amb l’exercici del càrrec públic, em trobareu de festa amb Sanna Marin.