Tal dia com avui de l’any 1814, fa 212 anys, a Madrid; el rei Ferran VII d’Espanya —sisè Borbó al tron de Madrid— proclamava la restauració del règim absolutista que havia governat el regne espanyol des del final de la Guerra de Successió hispànica i el triomf de les armes borbòniques (1714/15). Ferran VII havia retornat al regne espanyol el 22 de març de 1814, després de sis anys d’absència i coincidint amb la derrota del Primer Imperi francès en les guerres napoleòniques (1804-1814).
Ferran VII havia assolit el tron espanyol després del cop d’estat anomenat Motí d’Aranjuez (març, 1808), perpetrat per les classes més reaccionàries de la cort espanyola. Però, poc després, s’havia venut la corona espanyola a Napoleó (maig, 1808) a canvi del tron del regne d’Etrúria (un Estat satèl·lit de París que corresponia amb l’antic ducat independent de Toscana), una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos i una princesa de sang reial es volgués casar amb ell.
Les derrotes de Napoleó van truncar aquest pacte i Ferran VII —obligat per les potències guanyadores i mastegant vidres— es va veure obligat a retornar al regne espanyol. Només travessar la frontera, va pactar —de nou— amb les classes més reaccionàries de la cort espanyola (“Manifiesto de los Persas”) i es va negar a sancionar la Constitució de Cadis (1812), redactada i promulgada pels liberals, que havien estat els més combatius per restaurar-lo al tron espanyol. Per aquest motiu, a Ferran VII li penjarien el mot del “rey felón” (el rei traïdor).