En plena guerra oberta a les clavegueres de l'Estat, la informació de part és un dels perills que ens empenyen a un atzucac. Davant de la gravetat dels fets que s'esdevenen, d'aquests dels quals alguna cosa en podem olorar a través de filtracions d'àudios que ens deixen amb la boca oberta, el paper de la premsa és fonamental per poder intentar compondre un trencaclosques, un laberint de corrupteles i traïdors gairebé impossible.

Aquesta setmana ha cridat molt l'atenció el paper dels diferents mitjans de comunicació davant d'una sèrie de filtracions de converses que apuntarien a la presumpta existència de xarxes mafioses, amb capítols de prostitució, tràfic de drogues i hidrocarburs, dobles agents, infiltrats i lampistes infiltrats per tot arreu. La premsa s'ha encarregat d'explicar les coses per fascicles, editant i tallant els àudios per posar el focus en allò que a les seves línies editorials els convé. Han desaprofitat, la gran majoria, l'oportunitat d'explicar amb amplitud i honestedat el mapa complet on s'apunten uns a altres en xarxes molt fosques on no queda clar qui és qui.

Mentre uns enfocaven la lampista del PSOE, com si això fos el més greu que es podia escoltar en els 53 minuts de conversa, d'altres no feien pràcticament referència a res del que es deia en aquesta reunió. Malgrat la gravetat dels fets que s'hi apunten. Res. Com si no hagués existit aquesta filtració tan escandalosa. La polarització ha estat visible aquesta setmana, ubicant els diferents diaris i cadenes d'un costat o d'un altre en una batalla on qualsevol d'honest, i que fes un periodisme realment lliure hauria d'haver posat sobre la taula tota la informació disponible: d'un costat i de l'altre.

El diari El Plural treia una “Exclusiva” per generar un cop d'efecte que servís al govern espanyol com a ariet. El titular publicat el divendres 30 deia així: “L'agent ‘de l'UCO patriòtica’ fitxat per Ayuso, partidari d'utilitzar la violència: ‘Alt, plom... i bomba adossada’”. Com a subtítol: “converses exclusives sobre l'agent Juan Vicente Bonilla, ara al servei del govern de la Comunitat de Madrid.” A la peça, se subratlla la seva contractació per part de la Comunitat de Madrid (d'Isabel Díaz Ayuso), se cita el sou, i s'afirma que “no només es va conjurar per fer caure el govern de Pedro Sánchez, sinó que va arribar a defensar l'ús de la violència”. El posen ells mateixos en negreta, i en una contundent afirmació que no deixa lloc al dubte. I a partir d'aquí, comencen a citar-se suposadament els missatges per escrit de l'agent, en els que se suposa que es parla de posar una bomba adossada als baixos a Pedro Sánchez. S'assenyala, fins i tot, l'ús de sicaris. Davant d'una bomba informativa com aquesta, les reaccions no es van fer esperar.

Va ser ElDiario.es un dels que ràpidament va reproduir la presumpta conversa. I ho va fer de la següent manera: “El confide diu a l'agent que aprofiti ‘els dos anys de sanxisme que queden’ i Bonilla contesta: ‘O una bomba adossada sota’ el seu cotxe. ‘Podria ser’, es llegeix en el següent missatge”. El director, Nacho Escolar, ha corregut molt en esborrar el tuit en què compartia la seva pròpia notícia.

Televisió Espanyola també es va llançar a reproduir la bomba informativa. La Sexta, amb veus com la d'Antonio Maestre, afirmen que a l'àudio es diu que “cal posar una bomba adossada a Pedro Sánchez”. I Ferreras ho confirma. Els membres del govern espanyol han donat total credibilitat i pàbul a l'exclusiva d'El Plural. Com Óscar Torres, María Jesús Montero o Pilar Alegría, entre d'altres.

Veure per creure, que tota aquesta tropa de dispensadors de carnets de periodisme hagin caigut de morros al seu propi bassal de fang. El ridícul que acaben de fer els propagandistes és històric

I de sobte, ha passat una cosa inesperada. Ens hem trobat amb un missatge publicat pel director de La Sexta Noticias 20 hores, Rodrigo Blázquez, on diu, literalment, que la seva informació sobre la bomba adossada és incorrecta. “El capità de l'UCO i el seu confident van parlar que “el sanxisme” els posarà una bomba adossada a ells.” I reconeix que La Sexta va explicar justament el contrari, igual que TVE, El Diario o El Plural: “I nosaltres expliquem el contrari: que ells fantasiejaven amb posar la bomba adossada a Sánchez”. “Em fa mal al cor”, diu Blázquez. S'excusa dient que “va ser un error incomprensible”, però va ser un error”. “Un error de comprensió lectora que no va ser corregit pels nostres filtres interns.” I en escalada de flagel·lació diu que és “una merda”, però que és el que ha passat. I que continuen treballant perquè no torni a passar.

Vegi el lector la que s'ha muntat i la que es muntarà, que molt segurament vagi en augment des d'aquest moment en què estic escrivint aquestes línies (dissabte a la tarda) i el moment en què vostè gaudirà del seu cafè de l'esmorzar quan aquesta peça estigui publicada. Estic segur que des d'aquest moment, alguns corren esborrant tuits, com Escolar, i altres no saben on ficar-se. El tal Blázquez, almenys, no ha dubtat a sortir i donar la cara, sabedor, probablement, de la que els pot caure al damunt. Ho dic pel que fa a coherència, pel que fa al sentiment de deure. Perquè dubto molt que Sánchez vingui ara a assenyalar-los com a “pseudomitjans”, generadors de “desinformació”, i “propaganda” interessada, com sí que fa amb tots els altres, i no només quan s'equivoquen, sinó quan publiquen qualsevol veritat que incomoda el Senyor Pedro.

Veure per creure, que tota aquesta tropa de dispensadors de carnets de periodisme, aquests que han fet programes únicament per desprestigiar-nos a altres, per difamar-nos i mentir sense conseqüències, hagin caigut de morros al seu propi bassal de fang. És divertit veure-ho. A més de tràgic, òbviament. Però el nivell de putrefacció ha arribat a tal nivell, que el ridícul que acaben de fer els propagandistes és històric. Han deixat en evidència que ningú no es va llegir ni va revisar la font original dels missatges. Tots semblaven haver-ho escoltat, tots asseguraven haver sentit, o haver llegit, els missatges en els quals no només no es deia el que han afirmat, sinó el contrari. No he vist tal bumerang en la vida.

És el problema de posicionar-se d'un costat de les clavegueres. Que al final, acabes atrapat entre tanta trampa, tanta bola i tanta immoralitat.