Ha arribat el dia. El PSOE presenta al registre del Congrés dels Diputats la moció de censura contra Rajoy. Bé. Ara serà la mesa del Congrés la que posi data per al debat, i pels antecedents que tenim, podríem esperar que el termini es plantegés en uns vint dies.

El reglament del Congrés estableix un mínim de diputats per registrar la moció (el 10%), que en aquesta ocasió estaria en 35 escons. Tanmateix, el PSOE ha aportat la firma de tots els seus diputats: 84. I ho ha fet abans de fer la reunió del màxim òrgan de direcció del partit, ja que la reunió de l'executiva va tenir lloc després. Serà dilluns quan el comitè federal prengui la paraula. De moment, Sánchez ha dit que està disposat a rebre suport de tots. Veurem si l'hi permeten. A la reunió de dilluns hauran de plantejar quins suports estan disposats a preveure, ja que aquell 28 de desembre de 2015 va ser el Comitè Federal el que va posar les línies vermelles a Sánchez, i li va prohibir de ser investit amb el suport dels partits nacionalistes i independentistes.

L'estiu passat, en aquest sentit, Sánchez va rebutjar la proposta que li van llançar ERC i el PDeCAT per presentar la moció. Caldrà veure ara si es plantegen aquesta proposta com a possibilitat, que a més serviria per estendre ponts amb els sobiranistes catalans. Hauran de decidir, per tant, de qui vol acompanyar-se en aquesta oportunitat per desallotjar el ja condemnat Partit Popular del govern.

De moment, segons el reglament, tenen dos dies perquè altres formacions registrin també les seves propostes de moció de censura. Per a això necessiten presentar la firma de 35 diputats, la motivació i un candidat. Curiosament només poden fer-ho els de Podemos, perquè, a més del PSOE, són els que compten amb prou escons. Sí, ho ha llegit bé. Ciutadans en té 32. No arriba al 10% requerit. Tanmateix, els de la formació taronja parlen d'una moció "instrumental", que encara no se sap què significa. Més aviat sembla que forma part de la seva construcció particular del relat. De moment, ja han dit que no donaran suport a la del PSOE si no és únicament per convocar eleccions des d'un govern "provisional" (potser es refereixen a això quan parlen de presentar la moció instrumental). Així doncs, els falten tres vots d'una altra formació si volen promoure una moció pel seu compte, i això és realment complicat.

Ells també convoquen una reunió, la de la seva executiva, pel dilluns vinent 28, on estudiaran la situació: en un primer moment, exigeixen que Rajoy convoqui eleccions, i si s'hi nega, plantejaran una moció de censura.

Els vots han de ser públics i la decisió es pren per majoria absoluta. En calen 176.

Així les coses, veiem que Ciutadans planteja que primer s'acabin de definir els Pressupostos Generals de l'Estat. I convida els "constitucionalistes" o sigui, al bloc del 155, per veure de quina manera s'intenta estendre la seva aplicació. Desconeixen els de Rivera que l'article 115.2 de la Constitució Espanyola estableix que, una vegada presentada una moció de censura, no poden convocar-se eleccions. Això significa que: si es pretenen convocar sense passar per una moció, això només podria succeir per dos motius: la taula del Congrés no admet la moció de censura presentada pel PSOE, o bé és el mateix Sánchez qui la retira. Veient la situació és bastant improbable que això es produeixi.

Ara la pilota està a la teulada de Sánchez i de Iglesias: perquè retirar el 155 i pactar amb els sobiranistes seria una solució molt positiva per desbloquejar massa fronts que hi ha oberts. Probablement el PSC entengués positiva aquesta postura, i també els comuns, que d'aquesta manera podrien trobar un baló d'oxigen a Catalunya i ser precisament les forces que possibilitarien un diàleg efectiu. A més, lògicament, haurien de plantejar-se acords en el sentit de relaxar la tensió per part del govern (en cas que la moció de Sánchez tirés endavant) i els republicans.

Es defineix en aquests moments el que serà el futur govern: o bé un front republicà, que elimini l'aplicació abusiva del 155 a Catalunya i que comenci a desfer totes les mesures antisocials i repressives que ha pilotat el PP, arraconant així CS juntament amb els de Rajoy; o bé donar-li la mà a Ciutadans i conformar un panorama ben diferent.

Si Sánchez preferís llançar-se en mans de Rivera, el panorama seria molt diferent. Segurament mantindrien el 155 en la seva versió d'alt voltatge (vagi a saber el que això significa, perquè la imaginació de Ciutadans es frega les mans però no especifica què volen fer, tret de llançar senyals contra TV3),y d'aquesta manera Sánchez podria presentar-se com l'esquerra d'alguna cosa. Al costat de Ciutadans, efectivament, pràcticament qualsevol ho és. I així tindria sentit l'eslògan de "som l'esquerra" que va estar repetint Sánchez durant l'estiu.

Tenim dies intensos per davant, sens dubte. I ja era hora que passés alguna cosa, que els polítics haguessin de fer política. Ara veurem si prefereixen canviar i promoure mesures per a l'interès general, la convivència i l'honestedat, o mantindran la confrontació, la manipulació mediàtica i l'interès partidista a costa del benestar de la societat.

Facin apostes. Aquí tenen els números:

PSOE: 84

Nueva Canarias: 1

Podemos: 71

Ciudadanos: 32

ERC: 9

PDeCAT: 8

PNV: 5

UPN: 2

Foro Asturias: 1