Una altra vegada les enquestes no han quadrat amb els pronòstics electorals que la gent esperava, però potser és perquè es volen certeses en un món canviant, amb alta volatilitat i amb mètodes de previsió (enquestes) que tenen les seves limitacions, però que quasi tothom oblida en el moment d’interpretar-les.

Una enquesta electoral és una eina per preveure comportaments futurs a partir de l’opinió de la gent en un moment donat, i per tant, és una bona aproximació al que pot passar i ajuda a planificar estratègies, el problema rau en el fet que és una “aproximació”, marca una tendència, i quan aquesta no està consolidada o és volàtil, pot produir resultats inesperats.

Les enquestes serveixen per veure on cal invertir més esforços per capgirar o consolidar resultats previsibles, perquè vol dir que es preveuen resultats ajustats i una mobilització selectiva de certs electors pot alterar qui guanya o perd, i de fet, Donald Trump ha utilitzat molt bé les enquestes i ha sabut interpretar els seus marges d’error, ja que fins al darrer dia de campanya concentrava els seus esforços en estats com Wisconsin, Michigan, Ohio, Pennsilvània, Carolina del Nord o Florida, que finalment ha guanyat –per molt poc, com no podia ser d’altra manera–; ha aconseguit decantar indecisos i una mobilització selectiva de targets sensibles als seus missatges.

Les enquestes serveixen per veure on cal invertir més esforços per capgirar o consolidar resultats previsibles

Causes tècniques que expliquen la sorpresa dels resultats electorals de les eleccions EUA 2016:

1. El marge d’error de les enquestes. La fitxa tècnica de totes les enquestes adverteix que en funció de la mostra (nombre de persones enquestades), per molt que es controlin variables com els grups d’edat, el gènere, la raça i la secció censal, estat i grandària de l’hàbitat de residència, els resultats totals tenen un marge d’error que oscil·la entre el +2,5% i el +3,5%. Això vol dir que quan la mitjana dels sondejos deien que Hillary Clinton obtindria el 46,8% dels vots, realment eren esperables aplicant només un marge d’error del +2,5% uns resultats a nivell global en termes de vot absolut entre el 44,3% i el 49,3%; i quan Donald Trump tenia una expectativa del 43,6% (-3,2 punts per sota de Clinton), però aplicat el mateix marge d’error, la seva expectativa plausible era entre el 41,1% i el 46,1%, per tant, hi havia una zona d'intersecció que permetia parlar teòricament d’empat tècnic, si bé, amb tendència favorable a Clinton. Al final els resultats han estat d’absolut empat tècnic a nivell general entorn el 48% dels vots emesos.

2. El marge d’error de les enquestes en els estats decisius. Més enllà de l’empat tècnic que auguraven les fitxes tècniques de les enquestes a grans trets, atès el particular sistema electoral nord-americà, cal veure què passava en cada Estat, ja que els vots d’un Estat no es transfereixen a l’altre, i qui arriba primer guanya tota la representació.

En aquest cas els resultats dels sondejos en els Estats que podien bascular també eren molt ajustats, i per tant, imprevisibles –cito només quatre exemples–, on en tots els casos les previsions es movien amb diferències com a màxim del +3,5%:

Previsions de Florida: 46,8% Clinton – 46,6% Trump (diferencial de 0,2%): Resultat real: 47,7% Clinton i 49,1% Trump.

Previsions de Pennsilvània: 46,2% Clinton – 44,3% Trump (diferencial de 1,9%): Resultat real: 47,7% Clinton i 48,8% Trump.

Previsions de Michigan: 45,4% Clinton – 42,0% Trump (diferencial de 3,4%): Resultat real: 47,3% Clinton i 47,6% Trump.

Previsions d’Ohio: 42,3% Clinton – 45,8% Trump (diferencial de 3,5%): Resultat real: 43,5% Clinton i 52,1% Trump.

3. Taxa de participació, mobilització selectiva i vot ocult. Una altra variable decisiva per a les planificacions estratègiques i que afecta enormement les previsions electorals, és quins segments de l’electorat estan més o menys mobilitzats, i aquí novament les enquestes també donen pistes, si bé, quan un candidat està sent molt atacat pot generar un efecte de vot ocult, i pot ser que molts dels seus electors potencials no ho vulguin manifestar en les enquestes.

Quan un candidat està sent molt atacat pot generar un efecte de 'vot ocult'

Dels 227 milions de persones amb dret a vot, realment sembla que hauran emès el seu vot al voltant dels 124 milions, és a dir, un 54,6% del total; per tant, hi ha hagut una abstenció del 45,5%. I aquí caldrà veure quins tipus d’electors finalment han anat al col·legi electoral.

En una campanya com aquesta on els arguments racials van agafar rellevància, caldrà veure com ha funcionat la segmentació electoral, i com s’han comportat electoralment el 62,4% de blancs, el 17,7% d’hispans, el 13,8% de negres i el 5,8% d’asiàtics. I aquesta distribució racial no és homogènia en tots els Estats, de forma que segons la zona hi poden haver hagut comportaments diferencials. I fins i tot dins els hispans, és possible que s’hagin comportat diferent segons si fa més anys que viuen als EUA i poden recelar també dels nous immigrants no legals, o opinions diferents segons el país d’origen del país, etc.

4. Els tercers partits. Finalment, en un sistema majoritari on només compta el guanyador, l’erosió que poden suposar els tercers partits pot ser molt rellevant. A nivell nacional la suma dels vots de Gary Johnson, Jill Stein i d’altres ha estat entorn del 4,7%, un percentatge més alt que la distància que en la majoria dels Estats clau ha decantat la balança, de forma que aquests vots clarament han afectat el resultat final. I aquests electors, si algun dels dos candidats amb més possibilitats els haguessin seduït, haurien pogut optar per fer un vot útil pragmàtic, governamental, però han volgut manifestar fins al darrer moment una desaprovació al tàndem Clinton-Trump.

Finalment, més enllà de les explicacions que relacionen els resultats electorals i les tendències que apuntaven les enquestes, cal abordar també les causes subjacents del vot ocult, de la (des)mobilització selectiva, i que explica per què al final s’ha imposat (per molt poc) el relat que encarnava Trump malgrat el que deien “del sentit comú i l’establishment”, o potser justament per això, aquí tenim la clau de part del vot ocult.

El resultat de les eleccions nord-americanes revela un profund malestar pel futur i desaprovació de la situació actual

El resultat de les eleccions nord-americanes revela un profund malestar pel futur i desaprovació de la situació actual. Ha estat un vot de càstig a la classe política i la forma de fer de l’establishment, que majoritàriament han rebutjat Donald Trump (fins i tot l’expresident George Bush ha votat en blanc), però en canvi l’electorat volia un canvi en les formes d’abordar els problemes quotidians.

Trump aborda amb credibilitat uns segments socials que al final han estat suficients per al triomf, els problemes que genera la deslocalització d’empreses per la globalització, parla de reactivar l’economia local i el poder adquisitiu de les classes mitjanes, l’ascensor social, la immigració il·legal, recuperar l’orgull de ser americà, apel·la a l’emoció de “tornar a fer gran Amèrica”, renovar el “somni americà” i aporta la seva experiència d’èxit empresarial al servei del país, parla de moviment transversal i no de partit (i el “seu” propi partit li dóna credibilitat en repudiar-lo), parla d’aprofitar el talent i potencial que les elits no saben canalitzar a causa dels seus interessos “obscurs”. Ell ha volgut donar veu als que tenen por del futur i temen per les seves expectatives i que veuen com el teòric 'partit dels treballadors', els demòcrates, els han abandonat i creuen que Clinton no els entén, no és dels seus, perquè no pertany al seu entorn social. I malgrat que Trump és un multimilionari, projecta la imatge d’èxit i de conèixer més els problemes reals de la gent del carrer, també amb els seus defectes i excessos.

L’èxit en l’estratègia de segmentació electoral. El temps dirà si és veritat i si realment Trump té solucions, però el seu missatge ha guanyat. I guanyar significa no ser hegemònic, sinó convèncer més electors que els rivals i, sobretot, que aquests electors visquin en els llocs adequats per donar tot el vot de l’Estat a un candidat. No importa que Clinton tregui +28 punts a Califòrnia o +21 a New York respecte a Trump; serveixen per millorar el percentatge de vot popular, però el triomf dels estrategs de la campanya de Donald Trump és innegable, i aquí sí que les enquestes els van servir per detectar segments electorals insatisfets i potencialment mobilitzables amb els seus missatges, malgrat que després no ho volguessin confessar amb tota la claredat en les enquestes.

Quan els estrategs demòcrates amb to despectiu deien que el vot pro-Trump eren homes blancs sense estudis universitaris, a part de ser un argument només parcial (d’altra manera les dades no serien les que són), s’haurien d’haver preocupat perquè aquests milions de persones (i moltes de les seves dones i fills i filles) confiaven més en Trump que en Clinton. I les enquestes hauran d’intentar afinar més en calibrar qui realment votarà (taxa de participació versus abstenció), de quins segments i quins temes realment són importants per decidir el vot.

Les enquestes serveixen per marcar tendències, preparar estratègies i assignar recursos, però quan les opinions són volàtils, alguns temes està mal vist abordar-los amb claredat, i quan tots els candidats generen un alt rebuig, el marge d’error i el vot ocult expliquen i poden decantar en el darrer moment aquells pocs punts percentuals, aquells relativament pocs milers de vots, però decisius per capgirar els pronòstics: haurà guanyat el millor estrateg de campanya.

Jordi Sauret és Doctor en Sociologia i director-gerent de Feedback EIS