Un servidor no en té ni idea de protocols de seguretat. Per tant me'n lliuraré prou de pontificar des del sofà de casa sobre la manera amb la qual s'ha d'aturar o no a un senyor que entra en una comissaria de policia, en aquest cas dels Mossos, brandant un ganivet mentre crida que Al·là és gran.

Un servidor no era a la comissaria de Cornellà de Llobregat on dilluns va morir una persona a causa dels trets disparats per un Mosso. Per tant desconec absolutament si l'actuació del Mosso és proporcionada o no i si tenia alguna altra alternativa o no.

Un servidor, però, sí que sap que, posats a triar, entre que una persona mori o no, sempre triarà la segona opció. En aquest cas també. Però, de vegades, no hi ha tria possible. Lamentablement. O, millor dit, de vegades és molt difícil evitar el pitjor dels dos escenaris possibles. I amb això vull dir que si entres amb un ganivet en una comissaria cridant que Al·là és gran, el més probable és que la cosa no acabi bé. I això independentment de com m'agradara a mi personalment que haguessin acabat les coses.

I un servidor també sap que ara s'obrirà una investigació judicial i que gràcies a les càmeres de seguretat de la comissaria sabrem què va succeir exactament. I que, en funció d'això, s'actuarà. I que si no es fa, caldrà exigir-ho. Però tot això ho sabrem d'aquí uns dies. I de fet, aquest article va d'això, de la veritat que acabarem sabent i de les suposicions fetes ara i basades en els prejudicis que duem a l’ADN.

A Catalunya la policia, com a concepte, no té gaire bona premsa. I ve de lluny. Els “grisos” encara són al nostre imaginari com els executors de la repressió franquista. Molts dels de la meva generació vam començar a ser runners quan encara no sabíem que acabarien existint els runners. I això va ser gràcies a les curses que fèiem habitualment corrent davant seu. Contemporàniament, el piolinisme constitucional ha ajudat a traspassar aquest sentiment a les noves generacions. I els Mossos, la “nostra” policia, la que està formada pel nostre veí o per la mare del millor amiguet de la nostra filla, han viscut casos com el del Raval o el d'Ester Quintana, on el corporativisme i la desinformació premeditada no han ajudat precisament a eliminar la formula instal·lada al nostre disc dur: policia igual a cosa dolenta.

I, sí, la cosa també té a veure amb ideologies. Duent la situació a la caricatura, la gent d'ordre va pel món cridant “Visca la policia”, passi el que passi, i els progres “Fora les forces d'ocupació”, peti qui peti.

Total, que abans de saber què ha passat exactament i per què ha passat, s'ha encetat un debat sobre què va passar. I han aparegut progres que, estirats al matalàs de platja, han parlat de “trets inhabilitants”, de “desescalar” i d'"execucions extrajudicials”. I ha aparegut gent d'ordre des de sota l'ombrel·la parlant de “happyflowerisme”, de “bonisme” i de que les armes blanques a menys de 10 metres són més mortals que les armes de foc dels agents.

Digui'm equidistant, però abans de decidir qui dels dos té raó, o si els dos tenen part de raó, o si cap dels dos tenen ni una miqueta ni gens de raó, un servidor s'esperarà a saber què va passar. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat