Si el debat sobre el model energètic Sánchez-Feijóo en el Senat no se centra en com intervenir els mercats, els beneficis d'elèctriques i petrolieres i quina proposta fer a Europa és probable que només serveixi per a consum intern de curt termini. En això solen tenir la culpa ambdues parts però, en aquest cas i després del marcatge del Govern a l'agenda comunitària amb l''excepció ibèrica', ara 'excepció europea', una vegada ha reconegut explícitament la presidenta Ursula von der Leyen la necessitat d'intervenir el mercat comunitari, el PP té pendent assumir que no anem a la una i només és productiu debatre sobre aquesta realitat.

La crisi energètica i la inflació disparada per tot Europa ens enfronta a decisions que fa res hauríem cregut inimaginables. Ja no és només un esquerra-dreta, dogma capitalista davant polítiques socialdemòcrates —que també—. Sinó mesures redistributives i dics de contenció que qüestionen el lliure mercat com el coneixíem fins ara, de cara a salvar el tancament del gas rus i frenar l'empobriment de les famílies europees.

El PP va celebrar la proposta sobre diferents baixades de l'IVA del ministre de finances alemany, el liberal Christian Lindner, mentre ha obviat l'anunci contundent del canceller Olaf Schulz, avalat per Lindner, després d'aprovar el tercer paquet d'ajuts de 65.000 milions d'euros: una retenció "parcial" dels beneficis extraordinaris de les grans empreses per crear un "matalàs financer" que alleugi la càrrega dels europeus pels preus de l'energia. Un debat que el PP defuig malgrat ser en el centre de les institucions comunitàries.

De la intervenció estatal a la comunitària. El Financial Times acaba de publicar un esborrany en el qual Brussel·les proposa la competència d'assumir poders per exigir cert control sobre les empreses que emmagatzemen subministraments i obre la possibilitat que hagin d'anul·lar els contractes de lliurament per assegurar les cadenes de subministrament en cas d'escassetat. Una proposta que passa per un ferri seguiment de les indústries crítiques.

La reducció de l'IVA, el grau a dalt o a baix del termòstat, eren solucions preestiu. Ara la realitat ens ha esclatat. Com es va advertir des de la Comissió, Rússia ha tallat el gas. Estem a l'avantsala de la gran intervenció i la prova d'estrès més important d'Europa després de la crisi de 2008

Tot en un context d'emergència social. Yolanda Díaz ha inaugurat el curs polític assenyalant els empresaris per actualitzar el salari mínim a la inflació i proposant un acord per garantir un paquet de productes bàsics a la cistella de la compra que garanteixin una dieta equilibrada. Frenar l'especulació d'aliments essencials. Limitar els beneficis de les grans distribuïdores sobre aliments "com el pa, la llet o els ous" per a les famílies, una mesura impensable fa no molt. No és un racionament, però sí que té a veure amb garantir una alimentació mínima de qualitat per a les famílies empobrides i aquelles que estan engrossint la zona grisa del llindar de la pobresa.

Ens apropem a la tardor amb les màscares caigudes. Rússia ha reconegut expressament el xantatge i assegura que obrir l'aixeta del gas depèn de les sancions. L'ultimàtum mostra també certa debilitat, una manera implícita de reconèixer el seu impacte, malgrat que els experts no es posin d'acord en quant mal està fent a l'economia russa. Des d'aquesta grada, Putin contempla les diferències europees que es destapen a mesura que cal prendre decisions.

Ja veiem les friccions i el debat energètic s'organitza entorn de famílies d'interessos més que de famílies ideològiques. Per això França rebutja la creació del Midcat per no cedir influència a Espanya i Alemanya, mentre demana "solidaritat europea" pel fracàs tècnic de part dels seus reactors nuclears. Només el Flamanville 3 porta 11 anys de retard i 15.800 milions d'euros de sobrecostos. El sud d'Europa es converteix en una zona de més seguretat i, per tant, d'influència davant l'Est i països bàltics. La connexió d'Alemanya amb el Magrib davant d'una França bolcada en les seves nuclears. França, que porta gastats 20.000 milions d'euros en sufragar part de la factura de la llum dels francesos, bloqueja una infraestructura d'uns 500 milions d'euros perquè no li cal.

No estaran sols en les seves contradiccions. La recentment elegida primera ministra britànica, Liz Truss, haurà de destinar paquets milionaris en ajuts als ciutadans i petites empreses a costa de la seva promesa d'abaixar impostos i no inflar el deute públic. Serà contradir-se o llançar querosè a uns sindicats i uns treballadors a punt de desencadenar vagues en cadena i l'explosió social. Salvar les famílies per guanyar la pau. Sense ella, segons coincideixen les anàlisis de la premsa britànica, els conservadors l'empenyeran com a Boris Johnson.

El core del debat de la crisi energètica està en l'intervencionisme comunitari i farà parlar molt. Està en mesures excepcionals per a les quals Europa no estava preparada després d'una pandèmia que ha deixat la població exhausta. En debats ètics i morals que estan per arribar. La reducció de l'IVA, el grau a dalt o a baix del termòstat, eren solucions preestiu. Ara la realitat ens ha esclatat. Com es va advertir des de la Comissió, Rússia ha tallat el gas. Estem a l'avantsala de la gran intervenció i la prova d'estrès més important d'Europa després de la crisi de 2008. El mapa de la UE és molt complex. I a hores d'ara, per les seves posicions en el debat europeu, el PP i l'IBEX segueixen en mode tornada de vacances.