Pedro Sánchez ha apel·lat a l’ètica per justificar el boicot a Israel i celebrar que Espanya “salvi l’honor” (sic) d’Europa en assumir el lideratge per castigar l’Estat jueu a causa de les suposades atrocitats —segons ell es tracta òbviament d’un cas clar de genocidi— que comet contra els palestins a Gaza. Tot plegat després que aplaudís i encoratgés les protestes ciutadanes que hi va haver a la Vuelta a España a favor de Palestina, fins i tot donant per bons els brots de violència que en alguns casos es van generar, i que incités a excloure Israel i els esportistes israelians de totes les competicions esportives internacionals. Amb l’amenaça afegida de retirar Espanya de la Copa del Món de Futbol del 2026 si s’hi classifica Israel (i del Festival de la Cançó d’Eurovisió també). Però exactament a quina ètica es refereix el president del govern espanyol i líder del PSOE amb aquesta actitud típicament quixotesca i pròpia d’aquell imperi decadent segons el qual a Espanya no se ponía nunca el sol?

A l’ètica que no li permet recordar que el que passa a la Franja de Gaza és exclusivament conseqüència de l’atac perpetrat el 7 d’octubre del 2023 per l’organització terrorista Hamàs —el més greu fet mai des de l’Holocaust—, que encara reté en condicions absolutament infrahumanes i amenaçats de mort desenes d’ostatges, però que en aquest cas no deuen ser víctimes de cap crim de guerra ni de cap crim contra la humanitat? A la que li ha fet oblidar que els jueus han estat perseguits des que el món és món, que justament Espanya els va expulsar el 1492, que els primers que van retornar a la terra promesa de Judea, Galilea i Samaria van ser rebuts a garrotades pels àrabs o que el gran muftí de Jerusalem, Mohammad Amin al-Husayni, va pactar i col·laborar amb el règim nazi d’Adolf Hitler per aniquilar-los? A la que li ha esborrat de la memòria que des de la constitució de l’Estat d’Israel el 1947 el poble jueu ha hagut de lluitar per sobreviure i per evitar que, primer, els estats àrabs del voltant i, després, els palestins el volguessin llençar al mar?

A l’ètica que provoca l’atac a una llibreria de Sant Cugat del Vallès perquè la seva propietària s’ha negat a penjar-hi propaganda propalestina i s’ha mofat de la Flotilla Global Sumud, que és el mínim que pot fer tota persona amb quatre dits de front davant d’una iniciativa que faria riure si no fos que fa pena? A la que amaga que a la Vuelta a España també hi va haver banderes a favor d’Israel? A la que censura la presència en actes públics de músics, cantants i altres artistes israelians, acadèmics, esportistes i representants d’altres disciplines israelians pel simple fet de ser israelians, que no vol dir que siguin necessàriament jueus, perquè poden ser també àrabs o cristians? A la que fa que la policia aconselli a ciutadans jueus treure’s de sobre tota mena de vestimenta i de símbols que els identifiqui precisament com a jueus per evitar-se problemes a l’hora d’anar pel carrer? A la que atia l’odi contra els jueus, els assenyala pel fet de ser-ne, els exposa a tota mena de perills i els deshumanitza com a pas previ a la nit dels vidres trencats del 1938 que tothom sap en què va desembocar?

És fals que Israel tingui intenció d’eliminar el poble palestí i és cert, en canvi, que Hamàs i la resta de faccions armades propalestines tenen intenció d’exterminar el poble jueu

A l’ètica que assumeix fil per randa el discurs propagandístic de Hamàs, articulat al més pur estil de les ensenyances de Joseph Goebbels, i que fa córrer la consigna que Israel comet genocidi quan és fals que Israel tingui intenció d’eliminar el poble palestí i és cert, en canvi, que Hamàs i la resta de faccions armades propalestines tenen intenció d’exterminar el poble jueu? A la que fa possible que a Catalunya Salvador Illa i els consellers del Govern, entre d’altres, s’hagin afanyat a fer-se seu l’eslògan del genocidi de manera completament acrítica? A la que a còpia de repetir fins a la sacietat la idea del genocidi, per falsa que sigui, el que busca és una intervenció armada de tercers països contra Israel que, en cas de produir-se, tindria conseqüències incalculables? A la que escampa impunement el missatge de genocidi malgrat que en els gairebé dos anys que fa que dura la guerra la població palestina no ha disminuït gens ni mica i a Gaza hi continua havent els més de dos milions d’habitants que hi havia abans? A la que vol castigar Israel amb sancions econòmiques mentre es continua subvencionant Hamàs a través de donacions a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient —la UNRWA, segons la sigla en anglès— que van a parar directament a l’organització terrorista? A la que insta el fiscal general de l’Estat a investigar els suposats crims d’Israel a Gaza i per què no els de Ruanda, el Iemen, el Sudan, Síria o l’Iran?

A l’ètica que reconeix l’Estat —inexistent— de Palestina com a premi al terrorisme de Hamàs, que mai no ha volgut aquest Estat i que no per això deixarà de voler esborrar Israel del mapa? A la que pretén traslladar a les escoles de Catalunya l’adoctrinament a favor de Palestina i en contra d’Israel? A la que persegueix algú pel seu lloc d’origen o per les seves creences i justifica la mort d’aquest algú per la seva ideologia, com ha passat als Estats Units amb l’assassinat de Charlie Kirk, i proposa traslladar aquesta mateixa manera de procedir a Catalunya per atemorir els qui estan amb Israel? A la que fa que molts partidaris de l’Estat d’Israel no s’atreveixin a explicitar públicament el seu suport per por de patir represàlies que, tal com estan les coses, cada cop agafen un caire més perillós? A la que desacredita, deslegitima, demonitza i criminalitza la dissidència de tothom qui no pensa igual i gosa discrepar de la línia oficial marcada per una pseudoesquerra que té tots els tics propis dels règims autoritaris i totalitaris i titlla tothom qui no comparteix la cantarella propalestina d’ultradretà, xenòfob, supremacista, racista, feixista i nazi? A la que ignora que hi ha molta gent que pensa diferent i veu les coses d’una altra manera? A la que fulmina un bé suprem de tota democràcia com és la llibertat d’expressió?

A l’ètica segons la qual a l’islam les dones no són iguals que els homes i són assassinades si es neguen a portar vel? A la que persegueix i aplica la pena de mort als homosexuals i a la resta de membres del col·lectiu LGTBIQ+? A la que persegueix les minories —drusos, kurds...— que no combreguen amb les seves rodes de molí amb l’única pretensió també d’exterminar-les i que té com a objectiu real matar tots els no musulmans, no tan sols els jueus, també els cristians? A la que blanqueja aquests tipus de comportaments que a la societat occidental són absolutament reprovables i condemnables, però que així els ha obert la porta d’entrada a Europa amb total impunitat? A la que pretén fer veure que, si Israel respon amb la mateixa moneda del boicot, Espanya no hi té res a perdre, quan la realitat és exactament la contrària, que Israel sí que no hi té res a perdre perquè Espanya no té res a oferir-li i, en canvi, Espanya en depèn en molts camps com ara el mèdic, el científic o el tecnològic, i amagar que Catalunya en pagarà, i no pas poc, també les conseqüències?

Perquè si resulta que Pedro Sánchez es refereix a l’ètica amb què primer va secundar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que suspenia l’autogovern de Catalunya, per haver celebrat el referèndum d’independència del Primer d’Octubre i després va buscar el suport dels mateixos a qui havia contribuït a empresonar per poder arribar a la Moncloa, poc exemple podrà donar. Perquè si resulta que es refereix a l’ètica amb què ha engalipat JxCat i ERC —i ells que s’han deixat engalipar— per mantenir-se en el poder, poc exemple podrà donar. Per sort hi comença a haver veus dins del socialisme a Europa que l’han clissat i hi marquen distàncies, com és el cas de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que, arran de l’actitud presa amb motiu dels incidents a la Vuelta a España, ha acusat el president del govern espanyol i líder del PSOE de “retre homenatge als matons”.

Es tracta, en tot cas, d’una retòrica, la de Pedro Sánchez, molt perillosa, que no amaga el que realment hi ha darrere: un antisemitisme i una judeofòbia viscerals. Perquè una cosa és discrepar de la línia política de l’actual primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i fins i tot considerar que la resposta militar en alguns moments ha estat excessiva, i una altra molt diferent assenyalar tot un poble, el poble jueu altra vegada, que és la tàctica de manual que van fer servir el feixisme i el nazisme a la primera meitat del segle XX i que va conduir al tristament famós Holocaust. En teoria, la història no s’hauria de repetir, i menys si reprodueix els moments més tràgics, però la realitat demostra que la pedagogia ha servit de ben poc perquè, per desgràcia, cada vegada sembla que està més a prop de fer-ho.