Barack Obama ha aparegut a tot arreu aquesta setmana perquè, en una entrevista al pòdcast del periodista Brian Tyler Cohen, ha dit que els extraterrestres "són reals". Ha aclarit que no els ha vist mai en persona. Però com que se suposa que el president dels Estats Units té accés a informació ultrasecreta —i ens agrada pensar que ens amaguen moltes coses—, molta gent ha volgut interpretar-ho com la prova que, efectivament, l’ET existeix.

La cosa va anar així. Al final de l’entrevista, el periodista li va proposar una ronda ràpida de preguntes i respostes, i li va plantejar si els extraterrestres són reals, cosa a la qual Obama va respondre: "Són reals, però jo no els he vist". Ep! És cert? Es fa el milhomes? No ho sé. El cas és que potser es va adonar de la patinada i de seguida va aclarir que "no els tenen a... com es diu?, l’Àrea 51. No hi ha unes instal·lacions subterrànies, llevat que hi hagi una enorme conspiració i la hi amaguin al president dels Estats Units". Després, el periodista li va preguntar què és el primer que va voler saber en arribar a la presidència el 2009, i Obama va respondre amb un somriure: "On són els extraterrestres?". Com per treure-li ferro.

El cas és que, davant la repercussió d'aquesta resposta, Obama ha hagut d’aclarir a Instagram que no va veure "proves" que els "extraterrestres hagin fet contacte amb nosaltres", però que va fer una suposició "perquè l'univers és tan gran, que és probable que hi hagi vida allà fora". I estic segur que això és el que li devien explicar a Obama. Per dos motius. Un, perquè si existeixen, no tenen per què explicar-ho al president de torn. Però, sobretot, perquè si li expliquessin a cada president de torn, Donald Trump ja ens ho hagués explicat.

Atès l'abast de l'extraterritorialitat del dret nord-americà, cal avançar cap a una sobirania tecnològica més gran a Europa

Donald Trump és aquest personatge capaç de sancionar el jutge francès Nicolas Guillou, membre de la Cort Penal Internacional, per haver autoritzat l'emissió d'ordres d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el ministre de defensa, Yoav Gallant, acusats de crims de guerra i contra la humanitat pel genocidi a Gaza. Aquestes sancions prohibeixen a qualsevol persona o organització nord-americana, incloses empreses i filials a l'estranger, oferir serveis al magistrat. Les conseqüències han estat immediates. Guillou ha perdut els comptes a plataformes com Amazon, Airbnb i PayPal, no pot fer transaccions en dòlars ni rebre paquets de companyies nord-americanes, i les seves targetes bancàries American Express, Visa i Mastercard han quedat anul·lades fins i tot a França.

La llista negra dels EUA inclou unes 15.000 persones, la majoria dictadors o membres de grups terroristes. Però el cas de la Cort Penal Internacional és un atac molt bèstia. I posa sobre la taula l'abast de l'extraterritorialitat del dret nord-americà i alerta sobre el poder polític de les grans empreses tecnològiques dels Estats Units. Ergo, cal avançar cap a una sobirania tecnològica més gran a Europa.

Bé, el cas és que si Trump vol fer —i fa— el que vulgui al món i a les seves institucions, si existís contacte amb els extraterrestres, ja hi voldria fer negocis. I si no li deixessin, per exemple, obrir un hotel o un camp de golf en algun planeta llunyà, ja estaríem en una guerra interplanetària, que riu-te’n de la guerra freda amb la Xina.