Per fi. Ho va avançar l'agència EFE, i ho ha confirmat La Moncloa. El govern espanyol aprovarà aquest divendres en Consell de Ministres la fórmula jurídica per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos. I el PP votarà a favor del decret. No podia ser de cap altra manera. El contrari seria un disbarat polític, un error de la dreta que afegiria indignitat a més de 40 anys d'indignitat democràtica. Pablo Casado no té intenció que se l'acusi de permissiu amb el culte al dictador. I encara menys quan Ciutadans ja ha dit que no hi posarà cap objecció.

No és qüestió de venjança ni de reobrir velles ferides, sinó de reparació, dignitat i justícia. Encara així, tants anys, i va el net de Franco i diu que "hi ha coses més importants" i que els decrets són per a coses "urgents i necessàries".

Al "nietísímo" li deuen semblar pocs els 42 anys d'exaltació i enaltiment al Valle de los Caídos. No hi ha país del nostre entorn que hagués tolerat un despropòsit semblant amb qui va trepitjar els drets més elementals dels seus ciutadans. Ni ho va fer Alemanya amb Hitler ni Itàlia amb Mussolini, però en aquesta Espanya nostra els complexos de l'esquerra sempre van pesar més que el respecte als morts durant la dictadura. 34.000 persones enterrades en un monument construït per més de 20.000 homes, la majoria presos polítics, i ningú va fer res. Fins i tot aquella llei de memòria històrica de fa 10 anys va quedar curta per no incomodar gaire la dreta i l'Església catòlica. Per què si no el 80 per cent del seu articulat va ser aprovat pel PP al Congrés durant la tramitació parlamentària?

Avui és més necessari i més urgent que mai que les restes de Franco siguin traslladades, ho acceptin o no els seus familiars

Avui és més necessari i més urgent que mai que les restes de Franco siguin traslladades, ho acceptin o no els seus familiars, que per cert no volen fer-se càrrec del seu cos, però sí que van acceptar tota l'herència que va acumular el dictador de forma il·legítima.

Si Espanya vol passar d'una vegada una de les pàgines més infames de la seva història, acabar amb aquest fals debat i homologar-se en decència democràtica amb altres països que van patir també dictadures, no pot retardar un dia més l'exhumació de les restes. El trasllat és tan simbòlic com imprescindible. I sigui dit de passada, s'hauria de fer a plena llum del dia, sense clandestinitat ni secretismes perquè el món vegi que, encara que tard, en som capaços.

Només així podrà prevaler la veritat, la justícia i la reparació perquè el Valle de los Caídos es converteixi en un centre de la memòria, de pau i democràcia. I tan urgent i necessari com treure el dictador d'allà és treure de les cunetes les més de 100.000 persones que encara no han rebut una sepultura digna. És un deute històric i només són uns quants, encara que sorollosos, els que es resisteixen a superar aquella etapa negra i a processar-la de forma madura.