Passeu, passeu... Això és Espanya. Què voleu? Dimissions? Per a això vagin al Regne Unit o a Alemanya. Allà la mentida es paga. Aquí no passa res. És el país dels papers de Bárcenas, el "Luis sé fuerte, hacemos lo que podemos" i les liquidacions en diferit. Tot s'hi val. Encara que la mentida sigui de la mida de l'alzina en la qual ara s'inspira el partit al Govern.

És un clàssic. I alguna cosa deu tenir a veure amb que la bola, l'"enganxada" o l'escàndol tingui sempre una justificació ideològica, això que si la mentida és d'un dels nostres, és menys mentida, i a més cal amagar-ho en pàgina parella i, si és possible, en un breu.

Tan vella com el cavall de Troia o tan moderna com les armes de destrucció massiva, hi ha molta mentida en la política espanyola. Ja ho deia Orwell: que el llenguatge polític està dissenyat perquè les mentides sonin a veritats, perquè el crim sembli respectable i per donar consistència al que és només vent. I entre tots ho hem permès. Partits, ciutadans i mitjans de comunicació.

Fins quan i fins on? No hi ha límits ni ningú disposat a establir-los i que siguin infranquejables. Per molt codi ètic que inventin uns i d'altres, aquí ningú no compleix ni l'escrit i rubricat per un mateix. Ha arribat el torn de Cristina Cifuentes. Tan ufana ella dimarts durant la seva compareixença davant la comissió que investiga el finançament il·legal del PP al Congrés com deixada anar al discurs sobre la regeneració democràtica que, ara, s'ha quedat sense paraules. Un màster, un títol, una qualificació falsejada i una informació del diario.es sobre com presumptament li van regalar un títol per la cara. Per ser ella i per ser la universitat pública que va crear el PP per als seus càrrecs i perquè impartissin allà classes els seus "amigots"? Ella ha aportat proves documentals que no convencen.

Suposem que tot és presumpte, que en realitat tot va ser un error de la Universitat Rei Joan Carles, que el professor va confondre el "no presentat" amb el "notable" i que la presidenta de Madrid va obtenir el seu títol com qualsevol altre alumne. Si és així per què va callar sense oferir una sola explicació publica fins i tot 14 hores després que es conegués la notícia i només davant dels micròfons d'una ràdio privada. On és el treball de fi de màster?

La pregunta està sense respondre i les versions són contradictòries. I si algú no es pot permetre deixar la versió dels fets en mans d'un tercer aquesta és Cristina Cifuentes, de les poques si no l'única del PP que ha portat a la Fiscalia la corrupció d'alguns dels seus companys de partit. Molt menys que les explicacions que vagin acompanyades del relat de dos professors vinculats al PP i endollats pel mateix partit en càrrecs de lliure designació.

Hi hagi o no foc amic, Cifuentes ja arriba tard. Cada minut que va passar sense aportar proves concloents va ser interpretat com a temps guanyat per a la construcció d'un expedient i una documentació a mida. I aleshores ja era igual saber qui i per què es va entossudir a desemmascarar la presidenta regional; si el seu és un més dels noms que algú està entossudit a eliminar de la llista de possibles successors de Rajoy; si va caure en desgràcia en el PP el dia que Granados "va cantar" la Traviata a l'Audiència Nacional o si hi ha interès a crear entorn d'ella una atmosfera adversa que acabi amb la seva carrera més aviat que tard.

De moment, en surt tocada i ningú no sap sí potser "enfonsada" per seguir en la llista de populars amb projecció a futur. A Génova han saltat totes les alarmes. Hi ha nervis, molts.