Tothom sap que està decidida, que té equip, que fa mesos que va teixir una important xarxa de suports orgànics per totes les federacions, que és més a Madrid que a Sevilla, que té decidit l'equip i redactat el projecte... Però segueixen així. Com en el drama de Beckett, entre la desesperança i l'autoengany, en una tragicomèdia del teatre de l'absurd, en la qual en lloc d'esperar Godot, esperen Susana Díaz.

I mentre els socialistes esperen, la de Triana va i entra en el registre de l'amor i els afectes, igual que els podemites, però sense petó de cargol. "No hi ha res més bonic que l'afecte dins una organització. A Guillermo [Fernández Vara] l'estimo moltíssim i a José Luis Rodríguez Zapatero i a Alfredo Pérez Rubalcaba, fins i tot a Patxi López". Tot això ha dit per no respondre a Fitur a la pregunta la resposta de la qual d'altra banda sap ja tothom.

Una formidable màquina d'afecte i tendresa, si no sabéssim com canvien d'adoracions els socialistes. Hi va haver un dia que Susana i Zapatero van estimar Pedro, tant com abominaven de Vara, Madina i Rubalcaba. Hi ha coses, tanmateix, que no canvien, i una és l'aversió que l'expresident del Govern sent per Patxi López, el tercer que ha entrat en disputa.

I no serà perquè antany Díaz no l'estimés, que l'estimava, perquè amb ell, entre molts d'altres, va fer pinya per aconseguir la victòria de Sánchez davant Madina. Però Zapatero no li perdona que encapçalés aquell motí de barons perquè sent president del Govern abandonés la secretaria general del PSOE després de la derrota electoral de les autonòmiques del 2013.

Una formidable màquina d'afecte i tendresa, si no sabéssim com canvien d'adoracions els socialistes

El cas és que a López li han plogut piques de punta per prendre la davantera a la de Triana i anunciar que es presentarà a les primàries del PSOE. Però, no, els insults no li han arribat del susanisme, sinó de les restes del pedrisme, on el basc va militar fins a l'últim dia de Sánchez com a secretari general. Que si traïdor, que si venut, que si lladre d'espais emocionals, que si usurpador del "no és no"…

Ambdós van fer tàndem davant l'exèrcit de Díaz. Ara es bifurquen i es repudien de manera que si el trencament acaba en dues candidatures diferents, com sembla que hi està disposat Sánchez, la victòria de Susana Díaz serà molt més fàcil que si sumessin forces. Clar, això seria si es tractés de guanyar, i no de negociar posicions amb el percentatge del resultat que surti de les primàries. Per això hi ha tant amor i tant repudi. No és el PSOE, sinó les butaques. És el que té l'amor. Ja ho va cantar Julio Iglesias, a "Caballo Viejo": que "cuando llega así de esta manera no se da ni cuenta, el carutal reverdece, el guamachito florece y las sogas se revientan".

Doncs serà l'amor el que ha tornat a rebentar el PSOE