Si Machado aixequés el cap, potser canviaria d'opinió. Ja no seria una de les dues Espanyes la que hauria de glaçar-li el cor, sinó les dues. Entre el blanc i el negre sempre hi ha hagut una àmplia gamma de grisos per la qual, per desgràcia, molts polítics ja no transiten. Més enllà dels blocs i les trinxeres, en aquest país hi ha gent que té clar que allò de l'1-O no és un referèndum legal, que l'independentisme ha traspassat massa línies vermelles, que ha confós l'emoció amb la raó i que l'estat de dret no pot mirar cap a un altre costat davant d'una flagrant il·legalitat.

Però hi ha qui a més d'això arriba també a veure que la resposta de la dreta davant del desafiament secessionista provocarà una destrossa d'incalculables conseqüències en el funcionament de la nostra democràcia. I tot perquè a Rajoy mai no li ha agradat fer política. Molt millor que la facin els jutges, els fiscals i la policia. Clar que hi ha separació de poders, però també un fiscal general i alguns jutges disposats a embrutar-se la toga amb la pols del camí. I això no s'arregla només amb inhabilitacions, multes, detencions i precintes als col·legis.

És de primer de Política. Però el president prefereix viatjar a Washington per arrencar una declaració "convincent" al president dels EUA. Després d'allò d'"un vaso es un vaso...", "es el vecino el que elige al alcalde…" i "me gustan los catalanes porque hacen cosas", no s'havia vist cap exercici millor d'eloqüència que el de Trump sobre Catalunya:

"He vist com s'està desenvolupant això, però això és una cosa que s'està descuidant des de fa segles i, francament, ningú no sap si votaran. El president [Rajoy] ha dit que no votaran, però el poble estaria molt oposat a això..."

Tan complicat és entendre que la política no és un projecte il·legal com proposa l'independentisme ni una exhibició de poder com el que està fent el PP?

La crisi institucional més important que ha tingut Espanya en dècades és, ja ho heu sentit, "això". I a tres dies que arribi "això", el govern espanyol continua amagat. A Catalunya, parla Puigdemont, Junqueras i fins i tot deixen que ho faci Rufián, malgrat que cada vegada que el diputat d'ERC obre la boca prolifera un nacionalista espanyol més d'aquests que aclamen i acomiaden a Andalusia els guàrdies civils que viatgen a Catalunya com si se n'anessin a la guerra del Rif.

Espanya no és "això" que diu Trump, però tampoc un país de ciutadans i ciutadanes que surten al carrer a jurar massivament la bandera d'Espanya, com proposa el PP de Madrid, ni a cridar "a por ellos" perquè ells som nosaltres, i la majoria de nosaltres volem un Govern que faci política, practiqui la modulació i pari d'una vegada aquesta bogeria. Tan complicat és entendre que la política no és un projecte il·legal com proposa l'independentisme ni una exhibició de poder com el que està fent el PP? Algú hauria de parar aquesta bogeria i no sembla que el fiscal general de l'Estat sigui el més adequat. En Rajoy queda passar a la història com el president que va aconseguir l'encaix definitiu de Catalunya a Espanya o com el que va posar a la presó un Molt Honorable si és que Puigdemont ha fet alguna vegada honor a aquest títol.