Tanta bandera i aquí el que de veritat agrada a Mariano Rajoy són els escuts per parapetar-se darrere d'ells i que li facin, com correspon a tota protecció, d'arma defensiva. Ho ha fet amb els jutges, amb els fiscals, amb la política, amb la Guàrdia Civil i, ara, amb Felip VI perquè el monarca es dirigís a la nació, no com a cap d'Estat, sinó de govern.

La intervenció del Rei no va estar plantejada per arbitrar ni moderar en una situació de flagrant inestabilitat de les institucions, sinó per assumir com a propi el diagnòstic, d'altra banda, impecable, que escoltem cada dia als membres del govern espanyol i als dirigents del PP: defensa de la Constitució, de l'Estatut de Catalunya, de la legalitat, de l'estat de dret i de la integritat territorial.

Si Felip VI hagués volgut assumir el paper de moderador, tal com li assigna l'article 56.1 de la Constitució, s'hauria referit als ferits de l'1-O —sense entrar en la guerra de xifres—, hauria pronunciat la paraula diàleg i hauria cridat a l'entesa, després que es restablís la legalitat a Catalunya.

La situació de desobediència civil a què la Generalitat ha empès els catalans demanava a crits un discurs de cap d'Estat, molt més després de les imatges d'assetjament de la Policia i la Guàrdia Civil que tot Espanya va veure dilluns a la nit.

L'Estat no existeix en una part del territori i, en lloc de governar, Rajoy envia Felip VI perquè li posi en pista l'article 155 de la Constitució Espanyola

El Govern d'Espanya s'ha revelat incapaç de fer complir la llei a Catalunya. L'Estat no existeix en una part del territori i, en lloc de governar, que és el mateix que prendre de decisions, Rajoy envia Felip VI perquè li posi en pista l'article 155 de la Constitució Espanyola. I tot, expliquen a Moncloa, perquè no té clar el suport del PSOE.

Els socialistes no governen, però el president s'ha entossudit a fer-los partícips del seu fracàs a Catalunya. No els necessita per aplicar el 155, però els vol al seu costat. Té la majoria absoluta que necessita en el Senat per prendre l'única decisió política que li permet, sense intervenir jutges, ni fiscals, ni policies, restablir la legalitat a Catalunya, però no s'atreveix a fer-ho sense el suport del PSOE com no es va atrevir tampoc a actuar el dia que el Parlament va aprovar els passats 6 i 7 de setembre sense les mínimes garanties democràtiques i saltant-se les seves pròpies normes estatutàries les lleis de referèndum i transitorietat.

I mentrestant, Espanya s'esquinça. I mentrestant, l'Estat no pot garantir la seguretat de guàrdies civils i policies. I mentrestant, passa el temps. I mentrestant, l'independentisme prepara la declaració unilateral d'independència. I mentrestant, el nostre país es converteix en la vergonya d'Europa i en preocupació de tots els socis europeus. I mentrestant, d'altres busquen mediadors. I mentrestant, la dreta ataca els socialistes per demanar responsabilitats polítiques pel desastre de l'1-O. I mentrestant, Rajoy segueix a La Moncloa, incapaç de governar i amagat darrere de la resta d'institucions de l'Estat. Governi, president. I si no sap fer-ho, posi's a un costat i no molesti perquè d'altres puguin aconseguir el que vostè no està disposat.